A principis dels anys noranta, la Divisió de Salut Mental de l’Organització Mundial de la Salut1 (OMS) va començar a treballar per fer arribar a les escoles de tot el món l’ensenyament d’unes determinades competències psicosocials, que es van donar a conèixer com a “habilitats per a la vida”. D’aquesta manera, es va arribar a un consens sobre quines eren les 10 habilitats fonamentals: autoconeixement, empatia, pensament crític, pensament creatiu, presa de decisions, solució de problemes, relacions socials, comunicació assertiva, gestió de les emocions i els sentiments i gestió de les tensions i l’estrès. Aquesta estratègia responia a la necessitat de definir quines eren les capacitats que calen per tal que els nens i els joves puguin afrontar amb èxit les exigències i els desafiaments de la vida, ja que sovint hi ha la percepció que aquestes habilitats s’aprenen automàticament durant el procés de socialització dels infants, i no està demostrat que sempre sigui així.
Alhora, des de diferents sectors han sorgit altres classificacions en relació a quines haurien de ser les destreses essencials que ens han de permetre prendre bones decisions en salut, tanmateix, la classificació que recull les 10 habilitats per a la vida descrites per l’OMS ha aconseguit ser la més utilitzada i ha obtingut un elevat reconeixement a nivell internacional.
Tradicionalment l’educació per a la salut en àrees com la prevenció de drogodependències o l’educació afectivosexual s’ha basat en la transmissió de coneixements, de manera que es dóna per fet que la informació canvia la conducta de les persones. Ara bé, actualment sabem que no és així i en aquest sentit l’estratègia definida per l’OMS en relació a les habilitats per a la vida ens dóna el marc teòric per desenvolupar intervencions en promoció de la salut acurades i efectives. En definitiva, aquest enfocament té com objectiu fonamental que les persones visquin de manera més sana i feliç i són la base per gestionar tots aquells factors que poden influir en la nostra salut. És per això que podem afirmar que si som capaços d’aconseguir que els infants i els joves assoleixin aquestes competències psicosocials, això els proporcionarà uns estils de vida més saludables i per tant una millor qualitat al llarg de tota la vida.
Per aquests motius, Dipsalut ha endegat en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalana de l’Esplai el programa “Sigues tu”: eines i actius per a la salut” que té com a objectius facilitar l’aprenentatge de les 10 habilitats per a la vida i fomentar estils de vida saludables en els centres de primària i secundària de la demarcació de Girona.
El programa promou la incorporació als centres educatius d’un treball transversal d’educació per a la salut amb la participació de les famílies i, de forma coordinada, amb diferents entitats del territori.
Pel que fa a l’escola, l’estratègia d’intervenció inclou tres pilars fonamentals per tal de facilitar la tasca als docents: subministrament de material específic per treballar estils de vida i habilitats per a la vida, formació específica pel professorat participant i suport tècnic en la implementació.
En relació a les famílies, el programa els proporciona espais de reflexió sobre la salut dels seus fills i estratègies per afrontar el seu procés de desenvolupament com a persones.
Aquest curs escolar 2014-2015 el Programa s’està duent a terme a 138 centres escolars, en els quals hi ha implicats 800 docents i hi participen gairebé 12.000 infants i joves.
Fins aquest moment la percepció que hem rebut dels agents implicats és molt positiva, així doncs, es preveu la continuïtat del programa i l’ampliació de la seva cobertura en els propers anys.
1-Organització Mundial de la Salut. Divisió de Salut mental. Life Skills Education in Schools. Ginebra, Suïssa. 1997
