Polítiques públiques saludables i desigualtats

Durant dècades els gestors de Promoció de la Salut han tingut un paper important en la mobilització social i intersectorial dels territoris amb l’objectiu d'aconseguir objectius sanitaris, per la millora dels resultats en salut i benestar de les comunitats, desenvolupant experiències de treball directe amb les comunitats i amb altres actors intersectorials a la recerca de respostes més integrals que tractin les persistents bretxes d'equitat en l'accés oportú a l'atenció de salut i el benestar.

No obstant, aquesta trajectòria i un sòlid marc conceptual, ètic i polític, reforçat una vegada i una altra per la comunitat mundial en fites, conferències i declaracions que impulsen el desenvolupament d'accions d'alt nivell sobre el context socioeconòmic i polític com a una oportunitat per a la salut i el benestar de les poblacions, preval com un element comú i com un dels principals obstacles per al desenvolupament de polítiques públiques saludables, un enfocament bio mèdic assistencial basat en la resposta a les necessitats, que conceben les persones com a ens individuals sense tenir en compte els seus contextos i com a usuaris de serveis i beneficiaris-destinataris finals de prestacions estandarditzades, on els sistemes de salut han prioritzat, finalment la productivitat organitzacional com una cadena més del mercat de béns i serveis sense atendre la perspectiva de la determinació social ni dels processos que condueixen a la salut i al benestar (Cancino, A. Faúndez R, 2018).

No obstant això, aquesta trajectòria i un sòlid marc conceptual, ètic i polític, reforçat una vegada i una altra per la comunitat mundial en fites, conferències i declaracions que impulsen el desenvolupament d'accions d'alt nivell sobre els contextos socioeconòmics i polítics com a oportunitat per a la salut i el benestar de les poblacions, preval com un element comú i com un dels principals obstacles per al desenvolupament de polítiques públiques saludables, un enfocament bio mèdic assistencial basat en la resposta a necessitats, que conceben les persones com a ens individuals sense prendre en compte els seus contextos i com a usuaris de serveis i beneficiaris-destinataris finals de prestacions estandarditzades, on els sistemes de salut han prioritzat, finalment la productivitat organitzacional com una cadena més del mercat de béns i serveis sense atendre la perspectiva de la determinació social ni de els processos que condueixen a la salut i al benestar (Cancino, A. Faúndez R, 2018).

D'aquesta manera, es relleva la importància dels models socioecològics o multinivell com a marcs conceptuals més integrals i interrelacionats entre els nivells d'actuació individual fins a les polítiques públiques, sumant-hi les definicions i eixos centrals de la crida que realitza la 10a Conferència Global de Promoció de la Salut a Ginebra l'any 2021, on s'assenyala la urgència de crear “Societats del Benestar” sostenibles que estiguin compromeses a aconseguir una salut equitativa ara i per a les generacions futures sense traspassar els límits ecològics. Les recomanacions per a això han considerat aprendre dels països, regions, ciutats, comunitats i cultures, especialment de les cultures per tal de crear societats sostenibles (OMS, 2021).

En aquesta perspectiva  es proposa tenir en compte la promoció de la salut emancipadora, com un dels corrents epistemològics, que permet redefinir la salut tenint en compte algunes característiques essencials de l'ésser humà: el que pot ser entès des de la seva dimensió biològica constituïda per un cos amb característiques anatòmiques que permeten determinades capacitats i una dimensió simbòlica constituïda per tots aquells símbols inscrits al cos producte de les experiències en el seu medi (incloent-hi la interacció amb altres éssers humans). Aquesta dimensió simbòlica és la que fa possible que els éssers humans tinguin consciència de si mateixos i del seu món, és la que li permet anomenar les coses que perceben amb els seus sentits i atorgar-li un significat, és la que permet, entre moltes altres coses, acumular experiències i fer-les servir per entendre el present i imaginar el futur. D'aquesta manera, la promoció de la salut emancipadora atorga una importància especial a la possibilitat d'imaginar escenaris diferents dels que vivim, l'assoliment d'un benestar, la satisfacció d'una necessitat o la solució a un problema. Per fer-ho, l'ésser humà fa ús d'un conjunt de capacitats que li permeten identificar i assolir les seves aspiracions, desenvolupant així projectes de vida saludables, individuals i col·lectius, en la mesura que exerceix les seves capacitats per veure aquest futur realitzat. En concordança amb l'esperit d'Ottawa, des d'aquesta perspectiva, la salut no és una fita sinó un recurs per a l'ésser humà. No és un estat que es compleix o no, sinó el grau d’exercici de les capacitats humanes en un moment determinat de la vida d’un subjecte individual o col·lectiu. Les capacitats humanes que proposa desenvolupar l'enfocament emancipador de la promoció de la salut són la del raonament (sapiens), la d'imaginar (ludens), la de motivar-se o apassionar-se (eròtica), la de treballar (faber) i la de prendre decisions (política) ( García, D. 2016).

En base a aquesta línia argumental, es postula i sosté que la promoció de la salut per aconseguir ser una prioritat en els processos de disseny, implementació i avaluació de polítiques públiques ha de desenvolupar un model social ancorat en la participació dels actors com a subjectes de canvi dels espais quotidians on esdevé la vida, les decisions polítiques, l'expressió cultural i les relacions de complementarietat amb la natura i l'economia, rellevant la capacitat de les persones i comunitats de mirar el passat, governar-ne el present i construir futurs saludables.

En consideració a aquestes bases teòriques i polítiques, es considera de gran rellevància la conformació de la Xarxa Llatinoamericana i Caribenya de Gestors de Promoció de la Salut “Cap a la salut en totes les polítiques i l'equitat a Salut” l'any 2015 a Lima - Perú , la qual es compromet a generar coneixement i acció en promoció de la salut, així com a difondre el dret a la salut com un imperatiu social en l'èxit de societats més justes, inclusives i cohesionades als països. A més, els països reunits allà declaren que es reconeix el rol protagonista de la territorialitat i dels governs locals com a espais i instàncies claus per avançar en la promoció de la salut, des d'un enfocament d'equitat i desenvolupament humà sostenible .

Aquests èmfasi i desafiaments, més vigents fins i tot considerant els eixos centrals de la 10a Conferència Mundial de Promoció de la Salut de Ginebra de l'any 2021, troben suport i correspondència a les arrels de les cultures ancestrals – originàries de la Regió de les Amèriques, com ho és la perspectiva del “viure bé o el sumaj kamaña o el sumaj kausay o ñandereqo o kume mongen” com a eix de l'acció política, ja que, des d'aquesta concepció, es convoca a centrar els esforços presents i futurs en la sustentabilitat, la solidaritat, la sobirania, el respecte per la naturalesa, l'autodeterminació i la dignitat dels pobles, amb una lectura permanent de la dinàmica del territori com a eixos de la transformació cap a la promoció de la salut en favor de l'equitat i de la vida digna. D'allà sorgeixen alguns elements clau per promoure una salut que construeixin maneres alternes de produir i reproduir la vida en comunitat i en societat, generant els seus propis mecanismes i eines de mesurament, valoració, monitoratge, seguiment i avaluació de processos i de resultats les polítiques públiques ( Acosta, A. 2010).

Una nova perspectiva de Promoció de la Salut vinculada al desenvolupament de les persones en relació constant amb les seves comunitats i ecosistemes, en contextos territorials diversos i amb visió llatinoamericana o d'aquella regió del planeta, on l'acció local de promoció de la salut troba els seus símbols culturals i referències històriques més significatives que li atorguen la seva identitat particular i ancestral, implica superar el caràcter instrumental i biomèdic que, per dècades, ha dominat el camp de les decisions sobre promoció de la salut, rellevant al seu lloc l'esforç col·lectiu per portar la salut i la vida humana i no humana a un pla de dignitat i sostenibilitat, als diversos escenaris on aquesta esdevé, es realitza, es manifesta i es construeix en un únic, original i particular espai del temps.

D'aquesta manera, la promoció de la salut pot contribuir significativament al desenvolupament d'un nou paradigma civilitzatori, actualitzant i enfortint les concepcions i pràctiques que valoren la vida comunitària i recuperen les dinàmiques de solidaritat, equitat, complementarietat, reciprocitat i la distribució equitativa dels recursos naturals, promovent amb les persones, grups i comunitats la recerca d'un coneixement holístic com un marc interpretatiu necessari i urgent de la vida humana unida indissolublement als altres elements que fan possible “tota la vida” al planeta.

Bibliografia

(1) Cancino, A. Faundez, R. (2018). Factores dinamizadores para la participación ciudadana en Políticas de Salud. Cuadernos médico sociales. Hacia una nueva salud pública. Vol. 58 Nº3, pag. 103. Septiembre 2018. Disponible en: https://cuadernosms.cl/index.php/cms/article/view/310

(2) Organización Mundial de la Salud (2021). 10º Conferencia mundial de Promoción de la Salud señala un camino para crear las sociedades del bienestar. Ginebra. Suiza. Disponible en: https://www.who.int/es/news/item/15-12-2021-10th-global-conference-on-health-promotion-charters-a-path-for-creating-well-being-societies

(3) García, D. (2016). Introducción al enfoque emancipador de promoción de la salud. Academia de promoción de la salud. Universidad de Mar del Plata. Disponible en:  https://www.studocu.com/es-ar/document/universidad-nacional-de-mar-del-plata/promocion-de-la-salud-critica-y-educacion-de-la-salud/cardenas-introduccion-al-enfoque-enmancipador-de-ps/69637211

(4) Acosta, A. (2010). El buen vivir, la utopía por (re) construir. En J. Sempiere, A. Acosta, S. Abdallah, M. Ortí, Enfoques sobre bienestar y buen vivir (págs. 11-28). Madrid: CIP-Ecosocial.

Anselmo Cancino Sepúlveda

Organització Panamericana de la Salut (OPS)

Com citar aquest article?

Cancino Sepúlveda, A. Polítiques públiques saludables i desigualtats. Bepsalut [Internet]. abril 2024; 29. [Consultat el _____]. 
Disponible a: https://bepsalut.com/article/politiques-publiques-saludables-i-desigualtats/
Data de publicació:

abril 2024

Autor/a:

Anselmo Cancino Sepúlveda

Temps de lectura:

7 minuts

Etiquetes

, , ,

Comparteix-ho
Print Friendly, PDF & Email
Descarrega en PDF

Altres articles que et poden interessar

Rep el butlletí a la teva safata d'entrada
Vull subscriure'm