La salut és un dels principals temes de la societat actual i una de les principals problemàtiques de la ciutadania. És una necessitat universal, comú a totes les persones, un bé comú que ha de ser protegit i garantit a totes les persones sense cap discriminació. Per això la salut i els drets humans estan units.
Els drets humans són un conjunt de valors (respecte, llibertat, dignitat, responsabilitat), principis (universalitat, igualtat i no discriminació, interdependència i indivisibilitat) i normes (tractats, declaracions, convencions) que regulen la vida de les persones en societat.
Des de la Declaració Universal dels Drets Humans fins ara s'han anat adoptant nombrosos tractats, declaracions i convencions per a la defensa i protecció dels drets humans. Els Estats que els ratifiquen assumeixen les obligacions de respectar, protegir i garantir aquests drets. L'obligació de respectar-los vol dir que no han de ser vulnerats interferint en el seu gaudi, o limitar-los; la de protegir exigeix que impedeixin els abusos dels drets humans; i la de garantir-los significa que els Estats han d'adoptar les mesures necessàries per a facilitar el seu gaudi.
De vegades es confon l'exercici dels drets amb l'accés als serveis bàsics que proveeix l'estat. Exercir els nostres drets és exigir a l'estat que adopti les mesures necessàries perquè totes les persones puguin tenir accés a una atenció sanitària de qualitat; és respectar a totes les persones i tractar-les en igualtat; és promoure un canvi en les actituds individuals que portin a una transformació de les relacions de poder existents.
Treballar des de l'enfocament de drets humans suposa elaborar estratègies i polítiques públiques que es fonamenten en els principis, valors i normes dels drets humans. Suposa un canvi d'orientació que implica canvis en les accions, en el propi anàlisi del problema i en l'enfocament de les estratègies i polítiques públiques. Incorpora els principis d'universalitat, interdependència i indivisibilitat dels drets humans, el que implica una visió holística de la realitat i la necessitat de dissenyar totes les accions amb una visió integral del conjunt dels drets humans.
Està dirigit a les capacitats de les persones (titulars de drets), centrant-se en els grups més vulnerables i fomentant la seva participació en la presa de decisions relacionades amb la política pública. Enforteix les capacitats de les institucions públiques (titulars d'obligacions), perquè construeixin unes estratègies i polítiques públiques d'acord amb els estàndards internacionals, i d'altres actors socials com són la família, la comunitat, les organitzacions socials, les empreses (titulars de responsabilitats ).
Des d'aquesta perspectiva, el dret a la salut no s'ha d'entendre només com l'absència de malaltia o el dret a estar sa ni només associar-ho amb l'atenció sanitària. És un dret inclusiu en el sentit que comprèn un conjunt de factors bàsics i determinants que es relacionen a la vegada amb altres drets, en virtut del qual tota persona i grups socials tenen dret a gaudir del més alt estàndard possible de salut física, mental i social.
Cal avançar en el desenvolupament d'una legislació nacional i unes polítiques públiques sobre el dret a la salut que incorporin els estàndards internacionals dels drets humans incorporant la universalitat, la igualtat i no discriminació, la participació i la corresponsabilitat en la reclamació i exigibilitat aquest dret.
