Estem en plena època de canvis i la paraula “crisi” ha passat a formar part del vocabulari quotidià. La crisi és una conjuntura de canvi de la realitat, un canvi que comporta una evolució. Les característiques ambientals i humanes de la vida quotidiana de les persones, i les relacions entre elles, tenen un relació directe en la definició de la salut. En un context de canvi, la salut es transforma, juntament amb les transformacions de les activitats humanes, de la seva economia i del seu medi ambient.
La salut de les persones viu doncs un procés de canvi: evoluciona, es transforma i planteja noves necessitats. Aquests canvis s’estan objectivant en les mesures de percepció de la salut, en les demandes al sistema sanitari en l’àmbit de la salut mental i en les decisions que es prenen per mantenir la salut derivades dels canvis en l’economia familiar i de l’angoixa que comporta gestionar els riscos respecte els possibles canvis.
Parlar de promoció de la salut és parlar també de canvis: en la societat, en les persones i en les organitzacions. Els canvis a l’entorn plantegen nous reptes que requereixen sensibilitat, flexibilitat i creativitat per superar-los de manera satisfactòria. Ara més que mai els promotors de la salut hem d’identificar i preveure tendències doncs són aquestes les que ens marcaran el nostre futur més immediat. Es fa essencial la reflexió per proposar línees d’actuació i incorporar noves perspectives i criteris amb la finalitat d’anticipar-se a la predicció de futures realitats.
Com a agents del canvi ens cal reconèixer una tendència, aprofundir en ella i definir les orientacions per tal que la població tingui capacitat per assumir els canvis i sigui capaç de gestionar-los. És el moment d’assumir amb vehemència la promoció de la salut, de visualitzar la salut com una inversió i de tendir vers el que és saludable i no esperar a que arribi la malaltia. És el moment de treballar amb els actius de les persones i la població, amb les fortaleses i capacitats més que un enfocament orientat en les necessitats i mancances. Només d’aquesta manera es contribuirà realment a la salut i el benestar.
És doncs el moment d’incloure la promoció de la salut en totes les polítiques i treballar amb els elements i programes que generen salut ja que és només partint d’una societat saludable i amb capacitat de prendre decisions que la paraula crisi deixarà de ser un element negatiu per passar a ser un canvi que representi una oportunitat. A més del seu caràcter objectiu, tota crisis és percebuda subjectivament i aquesta percepció en depèn, en gran mesura, com s’afronta. En la mesura que contribuïm a la seva major comprensió i, sobretot, en que dissenyem i apliquem les estratègies i instruments que permetin gestionar els canvis amb eficiència i oportunitat, estarem actuant de manera més sensible, flexible i creativa en un context que es transforma ràpidament.La crisi és doncs una oportunitat per a la promoció de la salut.
