L’àmpliament reconeguda manca d’actuació efectiva per reduir la càrrega de la malaltia degut a les malalties no transmissibles (NCD, en les seves sigles en anglès) ha esdevingut una preocupació global. La Comissió independent d’alt nivell de l’OMS per a les malalties no transmissibles va destacar recentment:
L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, amb el seu compromís de no deixar ningú enrere, és la nostra agenda més agosarada per a la humanitat, que necessitarà actuacions igualment d’agosarades per part dels Caps d’Estat i de Govern, els quals hauran de complir llur promesa, en el període acordat, de reduir, en una tercera part, la mortalitat prematura deguda a malalties no transmissibles (NCD) mitjançant la prevenció i el tractament, i de promoure la salut mental i el benestar (OMS 2018).
Les malalties no transmissibles es deuen a dos motius principals: 1) externs o 2) interns a les persones, i aquestes forces poden interactuar. Entre les causes que són externes a una persona i que, per tant, són fora del seu control, s’inclouen: la qualitat de l’aire, el subministrament i la qualitat dels aliments, moltes polítiques relacionades amb la salut que influeixen en aquestes causes, i molts altres determinants de les malalties no transmissibles (a les quals normalment es fa referència com a determinants socials de la salut (SDH, en les seves sigles en anglès). La segona causa és interna. Quan les persones estan informades (per exemple, amb una educació de qualitat) i viuen en un entorn en el qual poden fer eleccions deliberadament (és a dir, tenen la capacitat física, econòmica i intel·lectual), les seves capacitats internes els poden portar a emprendre diverses accions per mitigar el desenvolupament de malalties no transmissibles durant la seva vida. En realitat, la majoria dels determinants de les malalties no transmissibles a nivell individual són una interacció entre les causes internes i externes, entre les quals s’inclouen les normes culturals, la publicitat i els entorns que podrien influir en la gestió de la salut diària.
Tenint en compte aquests factors, el concepte d’alfabetització per a la salut s’identifica com una eina poderosa per ajudar les persones i els governs a actuar contra les malalties no transmissibles. Diversos documents de les polítiques i agendes de les Nacions Unides/OMS i dels estats membres han associat l’alfabetització per a la salut amb una eina potencialment valuosa però, ara per ara, s’ha eludit com aplicar de forma efectiva l’alfabetització per a la salut a fi i efecte de generar una actuació substancial.
En aquest article els autors parlen com l'alfabetització per a la salut és important per a les malalties no transmissibles, desenvolupen un marc per entendre la utilitzat dels instruments actuals i per planificar l'aplicació de l'alfabetització per a la salut i els programes d'educació, expliquen actuacions d'alfabetització per a la salut que s'han aplicat amb èxit, l'ampliació de l'ajut i l'aplicació de l'alfabetització per a la salut per fer front als factors de risc de les malalties no transmissibles.
Per últim els autors arriben a les següents conclusions:
El concepte d’Alfabetització per a la Salut està estretament vinculat a l’equitat en salut, i es pot utilitzar per comprendre qui no està utilitzant els serveis actuals, perquè hi ha persones i grups que es deixen de banda, i com es poden desenvolupar i/o millorar polítiques i programes per no deixar ningú de banda. L’alfabetització per a la salut dona informació sobre els límits i les fortaleses que poden tenir els membres de les comunitats per aprofitar les oportunitats de prevenció i gestió de les malalties no transmissibles, i també sobre com podem millorar el sistema per augmentar la qualitat, l’acceptació i l’abast de la informació i els serveis per reduir la prevalença i la càrrega de les malalties no transmissibles. La creació de consciència sobre els factors de risc de les malalties no transmissibles, un estil de vida saludable i una avaluació crítica de la informació relativa a la salut han de començar aviat a la vida. A les societats comunitàries (inclosos els països d’ingressos baixos i mitjans), en els quals hi ha el llast principal de les malalties no transmissibles, s’han de desenvolupar i aplicar enfocaments d’alfabetització per a la salut que es basin en la comunitat i no en l’individu. S’han de dur a terme estratègies d’educació i campanyes als mitjans de comunicació que responguin curosament a les fortaleses i febleses de l’alfabetització per a la salut mitjançant estratègies de comunicació diverses. Tenint en compte la complexitat de les malalties no transmissibles, incloent-hi la informació sobre els seus factors de risc compartits i altres determinants, una persona necessita molt més que no tan sols adquirir coneixements per prevenir-los i controlar-los de manera efectiva. Les persones i les comunitats necessiten capacitats d’alfabetització per a la salut que siguin positives, és a dir, capacitats que els permetin Accedir, Comprendre, Avaluar, Recordar i aplicar de manera efectiva la informació sobre la salut a llur vida i context quotidians. Així doncs, les accions de salut pública i les comunicacions han d’ésser més amplies i contextuals, i abraçar la gran diversitat de capacitats d’alfabetització per a la salut de les persones i comunitats. Aquest enfocament donarà força a les persones i a les accions col·lectives per fer front als factors de risc, dur a terme les tasques necessàries per prevenir i controlar llurs malalties no transmissibles i fer que les comunitats i sistemes siguin responsables de proporcionar l’entorn necessari que els capaciti.
