Podrien joves de 14, 15 i 16 anys generar coneixement sobre la seva vivència de la salut, i ser protagonistes d'accions comunitàries orientades a promocionar-la? L’apoderament psicològic podria ser el resultat de viure un procés d'investigació i acció participativa? L'experiència pilot RAP Can Bassa (1), liderada per un equip del Màster en Intervenció Psicosocial del Departament de Psicologia Social de la Universitat de Barcelona planteja resoldre aquests interrogants, mitjançant la proposta que actualment es desenvolupa a l'IES Celestí Bellera, institut situat al barri de Can Bassa de la ciutat de Granollers.
RAP Can Bassa és una iniciativa pilot que sorgeix de la demanda realitzada per la Direcció de Serveis de Benestar Social de l'Ajuntament de la ciutat de Granollers, experiència que persegueix contribuir al desenvolupament d'un dels eixos seleccionats com a prioritaris en el marc del 2n Pla Estratègic de Granollers: "Retornar el poder i la coresponsabilitat a la ciutadania enfront de la gestió i cura de la salut individual i comunitària a partir de processos d'educació activa i participativa."
La iniciativa parteix per establir valors sòlids que són la brúixola per orientar tot el procés, estructurat per influències teòriques i metodològiques com la Investigació - Acció - Participativa i la teoria del Empoderament. A més, es basa en una visió holística de la salut, on conflueixen aspectes físics, psicològics i socials estretament relacionats amb determinants de la salut com les condicions socioeconòmiques, culturals, les condicions de vida, les xarxes socials i comunitàries i l'estil de vida. La proposta planteja una visió positiva cap a la salut, des d'una òptica 'salutogènica' focalitzada en els recursos i capacitats que les persones i comunitats tenen, i com aquestes impacten constructivament en la seva salut; així, es visibilitzen i enforteixen els actius que creen i sostenen la salut i benestar.
A partir de l'experiència que s'està portant a terme, escoltem de manera sistemàtica que el que preocupa als i les joves, les seves necessitats, inquietuds i propostes en matèria de salut, poc té a veure amb l'enfocament biomèdic - individual. Els interessos dels joves van més enllà del que habitualment s'imparteix en tallers als instituts, és a dir, alimentació, sexualitat, relacions afectives o l'oci saludable. Les seves preocupacions tenen més relació amb la sobrecàrrega de treball i l'estrès que això els genera, no tenir temps per fer un altre tipus d'activitats, el futur universitari i laboral, entre moltes coses més. "No tinc cap esperança sobre el meu futur perquè ho veig tot negre"; "Volem més bancs als parcs per poder reunir-nos"; "Els deures i la pressió a l'institut ens estressa, només hem de fer exàmens i treballs"; "No tenim temps per descansar, fins i tot en vacances hem de fer tasques de l'institut"; "Per què m’haig d’esforçar si tindré un curro de merda", són algunes de les opinions dels i les adolescents que donen compte del que els mobilitza.
Hi ha una necessitat expressada pels i les joves per tractar temes que siguin del seu interès, temàtiques actuals que ells volen conèixer o debatre, i no són els mateixos temes de sempre, els que els adults considerem útils basant-nos en una mirada adult cèntrica, sense preguntar als i les adolescents si aquests són del seu interès. Veiem clarament la necessitat de processos d'educació per a la participació entre la joventut, així com propostes i accions col·lectives que aportin a la cultura de la participació en els centres educatius; identifiquem la necessitat d'un treball en xarxa on educadors, professionals externs, la família, i tota la comunitat estigui involucrada i connectada per tal de millorar el benestar dels i les adolescents.
(1)RAP és l'acrònim de Recerca - Acció - Participativa, traducció al català de les perspectiva metodològica de la Recerca - Acció - Participativa (IAP) utilitzada.
Pablo Álvarez
Gabriela Cornejo
Rubén Fernández
Glòria Martínez
Álvaro Olmo
Laia Porta
