Segons els escenaris de canvi climàtic per a Espanya [1] en general s'espera un augment de les temperatures i del nombre i durada de les onades de calor, i una disminució de les precipitacions. Aquests efectes ja s'estan fent notar en les nostres ciutats, amb greus conseqüències per al benestar i la salut de les persones. El fenomen més preocupant en termes de salut a les ciutats espanyoles és el de les onades de calor. Les altes temperatures provoquen, fonamentalment, estrès cardiovascular, que pot traduir-se en un increment de les taxes d'infart i mort prematura [2]. Prova de la relació entre les onades de calor i l'increment de les taxes de mortalitat són les 80.000 morts que va provocar l'onada de calor que va patir Europa en l'estiu de 2003 [3].
Aquestes onades de calor es veuen augmentades en les àrees urbanes per l'efecte illa de calor, terme que fa referència a les majors temperatures que es registren a les ciutats en relació a les àrees rurals circumdants, i que està influenciat pels usos del sòl i les diferents tipologies urbanes (diferències entre zones exposades al sol i les ombres creades pels edificis, materials presents en l'entramat urbà, densitat edificatòria, presència de zones verdes i arbrat urbà ...). Per això, en una mateixa ciutat podem trobar barris, que per les seves característiques urbanístiques (però també socioeconòmiques), són més vulnerables als episodis d'onades de calor. Valgui com a exemple, que durant la mateixa onada de calor que va assolar Europa el 2003, a la ciutat de Madrid es va registrar una taxa de mortalitat un 40% superior a la registrada en dates similars, localitzant-se la majoria d'aquestes morts en aquelles zones on la intensitat de l'onada de calor va ser màxima. [4]
Per tot això, no és només necessari emprendre mesures de mitigació del canvi climàtic, sinó també de desenvolupar mesures d'adaptació a les àrees urbanes. Una planificació adequada de les zones verdes i l'arbrat urbà, incorporant el que actualment es coneix com a solucions basades en la naturalesa, és indispensable en qualsevol pla urbà d'adaptació al canvi climàtic.
L'arbrat urbà ofereix una sèrie de serveis ecosistèmics que contribueixen a la mitigació i adaptació al canvi climàtic. A la mitigació perquè funciona com a embornal de CO2. A l'adaptació, perquè a través de l'ombra que proporciona i de l'evapotranspiració ajuda a regular el clima local reduint l'impacte i intensitat de les onades de calor. Però els beneficis que obtenim de la vegetació no només es redueixen a minimitzar els efectes del canvi climàtic sobre la salut de la població, sinó que a més ofereixen múltiples serveis de regulació, com la reducció de la contaminació atmosfèrica, del soroll o de l'escorrentia superficial en períodes de pluja; i serveis que anomenem culturals, com els beneficis estètics o els de recreació, que també tenen una relació directa amb la salut física i mental de les persones.
Aquestes solucions basades en la naturalesa ja estan sent reconegudes pels ajuntaments de diverses ciutats i introduïdes en plans d'adaptació al canvi climàtic. Aquest és el cas de Nova York [5], on s'ha realitzat un exhaustiu inventari de l'arbrat urbà i s'ha avaluat la seva contribució a la mitigació i adaptació al canvi climàtic i a la regulació de la qualitat de l'aire; i de Madrid, amb el seu projecte Madrid + Natural [6], l'objectiu del qual és desenvolupar estratègies d'adaptació al canvi climàtic basades en la natura.
Bibliografia
[1] Morata, A. (2014). Guía de escenarios regionalizados de cambio climático sobre España a partir de los resultados del IPCC-AR4. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Agencia Española de Meteorología. Madrid.
[2] O’Neill, M. S., y Ebi, K. L. (2009). Temperature extremes and health: Impacts of climate variability and change in the United States. Journal of Occupational and Environmental Medicine, 51(1), 13–25.
[3] Wolf, T., y McGregor, G. (2013). The development of a heat wave vulnerability index for London, United Kingdom. Weather and Climate Extremes, 1(August 2003), 59–68.
[4] Fernández, F., Rasilla, D., y Allende, F. (2013). La isla de calor en Madrid durante los períodos cálidos: evaluación de impactos y propuestas de actuación. En J. Vinuesa, D. Porras, J. M. de la Riva, y F. Fernández, Reflexiones a propósito de la revisión del Plan General de Madrid (pp. 229-254). Madrid: Grupo TRyS, Universidad Autónoma de Madrid.
[5] New York City Department of Parks and Recreation. Trees Count! 2015. Disponible en: https://www.nycgovparks.org/trees/treescount
[6] Ayuntamiento de Madrid.
Madrid + Natural.
Disponible en:
