Què són els actius de salut?
Els actius de salut es poden definir com a “qualsevol factor (o recurs) que augmenta la capacitat de persones, grups, comunitats, poblacions, sistemes socials o institucions per mantenir i promoure la salut i el benestar i ajudar a reduir les desigualtats sanitàries” (Morgan i Ziglio, 2010, p5).
Per tal de poder aplicar un enfocament basat en actius de salut a programes de promoció de la salut, cal estructurar el coneixement a fi i efecte de poder:
• Il·lustrar com es materialitzen els actius de salut en les diferents comunitats i quantificar el valor dels actius identificats per a la salut i el benestar de la població;
• Identificar polítiques i programes que contribueixen a augmentar el volum d’actius de salut a dispo-sició de les persones, les comunitats i les organitzacions.
• Trobar les vies per mesurar els actius de salut que millor puguin protegir la salut i fomentar el benes-tar; i
• Possibilitar la integració d’indicadors d’actius de salut i millorar els sistemes d’informació de la po-blació i de seguiment dels programes.
Els plantejaments de la salut i el desenvolupament basats en actius ofereixen un nou prisma positiu per analitzar un ampli ventall de reptes de gran complexitat per a la salut pública, com ara la necessitat d’abordar les desigualtats sanitàries.
Els enfocaments basats en actius són cada cop més necessaris per complementar els models de dèficit més tradicionals. En aquest cas, cal fer un èmfasi especial en la complementarietat, i no pas en la substitució del model de dèficit. Un model de dèficit és un enfocament que se centra únicament en les mancances d’un país o una comunitat.
La importància de la salutogènesi en un model basat en actius
El model basat en actius neix en gran mesura de la reflexió a l’entorn de la idea de salutogènesi plantejada per primer cop per Aaron Antonovsky (1979) fa gairebé quatre dècades. La salutogènesi centra l’atenció en la generació de salut, mentre que la patogènesi fa èmfasi en la gestió i la preven-ció de la malaltia i es pregunta què fa que algunes persones aconsegueixin vèncer-la o com a mínim fer front a circumstàncies vitals adverses mentre que d’altres no aconsegueixen superar-la o es posen malalts en situacions similars. La salutogènesi posa l’accent en l’èxit i la capacitat de resistència i no pas únicament en el fracàs individual. El concepte de salutogènesi és útil en el context del model basat en actius, ja que planteja una reflexió positiva sobre com generar salut, en comptes de centrar-se en factors patogènics.
Un dels puntals de la teoria salutogènica és la noció del “sentit de coherència”. Antonovsky (1979, 1993) descriu aquesta idea com una visió del món i de l’entorn de les persones comprensible, gestio-nable i significativa, des de la creença que la visió de la vida d’una persona té una influència positiva en la seva salut. La noció del sentit de coherència és un recurs que ajuda a les persones a gestionar l’estrès i els reptes de la vida i a encarar les circumstàncies adverses. Aquest concepte és una eina que permet a tothom reflexionar sobre els seus recursos interns i externs, identificar-los i mobilitzar-los, trobar solucions per encarar les situacions i resoldre les tensions d’una manera que fomenti la salut (Eriksson i Lindström, 2010). L’altre concepte clau associat a la salutogènesi és el dels “recur-sos de resistència generalitzats” (GRR), és a dir, els factors biològics, materials i psicosocials que ajuden a les persones a sentir que les seves vides són sòlides i estructurades (Antonovsky, 1979, 1993).
Conclusions
Avui dia, cada cop és més nombrosa la bibliografia científica que demostra el potencial per integrar la salutogènesi i convertir-la en un component fonamental dels programes de promoció de la salut. Tanmateix, l’enfocament basat en actius ha de conviure forçosament amb la tradició predominant basada en el dèficit, més habitual en el context de la salut pública i fins i tot en molts programes de promoció de la salut. Sempre hi haurà situacions que exposin les persones i les comunitats a amena-ces sanitàries, unes situacions que reclamen la intervenció immediata dels professionals sanitaris i l’accés als serveis. Tanmateix, identificar i reforçar els actius de salut ha de ser un objectiu irrenunci-able de tota estratègia de salut i desenvolupament d’un país o una comunitat.
Referències
Antonovsky, A. (1979) Health, stress and coping (1st ed.). San Francisco: Jossey-Bass Publishers; 1979.
Antonovsky A. (1993) The structure and properties of the sense of coherence scale. Social Science and Medicine. 36(6), p. 725−733.
Eriksson M, Lindström B. Bringing it all together - the Salutogenic response to some of the most pertinent public health dilemmas. A: Morgan A, Davies M., Ziglio E, editors. Health assets in a global context: theory, methods, action. Nova York: Springer; 2010
Morgan, A. i Ziglio, E. (2010), Revitalising the Public Health Evidence Base: An Asset Model. A: A. Morgan, M. Davis i E. Ziglio (editors). Health in a Global Context -Theory, Methods, Action. Nova York: Springer
OMS (2014) The European review of the social determinants of health and the health divide. Copenhaguen: Oficina regional d’Europa, OMS
