La globalització és un fenomen que afecta a molts nivells de la societat, ja que repercuteix en l'àmbit econòmic, polític, tecnològic, cultural i ecològic dels països. La globalització ha implicat la creació de xarxes de comunicacions, comerç i trànsit de persones entre tots els continents del planeta. A la vegada, la presència d’una malaltia infecciosa en una part del planeta es pot haver disseminat en qüestió d’hores arreu del món. Els agents infecciosos poden afectar de forma específica a una espècie animal o bé a més d’una espècie incloent als humans. A més, molts d’aquest agents, quan es donen les condicions adequades, poden fer un salt d’hoste i afectar a noves espècies amb conseqüències devastadores, o bé es poden transmetre entre animals i persones (el que anomenen com a zoonosis) complicant la gestió d’aquestes malalties ja que requereix una coordinació entre diferents sectors i professionals sanitaris. L’exemple més entenedor és l’actual pandèmia de la covid-19 que estem patint.
Hi ha una sèrie de factors que contribueixen en augmentar el risc d’aparició de nous agents infecciosos. Per una banda, tenim un sobre creixement de la població humana a nivell mundial amb quasi 8 mil milions de persones, que tenen uns requeriments nutricionals i d’espai que condicionen gran part de la producció i comerç d’espècies animals i vegetals arreu del món. Per una altra banda, per poder cobrir aquestes necessitats proteiques (d’origen animal i vegetal) s’ha produït una intensificació de la producció animal de manera desmesurada i, en conseqüència, la desforestació de part de les zones selvàtiques per tenir plantacions de soja i altres farratges destinats majoritàriament a l’alimentació animal. En paral·lel, el creixement de la població mundial ha comportat l’expansió de les zones urbanes cap a zones naturals a on conviuen una gran diversitat d’animals salvatges. Es coneix que algunes espècies salvatges poden ser reservoris d’agents potencialment patògens per a les persones que encara desconeixem. Per tant, si facilitem cada vegada més aquesta interacció entre les poblacions humanes i la fauna salvatge, estarem incrementant el risc d’aparició de noves variants infeccioses que facin un salt d’espècie i es puguin transmetre entre animals i persones, apareixent una nova zoonosi. Finalment, la industrialització i urbanització de les zones rurals, juntament amb el reemplaçament de les espècies vegetals autòctones per grans camps de conreu (per nutrició animal o per subproductes humans com l’oli de palma), agreuja considerablement la pèrdua de la biodiversitat i el canvi climàtic. Aquest últim seria el responsable de la dispersió de malalties infeccioses transmeses per vectors (mosquits i altres artròpodes) en països a on abans aquests vectors no podien sobreviure. Tindríem com exemples l’aparició de brots de malalties tropicals en llocs a on abans no existien, com ara el Zika, Dengue, Chikungunya, Febre groga en Espanya i altres països europeus.
Davant d’aquesta realitat, el concepte de One Health (Una Sola Salut) s’entén com a una nova manera de treballar en equip amb professionals de diferents disciplines per afrontar les noves amenaces biològiques que poden afectar a la salut de les persones, animals i els ecosistemes. Es tracta de generar equips multidisciplinaris que es coordinin per treballar conjuntament per poder anticipar-se i controlar a temps des dels brots epidèmics fins a les grans pandèmies. El concepte teòricament està molt ben acceptat a nivell de la comunitat científica i dels professionals més directament relacionats amb les ciències de la salut. De fet el paper ho aguanta tot, però a l’hora de posar-ho a la pràctica comencem a tenir una sèrie d’obstacles. A nivell de col·lectius professionals, els veterinaris són de les professions amb una visió One Health molt enraigada, segurament per la seva formació base que contempla l’estudi de les zoonosis i el seu estret contacte amb els animals, tant domèstics com salvatges. Cal remarcar que en els darrers anys, s’ha produït un increment en la demanda de formació en One Health en disciplines relacionades amb el camp de la biologia, microbiologia, biomedicina i afins. En canvi, el col·lectiu de metges (en especial metges de família) i infermeria, tot i representar la primera barrera del front contra la lluita d’aquestes malalties infeccioses, està encara poc familiaritzat en aquest nou enfoc de la Salut. Un dels principals problemes el trobem en la manca d’informació i poca necessitat d’impulsar la capacitació en One Health d’aquests professionals sanitaris. Així doncs, els col·legis professionals tenen un paper fonamental per fer arribar aquesta informació als seus col·legiats.
Finalment, cal diferenciar que els professionals sanitaris procedents de països en vies de desenvolupament tenen una sensibilitat molt més alta envers a la problemàtica de les malalties infeccioses i el seu abordatge One Health per poder-les combatre amb eficàcia, ja que conviuen molt estretament amb els efectes negatius que aquestes infeccions produeixen en la societat. En aquest aspecte, el gran problema que tenen aquests països és la manca de recursos econòmics i tècnics per lluitar contra els desafiaments sanitaris amb els que es troben. Nosaltres a Europa, tot i que disposem de recursos econòmics i logístics, encara falta molt compromís polític que posi a l’abast dels professionals les eines i recursos econòmics necessaris per poder implementar aquesta nova filosofia d’actuació, control i prevenció de la salut en el conjunt de les persones, animals i dels ecosistemes.
Potser, en un futur, quan les noves epidèmies prenguin més rellevància a casa nostra és quan ens adonarem de la importància del concepte One Health. Esperem que no sigui massa tard.
