Ciència ciutadana i projectes de recerca participats

L’Observatori Social, Ambiental i de Salut és un projecte de Dipsalut que neix al 2019 amb el propòsit d’oferir a la ciutadania i als agents socials de la demarcació de Girona, informació útil i de qualitat amb la finalitat de promoure el compromís amb la salut, el desenvolupament humà sostenible, la igualtat d’oportunitats i el bé comú.

Però l'actual manca de dades d'àmbit local suficientment rellevants dificulta la tasca d'oferir informació útil i de qualitat que permeti a les administracions locals i als agents socials de la demarcació de Girona ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut.  És per això que, amb l’objectiu de resoldre aquesta mancança, i amb l’assessorament d’un comitè científic format per experts i expertes en recerca social, de salut i ambiental de la demarcació, s’ha impulsat la creació d’una cohort.

La cohort, que hem anomenat GiroStudi, està formada per una mostra representativa de més de 4.040 persones que al llarg de 10 anys facilitaran, a través de mitjans electrònics, informació sobre el seu estat de salut i benestar, les seves condicions de vida, el seu entorn i aportaran també mostres biològiques que entre d’altres permetran identificar la presència d’elements químics que provenen de l’entorn, als que les persones estem exposades al llarg de la vida i que poden condicionar el nostre estat de salut o malaltia.

A part d’aquestes més de 4.000 persones que formen part de GiroStudi i que han estat seleccionades de forma totalment aleatòria (mostra representativa), comptem amb altres persones que s’hi vulguin afegir voluntàriament (mostra oberta) per contribuir a endegar nous projectes de ciència ciutadana i ampliar la quantitat de dades recollides. Però el disseny del Girostudi, sobretot degut a l’existència de la mostra oberta, no ha està exempt de debat al respecte de la consideració o no de ciència ciutadana.

Des de la perspectiva de la participació es podria considerar que el Girostudi per si mateix és un projecte que contempla diversos graus de participació: la simple contribució d’aquelles persones que aporten dades, la col·laboració d’aquelles persones que formen part de la mostra oberta i que, no només a ajuden a avaluar i revisar variables, sinó que aporten noves idees, o la  cocreació d’aquelles persones que amb la complicitat dels promotors de l’estudi podran fer ús de les dades o de les sinèrgies generades per transformar la seva realitat. (Jacques-Aviñó et al., 2020)

Però des de la perspectiva de la ciència ciutadana apareixen altres matisos a prendre en consideració. Malgrat les definicions són múltiples i variades destaquen dos punts clau. Per una part que es tracti realment d’una investigació científica -que permeti donar resposta a una pregunta de recerca a través del procediment científic-, per l’altra que compti amb la contribució activa dels i de les participants en diferents fases del procés. (Perelló, 2021; Veeckman, C., Van Herck, B., Carpentier, M., Van Laer, J. & Sterken, 2021)

Des d’aquesta perspectiva la mostra representativa de l’e-cohort queda fora de la ciència ciutadana per tractar-se d’una participació passiva ja que aporten dades sense tenir cap altra participació en el desenvolupament de la recerca.

En canvi, la mostra oberta, així com el propi procés i resultats derivats del Girostudi, obre un ampli ventall de possibilitats.

Per una part la mostra oberta permetrà remetre als i a les participants consultes sobre el funcionament de l’e-cohort, dels qüestionaris, de les variables, les aplicacions, etc, i assajar amb nous materials i mecanismes d’obtenció de dades: aplicacions, variables, qüestionaris, dispositius, etc. Per altra permetrà endegar amb ells i elles debats i anàlisis sobre les dades obtingudes, la seva interpretació, així com estudiar mecanismes per donar resposta a noves inquietuds que puguin sorgir del propi procés i prendre decisions compartides sobre nous objectius d’estudi.

Però no només la mostra oberta permetrà endegar iniciatives de ciència ciutadana. El propi funcionament del Girostudi ha de permetre detectar oportunitats. Aquestes oportunitats poden tenir a veure amb promoure la participació d’altres agents i col·lectius en la interpretació i/o explotació dels resultats o de les dades obtingudes, l’obtenció de noves dades fruït de noves iniciatives, l’exploració de noves variables, l’experimentació, la creació de nous materials, etc.

L’objectiu és, no només que les dades puguin servir d’inspiració per generar nous processos científics, sinó que aquests permetin als i a les agents, als grups, a les comunitats, generar nous processos de canvi que permetin millorar realitats.

En aquest sentit, si bé ens sentim còmodes amb la línia de treball de la Unió Europea (European Comission, 2013) (Serrano Sanz et al., 2014) -herència de les ciències ambientals i potenciat per l’aparició d’internet (Pelacho et al., 2018)-, des de l’Observatori reivindiquem aquella vessant més comunitària de la ciència ciutadana nascuda a Sud-Amèrica de la mà dels moviments d’educació popular i les iniciatives d’Investigació Acció Participativa (IAP) centrades en la transformació de la realitat social i que recull finalment el camp de la promoció de la salut a través de les declaracions d’Alma Ata (1977), Otawa (1986) i Jakarta (1996) on es declara la importància de la participació comunitària per a millorar la salut (Wallerstein, N; Duran, 2003).


Bibliografia

European Comission. (2013). Green paper on Citizen Science for Europe: Towards a society of empowered citizens and enhanced research | Shaping Europe’s digital future.

Jacques-Aviñó, C., Pons-Vigués, M., Mcghie, J. E., Rodríguez-Giralt, I., Medina-Perucha, L., Mahtani-Chugani, V., Pujol-Ribera, E., & Berenguera Ossó, A. (2020). Public participation in research projects: ways of creating collective knowledge in health. Gaceta Sanitaria, 34(2), 200–203. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2019.08.010

Pelacho, M., Clemente, M. R., & Clemente-Gallardo, J. (2018). Ciencia ciudadana: ¿un nuevo paradigma en el siglo XXI? Observatorio de La Ciencia Ciudadana En España.

Perelló, J. (2021). Ciencia ciutadana: conocimiento al poder. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. https://lab.cccb.org/es/ciencia-ciudadana-conocimiento-al-poder/

Serrano Sanz, F., Holocher-Ertl, T., Kieslinger, B., Sanz García, F., & G. Silva, C. (2014). WHITE PAPER on Citizen Science for Europe. In Soientize: Citizen science projects. http://www.socientize.eu/sites/default/files/white-paper_0.pdf

Veeckman, C., Van Herck, B., Carpentier, M., Van Laer, J. & Sterken, M. (2021). Citizen Science Roadmap for Local Government.

Wallerstein, N; Duran, B. (2003). The conceptual, historical, and practice roots of community based participatory research and related participatory traditions. Community-Based Participatory Research for Health, August 2016, 27–52.

Pau Batlle Amat, Xavier Perafita Basart, Narcís Pou Martí, Alba Tarrés Bosch, Angi Vilà Pujolràs.

Observatori Social, Ambiental i en Salut. Dipsalut.

Com citar aquest article?

Batlle, P; Perafita, X.; Pou, N.; Tarrés, A., Vilà, A. Ciència ciutadana i projectes de recerca participats. Bepsalut [Internet]. juny 2023; 27. [Consultat el _____]. 
Disponible a: https://bepsalut.com/article/ciencia-ciutadana-i-projectes-de-recerca-participats/
Data de publicació:

juny 2023

Autor/a:

Pau Batlle Amat, Xavier Perafita Basart, Narcís Pou Martí, Alba Tarrés Bosch, Angi Vilà Pujolràs.

Temps de lectura:

5 minuts

Etiquetes

, ,

Comparteix-ho
Print Friendly, PDF & Email
Descarrega en PDF

Altres articles que et poden interessar

Rep el butlletí a la teva safata d'entrada
Vull subscriure'm