Reptes de la promoció de la salut en l'entorn digital

La Carta de Ginebra per al Benestar (1) promoguda per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que un dels cinc àmbits que necessiten una acció coordinada per a la creació de societats del benestar és l'abordatge dels efectes de la transformació digital. Afirma que la transformació digital i el canvi tecnològic poden crear noves oportunitats per a la connexió, l'alfabetització per a la salut i l'intercanvi de coneixements sobre això, així com una prestació de serveis més eficaç i eficient. Tot i això, algunes característiques dels sistemes digitals i l'exclusió digital poden portar a l'aïllament i exacerbar la inequitat.

L'OMS ha creat l'Estratègia Mundial de Salut Digital 2020-2025 (2) per tal d'enfortir els sistemes de salut utilitzant les tecnologies adreçades als proveïdors de serveis i al personal sanitari per tal d'apoderar els i les  pacients i les persones usuàries del sistema de salut. Defineix la salut digital com el camp del coneixement i la pràctica relacionat amb el desenvolupament i la utilització de les tecnologies digitals per millorar la salut.

L´Estratègia de l’OMS proposa millorar la governança de la salut digital facilitant la participació de tots els grups interessats i propugna sistemes sanitaris centrats en les persones per mitjà de la salut digital que promoguin l´alfabetització per a la salut digital, la implicació dels/les pacients, famílies i comunitats, l'educació per a la salut de pacients i la utilització d'eines d'autocura.

La transformació digital comporta riscos relacionats amb l'accessibilitat. La bretxa digital que es genera augmenta les desigualtats socials de la salut. S'identifiquen els determinants digitals de la salut que s'inclouen als determinants socials de la salut i impliquen un risc per a l'equitat en salut (3). L'estudi sobre la salut digital a Espanya conduït per Ángela Fernández Da Silva, Bran Barral Buceta i Xosé María Mahou-Lago (4) analitza que la població en risc d'exclusió no té habilitats i recursos per utilitzar els serveis de salut digital. Els col·lectius identificats amb problemes d’accessibilitat són: persones grans; persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial; persones immigrants; persones amb malalties mentals; persones amb recursos limitats (baixos ingressos); persones amb drogodependències; persones privades de llibertat o en règim semiobert; persones en situació d’explotació sexual; persones d'ètnia gitana; i persones sense llar.

A la taula de transformació digital i desigualtats que vaig tenir el plaer de moderar al IV Simposi de promoció de la Salut es va parlar sobre els reptes de la promoció de la salut a l'entorn digital arribant a les següents conclusions:

1. Implantació de la salut digital.

La transformació digital en l’àmbit sanitari implica el desenvolupament de serveis amb la mediació de les tecnologies de la informació i comunicació. No és merament la inclusió d’una determinada tecnologia. Suposa un canvi als serveis sanitaris relacionats amb l'accessibilitat i la prestació de nous serveis digitals. La salut digital implica un nou mode de relació entre el personal del sistema sanitari, les persones que reben l’atenció sanitària i la ciutadania. En aquest nou marc de relacions és important generar confiança i desenvolupar estratègies diversificades per promoure l'apoderament dels diferents grups de persones usuàries i la presa de decisions compartides a l'atenció sanitària.

2. Bretxa digital.

La bretxa digital està relacionada amb l'accessibilitat a una bona connexió a internet, la disponibilitat de dispositius (mòbil, ordinador, tauleta, etc.) i la capacitat per fer ús dels serveis digitals d'acord amb la competència digital i l'alfabetització per a la salut de les persones. Actualment, la bretxa digital no té tant a veure amb l’ús de la tecnologia sinó amb un nou concepte de competència digital al llarg de la vida. Les etapes vitals condicionen diferents necessitats i capacitats de competència digital per a l'autonomia personal. Cal generar diferents estratègies i actuacions per reduir l'efecte de la bretxa digital a les inequitats en salut. En primer lloc, és important garantir els drets digitals que inclouen l’accés universal a internet, la utilització d’un disseny inclusiu i l’accés a les competències digitals. En segon lloc, la salut digital no és una alternativa que substitueixi l'atenció presencial dels serveis sanitaris, més aviat és una estratègia complementària que amplia i enriqueix les opcions d'atenció sanitària. La diversificació dels modes d’atenció pot permetre millorar la qualitat de l’atenció presencial i la vinculació de les persones usuàries amb els/les professionals sanitaris/es. El tercer aspecte és desenvolupar estratègies diferenciades amb diferents grups, especialment els més vulnerables. Els serveis sanitaris poden millorar l’enfocament d’equitat col·laborant amb els recursos socials i comunitaris que puguin exercir un rol d’intermediaris digitals per millorar els resultats en salut amb determinats col·lectius.

3. Creació d’un entorn digital saludable.

Internet és un entorn de socialització que crea oportunitats i amenaces per promoure la societat del benestar. El repte que es planteja és si és possible generar un entorn saludable al món digital que promogui la promoció de la salut, de la mateixa manera que s'han proposat les iniciatives en altres espais de convivència com Ciutats Saludables o les Escoles Promotores de la Salut. El reconeixement dels drets digitals és un pas important per considerar internet un espai ciutadà no només un espai de mercat. Bons exemples són el desenvolupament de la Carta Catalana pels Drets i les Responsabilitats Digitals, la Carta de Drets Digitals d'Espanya del 2021 i els Drets i Principis Digitals d'Europa del 2023. El Parlament Europeu també acaba d'aprovar el Reglament Europeu de la Intel·ligència Artificial que és la primera llei al món que regula aquestes qüestions. La competència digital no consisteix merament en les habilitats per manejar els dispositius, implica comprendre el sentit de la navegació, la qualitat de les fonts d’informació i la interpretació de la informació per generar coneixement. En un món canviant i amb sobreabundància d'informació és important desenvolupar les capacitats d'aprenentatge, que serveixen tant pel món analògic com digital. Des d'una parentalitat positiva és important no utilitzar els dispositius mòbils com a joguines per a la infància i l'adolescència. Això implica fer un acompanyament i aprenentatge compartit a l'entorn familiar i també educar en la desconnexió. A l'entorn educatiu cal avançar en l'aprenentatge profund que proporciona motivació, habilitats de comunicació i col·laboració, pensament crític per analitzar el context i creativitat per fer front als reptes de les transicions vitals.

4. Ètica i governança de les dades.

La transformació digital inclou aspectes de caràcter ètic relacionats amb el processament massiu de dades personals de salut mitjançant Big Data i Llac de Dades. La qualitat de les dades primàries influeix en els resultats que es puguin obtenir del seu processament (en informàtica existeix l'expressió Garbage in, Garbage out GIGO -escombraries entren, escombraries surten-). La confidencialitat, els drets dels i les pacients i les modalitats de cessió de dades han d'estar controlades a la governança de les dades sanitàries. El desenvolupament i l'ús de la medicina predictiva aplicada en diferents situacions de l'atenció sanitària plantejarà nous dilemes ètics. També cal vigilar i valorar els possibles biaixos dels algorismes utilitzables en salut digital que puguin generar discriminació que atempti contra els drets humans. La irrupció de la intel·ligència artificial en l'atenció sanitària suposa un canvi per a les persones gestores, el personal sanitari i les persones usuàries. L'Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya ha elaborat el model PIO (Principis, Indicadors i Observables) per a l'ús ètic de dades i sistemes d'intel·ligència artificial que es pot utilitzar com a eina d'autoavaluació. Cal revisar les qüestions relacionades amb l'atribució de responsabilitats i generar un marc de transparència i entesa que promogui la confiança.

Bibliografia

(1) Organización Mundial de la Salud. (2024). Carta de Ginebra para el Bienestar. Recuperado de https://cdn.who.int/media/docs/default-source/health-promotion/aaff_health_is_everywhere_geneva_charter_well-being_es.pdf?sfvrsn=f55dec7_21&download=true[1]

(2) Organización Mundial de la Salud. (2021). Estrategia mundial sobre salud digital 2020–2025. (2021). Ginebra: Organización Mundial de la Salud. https://www.who.int/es/publications/i/item/9789240020924   

(3) Vidal-Alaball, J., Alarcon Belmonte, I., Panadés Zafra, R., Escalé-Besa, A., Acezat Oliva, J., & Saperas Perez, C. (2023). Abordaje de la transformación digital en salud para reducir la brecha digital. Atención Primaria, 55(9). https://doi.org/10.1016/j.aprim.2023.102626

(4) Fernández Da Silva, Á., Buceta, B. B., & Mahou-Lago, X. M. (2022). eHealth policy in Spain: A comparative study between general population and groups at risk of social exclusion in Spain. Digital health8, https://doi.org/10.1177/20552076221120724

Javier Gállego Diéguez

Salubrista especialitzat en promoció de la salut

Com citar aquest article?

Gallego Diéguez, J. Reptes de la promoció de la salut en l'entorn digital. Bepsalut [Internet]. abril 2024; 29. [Consultat el _____]. 
Disponible a: https://bepsalut.com/article/reptes-de-la-promocio-de-la-salut-a-lentorn-digital/
Data de publicació:

abril 2024

Autor/a:

Javier Gállego Diéguez

Temps de lectura:

6 minuts

Etiquetes

, , , ,

Comparteix-ho
Print Friendly, PDF & Email
Descarrega en PDF

Altres articles que et poden interessar

Rep el butlletí a la teva safata d'entrada
Vull subscriure'm