A finals de desembre del 2019 es van detectar els primers casos de coronavirus a Wuhan (Xina). Des d’aquell moment va anar en augment el número d’infectats pel virus SARS-CoV-2 que provoca la malaltia anomenada Covid-19. La seva ràpida propagació va portar a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a declarar la situació d’alarma, el 30 de gener de 2020 i, posteriorment, situació de pandèmia. L’afectació i mortalitat del virus ha obligat als governs dels diferents països a prendre mesures de distanciament social, així com el reforçament de les sistemes sanitaris per a la gestió de l’elevat nombre de casos.
Diversos organismes internacionals, com el Banc Central Europeu, apunten que aquesta crisi donarà lloc a una crisi econòmica i social amb un fort impacte mundial. El seu abast, impacte i capacitat transformadora vindrà determinada, en bona part, per la durada de la crisi sanitària. Les conseqüències s’hauran d’analitzar amb la perspectiva necessària i a partir de l’evidència que es generi. No obstant caldrà estar atents al seu impacte social i a les desigualtats que se’n derivin. L’experiència de crisis precedents ens dona pistes sobre l’abast de les conseqüències socials, així com les capacitats desiguals dels diferents col·lectius per fer-hi front.Des del bepSALUT, com a butlletí de divulgació en promoció de la salut, volem aportar algunes reflexions sobre l’actualitat. Una crisi és un moment de transformació; un moment de canvi social, econòmic, polític i de la relació amb l’entorn.
En aquest número parlem de la salut comunitària en el moment actual, de com informar-nos i gestionar la informació durant la crisi, de com aquesta pot transformar la pràctica en promoció de la salut i quina és la nova mirada dels determinants socials de la salut en aquest context.
