La participació comunitària ha esdevingut un lema central de moltes accions i polítiques orientades a millorar la salut de les persones. Tanmateix, també s'ha convertit en una paraula simbòlica, la posada en pràctica de la qual en molts casos difereix del que significaria realment crear espais per afavorir i impulsar la participació de les persones.
A nivell històric, es parla de participació en salut ja des de la conferència d'Alma Ata, el 1978, definint-la com un dret i un deure de les persones. Al llarg dels anys, les referències sobre la importància d'involucrar les persones a la presa de decisions sobre la seva salut han anat creixent, primer a nivell internacional, per exemple, amb la Carta d'Ottawa per a la promoció de la salut, i a poc a poc, a nivell nacional i local, entrant al llenguatge de certes polítiques públiques i als discursos de professionals, sanitaris o no, que treballen amb persones d'una comunitat.
Però… quin tipus de participació s'està implementant a Espanya? Fa uns quants anys vam reflexionar sobre com s'estaven impulsant accions de participació comunitària per promoure la salut en el context espanyol, i ens vam trobar amb una escassa evidència publicada sobre el tema(1), i amb la poca formació que s'oferia al personal sanitari (2).
Tot i això, la proliferació de polítiques i accions que parlen d'incorporar a la participació comunitària continua augmentant. I com s'estan fent?
De vegades es demana l’opinió a les persones sobre un programa o projecte de salut. Aquesta seria una forma de consulta, i se solen fer servir mètodes propis de les ciències socials com els grups de discussió. Es pot considerar una forma de participació, encara que sigui una participació molt baixa(1), sempre que no siguin consultes de “façana”, i les opinions que es recopilen durant el procés s'incorporen a la planificació del programa o projecte en qüestió. Hi ha contextos on una simple consulta pot funcionar: per exemple, a Escòcia la participació comunitària és obligatòria per llei, i els resultats d'aquestes consultes s'han de tenir en compte
Altres vegades es parla de fer servir mètodes participatius per fomentar la participació. Es tracta de fer servir dinàmiques i eines que fomentin les interaccions i el diàleg, i que poden ser utilitzades per crear espais on les persones puguin participar, opinar, i involucrar-se en la mesura que ho desitgen. No obstant això, cal preguntar-se si fer servir mètodes participatius afavoreix també la participació en la presa de decisions o només es limita a recopilar opinions, quedant-se novament en un nivell de consulta.
I finalment, en (poques) ocasions, es parla d'involucrar les persones perquè s'impliquin en els processos de presa de decisions sobre un programa o projecte de salut. Aquesta seria una forma de decisió-acció conjunta, o de lideratge múltiple i compartit (1). No obstant això, aquesta participació requereix temps, recursos i un compromís per part de les institucions per treballar de forma horitzontal amb tots els actors del territori, incloent-hi les mateixes persones de la comunitat. És una forma de participació orientada a la coproducció en salut, la qual porta incorporada la perspectiva d'equitat ja que s'enfoca a coproduir coneixements i accions de forma col·laborativa amb les pròpies persones, la salut de les quals estem intentant promoure(3).
Un exemple? Posem que en un municipi es vol redissenyar el parc públic. Podem organitzar diversos grups focals per comentar el tema amb persones de la comunitat (consulta) o organitzar unes jornades públiques per recopilar aquestes opinions de manera més dinàmica (consulta amb mètodes participatius). Si finalment serà la persona tècnica del municipi la que decideix com redissenyar el parc basant-se en la informació recopilada, podríem dir que es va fer una consulta, però no es podria dir que es va arribar a implicar les persones a participar en la presa de decisions. Perquè això fos un procés realment participatiu hauríem de crear espais de diàlegs horitzontals (entre les persones de la comunitat) i verticals (amb les persones decisores), perquè aquelles decisions sobre com redissenyar el parc siguin consensuades entre totes les parts involucrades.
En conclusió, parafrasejant la declaració d'Alma Ata, fomentar la participació és un dret i deure de les institucions, però és important tenir cura d'aquests processos participatius perquè no es quedin només en meres consultes amagades darrere de paraules boniques, sinó que siguin espais i moments per compartir sabers i promoure l’acció social.
(1) Cassetti V, Paredes-Carbonell JJ, López Ruiz V, García AMAM, Salamanca Bautista P. Evidencia sobre la participación comunitaria en salud en el contexto español: reflexiones y propuestas. Informe SESPAS 2018 [Evidence of community engagement in health in Spain: thoughts and proposals. SESPAS Report 2018]. Gac Sanit. 2018;32(S1):41–7
(2) Juvinyà-Canal D, Espinal-Utgés S, Pertierra-Menéndez B, Rodríguez-Newey I, Gállego-Diéguez J. Descriptive analysis of training in community health engagement in Spain. Gac Sanit [Internet]. 2019 Jul; Available from: https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0213911119301475
(3) Campbell H, Vanderhoven D, et al. Knowledge that matters: Realising the potential of Co-Production. 2016; Available from: http://www.n8research.org.uk/media/Final-Report-Co-Production-2016-01-20.pdf
