A la Declaració de Xangai sobre Promoció de la Salut (2016) s’identifica l’alfabetització per a la salut com un dels tres pilars bàsics en promoció de la salut, posant de relleu la necessitat d’incloure-la a la nova agenda de desenvolupament sostenible. Així, donada la rellevància que ha estat adquirint en els últims anys, l’alfabetització ha d’estar considerada com un important tema transversal en la promoció de la salut al llarg de la vida i ha d’estar present a totes les polítiques públiques per tal d’avençar en la salut global de tota la població.
Durant els últims anys la definició d’alfabetització en salut ha anat evolucionat, de ser considerada com educació en salut a incloure el coneixement, la motivació i les habilitats de les persones per entendre i accedir ala informació i poder prendre decisions relacionades amb la promoció i al manteniment de la salut.
L’Organització Mundial de la Salut considera l’alfabetització com a un determinant crític de la salut i com a impulsor de l’apoderament ciutadà i l’equitat en salut que ha de jugar un paper important a totes les estratègies de promoció de la salut.
En aquest número de bepSALUT parlem del concepte d’alfabetització per a la salut i la seva evolució, com pot funcionar com a element disruptiu a la promoció de la salut i com pot funcionar com a prevenció de malalties no transmissibles.
