L’atzucac en el que es troba actualment l’estat del benestar és difícil de superar. La progressiva degradació del sistema de protecció pública no només està deixant desprotegits els sectors socials més desafavorits sinó que a més, la magnitud i la virulència de la depressió econòmica estan fent eixamplar la població en situació de risc d’exclusió o de pobresa fins a límits que fa només tres o quatre anys eren insospitats
Si bé inicialment la crisi es va preveure suau i curta, ràpidament es va veure que, en el context de l’estat espanyol i en altres països europeus, seria llarga i molt profunda. Algunes de les decisions polítiques que s’han pres, en lloc de mitigar l’impacte, l’han agreujat, fent empitjorar les condicions de vida de moltes persones i famílies.
Actualment hi ha dificultats d’accés a una alimentació equilibrada, a l’accés a determinades prestacions del sistema de salut, un increment de les diverses formes de violència, un empitjorament de la possibilitat d’adaptació i rendiment escolar, problemes de malnutrició en població infantil que pot agreujar-se en viure en habitatges insalubres, amb sobreocupació i en alguns casos en risc de desnonament. Els treballadors amb feina estable comencen a notar la pressió social al seu voltant i es comencen a detectar situacions d’estrès i alteracions de la son associades a la por de perdre la feina.
Totes aquestes circumstàncies estan afectant a la salut de la població i contribueixen a incrementar les desigualtats en salut. És ara quan són més necessàries que mai intervencions que permetin reduir els impactes negatius en la salut de la població, especialment la més vulnerable, treballant directament amb les causes de les causes.
La Promoció de la Salut treballa amb el marc teòric dels determinants de la salut, que explica la relació entre les desigualtats en salut i les circumstàncies socials i ambientals en que les persones neixen, creixen, viuen i moren i, el que és més important, també permet plantejar-hi propostes. Aquestes circumstàncies són el resultat de la distribució del diner, el poder i els recursos a nivell mundial, nacional i local, que depèn al seu torn, de les polítiques que s’adopten. Els determinants expliquen la major part de les iniquitats en salut, és a dir, de les diferències injustes i evitables observades en i entre els ciutadans pel que fa a la seva situació sanitària de salut. Aquesta perspectiva obliga a deixar de banda les lògiques clàssiques de la Promoció de la Salut, centrades majoritàriament en polítiques de sensibilització, informació i tractament orientades als canvis de conducta de les persones amb comportaments de risc o estils de vida poc saludables, per passar a un nou enfoc que permeti entendre que els estils de vida – i els comportaments de salut – d’aquestes persones depenen d’unes causes que es mouen en una lògica contextual “d’allò social”.
L’experiència adquirida durant els últims anys ens ha donat pistes de com afrontar el repte de pensar diferent per actuar diferent. Sabem que la fragmentació, la descoordinació, l’assistencialisme i els projectes “apagafocs” centrats sobre els efectes, més que a les causes, no ajuden a una intervenció eficient. També hem après que les intervencions no es poden abordar des de la simplicitat sinó que ens cal entrar en les lògiques de la complexitat. A l’entrar-hi, hem d’aprendre a moure’ns en lògiques difuses. Això ens genera incertesa, però sabem que la gestió de la complexitat requereix passar d’un lideratge unipersonal a lideratges compartits i a enfortir el treball en xarxa.
En aquest context el recolzament i reconeixement dels professionals és un factor clau. Cal facilitar-los eines, i deixar-los temps i espais, per a la construcció d’un treball en xarxa amb lideratges forts però compartits. Només si passem de responsabilitats individuals a responsabilitats compartides serem capaços de generar processos d’implicació real i són el millor antídot a l’apatia i al desencís.
