Tot i que les retallades en el sistema sanitari poden tenir un impacte negatiu sobre la salut i incrementar les desigualtats, una reflexió sobre l’impacte de la crisi sobre la salut ha de partir d’una visió més àmplia basada en el fet que l’estat de salut depèn fonamentalment de les condicions de vida i de treball de les persones i que la contribució de l’assistència sanitària és molt menor.
Des del punt de vista de la salut pública, un dels problemes més preocupants de la crisi econòmica és l’augment de l’atur que s’associa a diferents problemes de salut, sobretot de salut mental, un augment dels suïcidis i un increment de la violència. Les raons són diverses, com ara les dificultats econòmiques, però també la desaparició de la principal raó que estructura el dia, la pèrdua d'estatus social, d'autoestima i d'activitat física i mental.
Hi ha evidència científica de que els processos de reestructuració d’empreses en els què es retallen les plantilles, tenen impacte sobre la salut, no només de les persones que perden la feina, sinó també de les que continuen treballant. Entre aquestes, s’ha observat un increment de trastorns ansiós-depressius relacionats amb la incertesa sobre el futur laboral, un augment de conflictes entre companys, un increment del volum de feina en reduir-se habitualment més la mà d’obra que les exigències del treball, del tabaquisme i de problemes amb la parella.
En la crisi actual, a la pèrdua de treball, s’afegeixen la incertesa laboral, la reducció dels salaris, les dificultats econòmiques de les famílies, moltes d’elles molt endeutades, i la reducció de prestacions socials, tots ells, determinants de la salut. L’impacte però, és més alt en els col·lectius més desfavorits.
La crisi econòmica, més impacte sobre els col·lectius més desfavorits
Estudis recents mostren que els costos de la crisi i de les polítiques que es venen implantant per afrontar-la i satisfer la banca i les grans empreses, recauen principalment sobre les classes treballadores. Als països europeus la crisi ha agreujat les desigualtats i, a més, la majoria dels ajustos han afectat a treballadors i treballadores amb contractes temporals o d’ETTs. Així, el 90% dels llocs de treball perduts a Espanya han estat de treballadors temporals. Els joves també s'han vist molt afectats amb un gran augment de les seves taxes d’atur. El major impacte de la crisi en la construcció i la indústria manufacturera, on tradicionalment predomina la mà d'obra masculina, han estat la causa del major nombre d’homes que han perdut el treball.
Els salaris representen una altre font d’augment de les desigualtats durant la crisi. En tota Europa s'ha acusat una caiguda dels salaris i del poder adquisitiu. Les retallades salarials semblen haver estat més importants en el sector públic, almenys en una primera fase. A més, les retallades pressupostàries aplicades a l'administració pública en la majoria dels països aniran seguits – com ja s'ha observat a Espanya, Bulgària, Grècia, Hongria i Irlanda – de més retallades salarials en el sector públic, al costat de reduccions dels llocs de treball, la qual cosa converteix els empleats de l'administració pública en la categoria de treballadors més exposada.
Finalment, l’impacte de la crisi econòmica actual serà superior en les dones. Al nostre entorn algunes dones que eren mestresses de casa s’estan reincorporant al mercat de treball moltes vegades en situació d’explotació aprofitant la seva vulnerabilitat econòmica. A més, és probable que quan estan aturades tinguin més dificultats per trobar un de nou degut a la possible tornada de conceptes sexistes que consideren preferible que en èpoques d’alt atur siguin els homes qui tenen un treball remunerat. D’altra banda, si tenen responsabilitats familiars la menor provisió de béns públics d'atenció i cura (guarderies, serveis de dependència, etc.) les farà treballar més hores ja que, d’una banda, no es fomenta la coresponsabilitat i d’altra l'augment de l'atur masculí i el tenir la parella masculina a casa en lloc de llevar-li problemes de conciliació els hi pot augmentar. Tot això, tindrà un cost en salut, sobretot, en termes de salut mental.
