L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar el Pla per a la Dècada de l’Envelliment Saludable 2020-2030.
L’envelliment saludable és el procés que permet fomentar i mantenir la capacitat funcional que comporta el benestar a edats avançades.
I què és la capacitat funcional? És aquella que permet a totes les persones ser i fer el que és valuós i important per a elles.
És una definició fascinant per que implica que la capacitat funcional no depèn exclusivament de l’absència de malaltia o dependència. Qualsevol persona pot aspirar a un envelliment saludable.
La capacitat funcional ve determinada per la capacitat intrínseca, l’entorn on es viu i la interacció entre tots dos.
La capacitat intrínseca és la combinació de totes les capacitats físiques i mentals d’una persona. Aquesta dimensió es va generant al llarg de tota la vida: exercici físic, dieta, cognició, relacions. Aquesta capacitat intrínseca comença a forjar-se quan naixem i l’anem construint amb els anys. Constitueix la nostra “reserva”.
Al nostre medi. l’esperança de vida és molt elevada i depenent de com varia la nostra capacitat intrínseca envellim de dues maneres diferents, circumstància que genera nous reptes :
- Envelliment amb bona salut, sense malalties i alta reserva. Persones que han tingut cura de la seva salut. Viuran molts anys però la seva reserva s’anirà esgotant i parlem d’envelliment molt avançat. Parlem de fragilitat. Es el preu de viure molt.
- Envelliment amb patologies cròniques, adquirides a la vellesa o abans. La medicina actual encara no és capaç de guarir aquestes malalties però les controla força bé. Disposem de coneixement i eines per fer-ho. L’esperança de vida en la cronicitat ha augmentat i aquestes persones envelleixen. El repte serà l’abordatge de la dependència i la complexitat que comporta.
A mitjà i llarg termini hi haurà una tercera forma d’envellir, d’èxit, on hi té cabuda la ciència del futur amb la cura de malalties cròniques. Un envelliment sense envelliment
L’entorn constitueix el segon element que ha de garantir la capacitat funcional. Pot elevar-se com un facilitador o com un obstacle per aspirar a l’ envelliment saludable. L’entorn no s’hauria de conduir com un proveïdor de serveis i recursos en un context sovint paternalista. Ha de garantir els canals per conèixer els valors, les preferències i les prioritats de les persones per prendre les seves decisions en relació amb la pròpia salut. Moltes persones grans estan soles i volen continuar vivint soles. Moltes persones amb diversitat funcional envelleixen amb dependència i volen romandre a casa seva. Moltes persones en un context de diversitat cultural estan envellint amb valors i prioritats diferents.
El professional , el gestor i el sistema, amb la redistribució dels recursos, han de fer un exercici de reflexió davant el nou paradigma d’envellir
La interacció entre envellir i l’entorn. A nivell mundial, la OMS declara que una de cada dos persones son edatistes contra les persones grans. La meitat de la població. Es manifesta en com pensem (estereotips), com sentim (prejudicis) i com actuem (discriminació). L’estratègia més efectiva, més enllà de la legislació i de fomentar les relacions intergeneracionals, és provablement l’educació. Novament l’envelliment saludable comença a la infància.
Envellim com envellim, amb malaltia o sense, amb dependència o sense, amb fragilitat o sense, les persones hem de poder interaccionar amb l’ entorn segons els nostres valors i preferències per construir el nostre benestar i aspirar a gaudir de l’ envelliment saludable.
