El canvi climàtic és un tema greu, urgent i global. La Stern Review (2010) ho considera "la major de totes les externalitats" i la Lancet Comission com el major risc per a la salut mundial del segle XXI. Augments en la temperatura mitjana de 40C per a finals de segle, als que ens dirigim seguint les tendències actuals d'emissions, tindran efectes devastadors que amenacen amb destruir els avenços en desenvolupament i en salut mundial dels últims cinquanta anys. Però el canvi climàtic també és un tema ètic, ja que qualsevol solució requereix considerar desigualtats intergeneracionals així com entre els habitants d'una mateixa generació. En Sustainability for a Warming Planet (Llavador et al 2015), juntament amb els meus coautors, vaig defensar la necessitat de portar a primer pla l'ètica en l'anàlisi del canvi climàtic. I és que no existeix l'anàlisi de política econòmica neutral, excepte potser en els rars escenaris de situacions win-win. La nostra proposta és un creixement sostenible des d'un punt de vista intergeneracional, i la convergència de benestar entre regions des d'un punt de vista intra-generacional.
La sostenibilitat i la convergència estan basades en el principi ètic que la generació o el lloc de naixement són moralment arbitraris i, per tant, no haurien d'afectar les oportunitats de benestar. Creixement es deriva de la prerrogativa de les generacions presents per decidir invertir part dels seus recursos en el benestar de generacions futures pel progrés de la humanitat, com de fet ja ho fem. El dret a un mateix nivell de benestar no implica l'obligació de tenir que gaudir del mateix.
Una conseqüència directa d'aquest plantejament ètic és que el creixement econòmic i la distribució de l'esforç per mitigar els efectes del canvi climàtic (per exemple, mitjançant la distribució de drets d'emissió) estan íntimament lligats i és miop parlar d'un d'ells sense referir-se a l'altre . De fet, segons el nostre estudi, podem eliminar els riscos inassumibles associats a augments en la temperatura superiors a 2ºC i mitigar les desigualtats, mentre gaudim d'un creixement moderat (al voltant de l'1% anual) que garanteixi un millor nivell de vida per a les generacions futures.
Però encara més, ben plantejada, la lluita contra el canvi climàtic pot suposar també una oportunitat d'augmentar els nivells de salut i reduir les desigualtats si s'aprofiten les sinergies generades per la mitigació d'emissions. La combustió de combustibles fòssils és la principal font de gasos hivernacle i el principal determinant de la pol·lució ambiental, originant el 85% de les partícules en l'aire i la pràctica totalitat de la contaminació de NOx i SOx. Els costos de benestar simplement relacionats amb la contaminació en l'aire i l'exposició al plom es calculen en uns 4,2 trilions de dòlars anuals o un 5,6% del producte total mundial (Taula 5 a Landrigran et al., 2017). Una reducció d'emissions també té efectes positius sobre la desigualtat. Mentre que un nivell internacional entorn del 92% de les morts relacionades amb la pol·lució ocorren en països de renda mitjana o baixa; a nivell nacional, aquestes morts es centren en les minories i els grups marginats.
Nombrosos estudis, entre ells el nostre, conclouen que frenar els efectes del canvi climàtic, reduir els nivells de desigualtat i garantir un creixement del benestar, incloent el nivell de salut, són objectius assolibles. Els problemes no són tècnics o econòmics, sinó polítics i ètics.
Landrigan, P. J., Fuller, R., Acosta, N. J. R., et al (2017). “The Lancet Commission on pollution and health.” The Lancet. In press. Publicado online el 19 de octubre de 2017.
http://doi.org/10.1016/S0140-6736(17)32345-0
Llavador, H., Roemer, J. E., & Silvestre, J. (2015). Sustainability for a Warming Planet. Harvard University Press.
