Reflexions sobre la salut planetària: desafiaments i oportunitats

La Salut Planetària emergeix com un concepte crucial que defineix els efectes de l’activitat humana en el funcionament dels sistemes naturals i els seus impactes a la vida del planeta, posant de relleu que la salut humana depèn de la salut dels sistemes naturals de la Terra.

La revisió històrica del concepte revela un creixement paral·lel amb els desafiaments globals, subratllant la necessitat d'un canvi profund en el model de progrés social. L'explotació excessiva dels recursos naturals i la destrucció d'espècies o el canvi climàtic son només la punta de l'iceberg d'un problema molt més profund: la relació depredadora de la humanitat amb l’entorn que li permet la vida.

Així doncs, el concepte de Salut Planetària ha guanyat terreny com a marc essencial per entendre i abordar els desafiaments socials i de salut que afronta la humanitat en el segle XXI. Aquesta noció, ja advertida per geògrafs i ambientalistes fa dècades, ha cobrat urgència davant l'evidència científica devastadora sobre l'estat actual i els escenaris imprevisibles que s’obren davant nostre.

Des de fa dècades, coneixem els límits de càrrega del nostre planeta i els seus impactes negatius per a la vida. Els riscos i problemes estan clarament identificats, juntament amb les possibles respostes. Tot i que s'estan realitzant progressos en aquest sentit, encara calen canvis. L'escalfament global que avança més ràpid del previst, superant els límits establerts pels acords de París, posa de relleu la necessitat d'acció.

És urgent realitzar canvis profunds en les nostres societats i la manera com interactuem amb la Terra. És evident que cal posar fi al model econòmic i social actual que ignora els límits planetaris. Això implica un canvi radical en la forma de pensar, generar coneixement i governar les nostres societats.

En aquest context és crucial comprendre la relació entre la salut planetària i els determinants socials de la salut. S'ha proposat una sistemàtica d’anàlisi en ciutats mediterrànies destacant els efectes en l'equitat en salut. El canvi climàtic interacciona amb aquests determinants i accentua les desigualtats, com s'ha demostrat en diversos estudis sobre mortalitat per onades de calor, distribució de malalties transmissibles i altres factors.

La vulnerabilitat, com a aspecte clau a tenir en compte, inclou l'exposició, l'adaptació i la sensibilitat davant dels impactes del canvi climàtic. S'han explorat diverses estratègies d'adaptació i mitigació, com la creació de refugis climàtics i l'increment d'espais verds. Aquestes experiències són passos en la direcció correcta, però insuficients si no s'aborden les causes estructurals i es promou un canvi significatiu en la percepció del risc i la responsabilitat col·lectiva, especialment per part dels governs i de les grans corporacions.

La participació ciutadana en la presa de decisions polítiques torna a ser fonamental. Cal reconèixer la influència persistent de les estructures de poder i privilegi en l'abordatge del canvi climàtic, que sovint contradiuen els principis de justícia social i climàtica.

Els impactes del canvi climàtic en la salut humana són cada vegada més evidents, amb un augment alarmant d’onades de calor, períodes de sequera i malalties infeccioses. Els sistemes de salut i socials s'enfronten a reptes enormes i necessiten adaptar-se amb urgència.

Per tant, és urgent la necessitat d'incloure la salut planetària a l'agenda política.

La inclusió de la Salut Planetària a l'agenda política i la implementació de plans d'acció, com l’estratègia d'adaptació al canvi climàtic de Catalunya, són passos necessaris però no suficients. Els plans han de transcendir l'àmbit local i abordar les qüestions estructurals globals, promoure una major consciència i acció ciutadana, i redefinir els conceptes de justícia social i climàtica.

Continuem basats en un model econòmic caducat que ignora els límits planetaris i la justícia social, que juntament amb la falta d'adaptació dels pressupostos públics a l'emergència climàtica, perpetuen un cicle insostenible de consum-explotació que oblida el bé i incrementa la injustícia social i planetària.

La felicitat, mal entesa com l’acumulació de béns i activitats (el TENIR i el FER per sobre del SER), ha de ser replantejada cap a valors de sobrietat i austeritat,  i cap a una nova relació amb el nostre entorn.

Afrontem un moment crític on la inacció o les mesures parcials no són una opció viable. La Salut Planetària exigeix un compromís col·lectiu per transformar profundament la nostra manera de viure, pensar i interactuar amb el món que ens envolta.

En última instància, és essencial reconèixer que el canvi climàtic és una qüestió que ens afecta a tots i totes, independentment dels nostres àmbits d'acció. Tot i les incerteses i els desafiaments, tenim l'oportunitat de liderar una transició cap a un futur més sostenible i equitatiu. Això requereix una acció decidida i coordinada arreu del món, amb un compromís ferm per part de tots els actors implicats, començant per un mateix.

La única responsabilitat que no pots eludir és el compromís amb tu mateix.

Pau Batlle i Amat

Coordinador de l’Observatori Social, Ambiental i de Salut de Dipsalut

Com citar aquest article?

Batlle i Amat, P. Reflexions sobre la salut planetària: desafiaments i oportunitats. Bepsalut [Internet]. abril 2024; 29. [Consultat el _____]. 
Disponible a: https://bepsalut.com/article/reflexions-sobre-la-salut-planetaria-desafiaments-i-oportunitats/
Data de publicació:

abril 2024

Autor/a:

Pau Batlle i Amat

Temps de lectura:

4 minuts

Etiquetes

, , , , , ,

Comparteix-ho
Print Friendly, PDF & Email
Descarrega en PDF

Altres articles que et poden interessar

Rep el butlletí a la teva safata d'entrada
Vull subscriure'm