Avui, els models que estimen la càrrega en mortalitat i anys de vida amb salut preservada situen el canvi climàtic lluny dels determinants cabdals (1). I en canvi, varis panells d’experts prediuen que el canvi climàtic pot esdevenir el principal determinant de la salut en els propers anys fins al punt de fer retrocedir els guanys obtinguts durant les darreres dècades en esperança de vida (2). Aquesta discrepància es deu a la dificultat d’estimar els efectes indirectes (mediats per la pèrdua de biodiversitat animal i vegetal i dels recursos hídrics, l’augment dels episodis de sequeres, o la pobra qualitat del aire urbà), que molt probablement seran més important que els directes (onades de calor, incendis, inundacions), així com haver subestimat la velocitat del canvi climàtic.
Les estimacions que s’han fet fins ara calculen l’impacta en salut atribuït a: 1. l’augment de la malària pels canvis en la distribució del mosquit degut a l’augment de la temperatura); 2. l’augment de les malalties infeccioses i les morts accidentals per les inundacions; 3. l’augment de la malnutrició per manca d’aliments en les sequeres; i 4. l’augment de mortalitat infantil per diarrea fruit de l’empitjorament de la qualitat de l’aigua (1). El gran increment d’inundacions catastròfiques (sobretot al Sud-est asiàtic) i sequeres (a l’Àfrica i l’orient mitjà) dels darrers anys, han ensenyat que els efectes son majors als calculats i que un gran determinant seria l’ impacta socio-ecomòmic de les migracions massives, com les que estem vivint els darrers anys a través de la mediterrània, produïdes per aquests episodis (3). L’augment d’onades de calor, d’incendis, o de la contaminació atmosfèrica a les ciutats, o la redistribució d’altres vectors com el Dengue son altres factors relacionats amb l’empitjorament de l’impacta en salut (2-4).
A Catalunya, les onades de calor provoquen els principals efectes directes del canvi climàtic en salut, amb augments del nombre de defuncions i hospitalitzacions de més d’un 20%, majoritàriament entre les persones grans i aquelles amb patologies prèvies (5). En el futur s'espera que el nombre de morts a causa de la calor creixi de manera significativa a Catalunya, tant per l’augment de les temperatures com per l’envelliment de la població. Encara que el canvi climàtic podria reduir els episodis de fred i beneficiar la salut, les estimacions globals al llarg de l’any preveuen un balanç negatiu per la salut a totes les regions del mon (4).
Les mesures que caldria promoure per protegir la salut inclouen canvis en polítiques que ens duguin a un estil de vida diferent (la promoció d’una dieta rica en aliments vegetals i pobre en carn; el consum d’aliments Km-0; el foment del transport actiu o l’augment del espais verds, que milloren la salut i al mateix temps ajuda a reduir els contaminants) (6) i que les polítiques contemplin que el canvi climàtic afecta sobretot la salut dels més desfavorits (2-3).
Bibliografia
1. Patz JA, Campbell-Lendrum D, Holloway T, Foley JA. Impact of regional climate change on human health. Nature. 2005 Nov 17;438(7066):310-7.
2. Watts N, Adger WN, Agnolucci P, et al. Health and climate change: policy responses to protect public health. Lancet. 2015 Nov 7;386(10006):1861-914.
3. Watts N, Amann M, Ayeb-Karlsson S, Belesova K, et al. The Lancet Countdown on health and climate change: from 25 years of inaction to a global transformation for public health. Lancet. 2017 Oct 30. pii: S0140-6736(17)32464-9.
4. Gasparrini A, Guo Y, Sera F, et al. Projections of temperature-related excess mortality under climate change scenarios. Lancet Planet Health. 2017 Dec;1(9):e360-e367.
5. Tercer Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2017.
6. Springmann M, Mason-D'Croz D, Robinson S, et al. Global and regional health effects of future food production under climate change: a modelling study. Lancet. 2016 May 7;387(10031):1937-46.
