Per centrar la reflexió, ens caldria primer definir que considerem bretxa digital en uns moments en què les tecnologies, no només influeixen de manera decisiva en tots els aspectes de les nostres vides, sinó que aquests impactes canvien de manera gairebé exponencial. El que fa 15 anys es considerava bretxa digital, no és el mateix que fa 10 anys o fins i tot 5.
No fa gaire que fenòmens com la computació al núvol, el Blockchain, el Metavers, entre altres innovacions tecnològiques, semblava que trencarien amb tot el que havíem conegut fins al moment, el cas de la computació quàntica és un altre exemple que de cara al futur segur replantejarà tot el que coneixem fins ara. Just fa un parell d’anys, apareix el darrer d’aquests fenòmens, de manera accessible pel gran públic, com és l’esclat de la intel·ligència artificial, provocat per la branca de la IA anomenada generativa. Tots i totes la comencem a tenir als nostres dispositius, i el que és més revolucionari, la comencem a utilitzar per tasques personals i professionals, cosa que fins ara semblava impensable. El taulell de les TIC i el seu impacte a la ciutadania salta pels aires. Amb ell, comencen a qüestionar-se seriosament, els equilibris socioeconòmics que fins ara regien els mercats i, fins i tot els costums, que poden transformar-se a escala global.
També qüestionen conceptes que semblaven força consolidats com el de Bretxa Digital. La primera i la més antiga de les definicions de bretxa, estava relacionada amb l’accés a les TIC, ja sigui per problemes per accedir a les infraestructures tecnològiques o als mateixos dispositius. Per sort, de mica en mica, aquestes dificultats han anat desapareixent fins a arribar a uns percentatges “poc significatius”. Si passem al segon estadi de les anomenades bretxes digitals la de l’ús, també està disminuït a marxes forçades, assolint uns nivells cada cop més “acceptables”. On hauríem de posar el focus a partir d’ara és en la Bretxa de Coneixement. Ara per ara, no n’hi ha prou amb utilitzar les TIC sinó que cal usar-les de manera eficient i responsable. Les TIC ens poden millorar la vida professionalment i personalment, si sabem com fer que això sigui possible, sempre que no representin ni una càrrega, ni una obligació, ni una addicció.
Les persones i col·lectius que continuen perjudicats pel fenomen de la bretxa digital són col·lectius, la gran majoria d’ells, discriminats també per altres aspectes socials i econòmics que van molt més enllà de la tecnologia. Les TIC, doncs, són una capa més de possibles discriminacions que agreugen encara més les discriminacions socials que pateixen aquests col·lectius. És aquí on les exclusions que ens donen per motiu de gènere encara incrementen més l’impacte negatiu que poden tenir les TIC. Estem parlant de sectors socials, culturals i/o ètnics, on les dones, continuen estant instal·lades en totes i cada una de les bretxes que s’han esmentat. Moltes no tenen ni dispositius personals que permetin accedir als continguts digitals necessaris per al seu benestar personal. Per no dir, que l’ús i el coneixement que tenen de les TIC, no és ni molt menys el mínim necessari.
Les dones, per la seva vinculació en moltes de les tasques de la cura familiar i de la llar, pateixen aquest aïllament social que els impedeix incorporar-se al dia a dia digital, en aspectes en el que els seria recomanable i fins i tot necessari.
Els rols vitals que tots tenim al llarg de tota la vida (joves, treballadors i treballadores, pares, avis, malalts cuidadors i cuidadores...), tots tenen la necessitat d’un ús, cada vegada més intensiu de les TIC. L’autonomia personal i les TIC, cada vegada van més íntimament lligades. La suma de discriminacions, incrementada per l’impacte de les TIC, posa l’anomenada “Bretxa de gènere”, com un dels reptes més importants de la nova societat digital.
Si no hi posem solució, de manera eficaç i ràpida, les TIC seran un dels factors discriminatoris més decisius amb el que ens tocarà conviure.
Cal determinació, inversió i molt bones i atrevides polítiques públiques per evitar que això esdevingui una nova xacra social.
