El concepte “Una sola salut” (en anglès, One health) es va introduir a començaments de l'any 2000 per posar nom a una noció coneguda des de fa més d'un segle: la salut humana i animal són interdependents i estan vinculades als ecosistemes en els quals cohabiten.
Més específicament, el concepte d'One health es defineix com “els esforços de col·laboració de múltiples disciplines (medicina, biologia, veterinària, ecologia, etc.) a nivell local, nacional i global per aconseguir una salut òptima per a les persones, els animals i el nostre medi ambient”.
En els darrers anys s'han produït canvis importants en les interaccions entre persones, animals, plantes i el nostre medi ambient, que ha portat a ressorgir aquest concepte. Entre aquests canvis podem destacar:
- El creixement de la població humana i la seva expansió a noves àrees geogràfiques. Aquest fet ha fet que moltes persones visquin en contacte estret amb animals salvatges i domèstics, augmentant les possibilitats que les malalties d'animals passin a les persones. Són les anomenades zoonosis.
- Canvi climàtic i ús que es dona a la terra (ramaderia intensiva i desforestació). Així, la ramaderia intensiva té els seus efectes en la desforestació, l'elevat consum d'aigua i la contaminació del sòl a través de la femta (expulsió d'antibiòtics i altres residus al sòl), així com d'amoníac provinent dels pinsos que es consumeixen. Alhora, la desforestació té molts efectes negatius per al medi ambient, incloent-hi la pèrdua de l'hàbitat de milions d'espècies, les quals busquen nous nínxols cada cop més a prop de les persones, entren en contacte amb ells i augmenten així el risc de zoonosi .
- Moviment global de persones, animals i aliments. En un món cada cop més interconnectat i interdependent, les malalties i vectors de transmissió es poden dispersar ràpidament a través de les fronteres a nivell mundial, com ha passat amb la COVID-19.
Les àrees on l'enfocament de “One health” és especialment necessari són la innocuïtat dels aliments, el control de zoonosi i la lluita contra la resistència als antibiòtics.
El cas de la resistència als antibiòtics és un bon exemple de la necessitat de col·laboració interdisciplinària per resoldre la disseminació de microorganismes resistents i gens de resistència entre ambient, animals i humans. A causa de la velocitat de propagació desbocada, s'estima que la resistència als antibiòtics conduirà a una greu crisi de salut pública abans del 2050, que pot causar més de 10 milions de morts i una càrrega financera mundial de gairebé 100 bilions de dòlars.
Aquesta crisi ha estat deguda al fet que els antibiòtics, encara que avui en dia està legislat el seu ús, han estat àmpliament utilitzats en ramaderia no només per al tractament d'infeccions, sinó també com a profilaxi i promotors de creixement. Aquest abús en el consum d'antibiòtics ha portat a la selecció de bacteris resistents que es poden transmetre a l'humà a través de la cadena alimentària. En aquest paper disseminador, l'ambient té una gran importància ja que, per exemple, els excrements dels animals que poden contenir traces d'antibiòtics o bacteris resistents es poden filtrar i arribar a contaminar l'aigua dels rius. Als ecosistemes aquàtics, els antibiòtics exerceixen contínuament una pressió selectiva i irreversible, afectant la comunitat bacteriana. Això planteja la possibilitat que mutacions espontànies generin resistència als medicaments i promoguin la transferència horitzontal de gens entre la comunitat bacteriana a través d'elements genètics mòbils, induint així la propagació descontrolada dels gens de resistència. A més, la resistència creuada o co-resistència de desinfectants, metalls pesants i antibiòtics també podria ser un mecanisme subjacent per a la promoció de la resistència als antimicrobians. Finalment, diverses investigacions suggereixen que l'aigua potable podria ser un reservori de bacteris i gens de resistència, i podria ser un gran problema per a la salut pública.
Aquest és només un dels molts exemples de disseminació de resistència als antibiòtics en un concepte One Health. També podem trobar aquesta disseminació des de les aigües residuals a l'ambient, si els tractaments no són prou potents per eliminar residus d'antibiòtics, bacteris resistents i/o gens de resistència.
Per tant, necessitem eines per poder aturar aquesta disseminació de la resistència als antimicrobians. En aquest punt, l’enfocament One Health és altament necessari.
