Defugint qualsevol retòrica, penso que hi ha un gran conjunt d’activitats que enllacen directament amb la Carta, però que s’han esdevingut per la interacció dels diferents agents del sector salut. Segurament, el pes determinant ha estat portat per les polítiques públiques , però el compromís de professionals, organitzacions, usuaris i familiars ha estat fonamental per ser on som. Qui pot negar que l’atenció primària ha contribuït a reforçar l’acció comunitària, implicant-hi els seus protagonistes? A casa nostra en trobem exemples molt recents: des del retorn de l’expertesa al pacient, fins l’accés a la informació, com la col·laboració amb les entitats que tenen un protagonisme social en el camp de la salut ( Des dels programes del Pacient expert a La meva carpeta de salut). L’Hospital també ha entrat de ple en els engranatges derivats de la salut pública (Des de la seva acreditació mediambiental a la promoció de la qualitat i la seguretat en les seves pràctiques) També ho ha fet l’atenció sociosanitària en el seu treball sobre la cronicitat i la llarga estada.
De tota manera, la crisi recent ens ha fet adonar com el pes de la contractació pública havia acabat condicionant accions i omissions de la vida de les nostres entitats, relegant, en certa manera, la més alta aspiració de la promoció de la salut cap a factors més instrumentals del conjunt del sistema. La mostra més fefaent d’aquest fet es troba en la reflexió que ha portat a la Fundació Salut Empordà a revisar i canviar la seva missió l’any 2015. Allà on abans dèiem “ser prestadors de serveis de salut” ara diem “ser agents de salut”. I el canvi no és gens menor. Ens ha servit per tornar a centrar el protagonisme en els valors que inspiren la nostra professionalitat i en la responsabilitat originària que se’n deriva. Nosaltres som responsables de la salut dels ciutadans de l’Alt Empordà. Des de la nostra posició cal que analitzem, investiguem i promovem els canvis necessaris per esdevenir uns agents actius en aquest horitzó de salut. Entenem que no és delegable ni postergable allò que afecta la salut en el nostre entorn.
No està essent gens fàcil sortir de la crisi a les organitzacions sanitàries, sense un renovat marc de finançament. Però en aquest camí, la Fundació s’ha embrancat amb iniciatives que –vistes ara- reprenen el camí que la Carta d’Otawa va marcar. Així:
- Estem reforçant tots els lligams amb l’atenció primària i la resta de prestadors i promotors de serveis de salut i benestar, treballant per la implantació de nous models centrats en la persona (PIAIS, etc.)
- Avancem en el diagnòstic dels determinants de salut de la comarca (Demografia, immigració, ocupació, pobresa...) per analitzar-los amb els paràmetres de salut provinents del sistema actual
- Obrint l’hospital als sectors socials implicats (Ajuntaments, associacions, centres educatius...) i amb promoció d’hàbits de vida saludable.
- Promovent les inversions que calen, més enllà de la seguretat dels serveis actuals.
Aquest és ara el nostre camí, 30 anys després d’Otawa.
