Promoció de la salut i empoderament
La salut i la seva promoció depenen dels contextos socials i culturals. Les desigualtats socials es tradueixen en desigualtats en salut, per la qual cosa la millora dels determinants és una responsabilitat compartida. La promoció de la salut que es defineix com el procés de capacitar les persones i les comunitats per incrementar el control sobre els determinants de salut, implica l'enfocament d'empoderament comunitari de les intervencions. Aquest és un concepte multidimensional que consisteix que les persones i grups que es troben fora del sistema de decisions s'introdueixin en el mateix, abordant les diferents dimensions des de la personal a la organitzacional i comunitària. Això suposa un canvi de les relacions de poder que consistiria a passar del "poder sobre" al poder "per", "amb" i "des de". La definició del poder en termes generatius (suma positiva) contrasta amb la que es realitza en termes de dominació i obediència (suma zero).
Aquest enfocament és indispensable en el canvi d'una promoció de la salut enfocada a la prevenció a una altra de caràcter positiu, basada en un model salutogènic en què prenen importància els actius en salut, és a dir, tot allò que potenciï i augmenti la capacitat personal i comunitària per millorar la salut.
Estratègies per a una promoció de la salut empoderant
Les iniciatives de promoció de la salut, des d'aquest enfocament promouen l'equitat i han de seguir els principis de capacitació dels actors, participació, caràcter intersectorial i de multiplicitat d'estratègies tenint en compte l'heterogeneïtat d'escenaris. Així mateix, ha de tenir un caràcter holístic que abordi la realitat en totes les seves dimensions i que possibiliti la participació en tots els moments del procés, des de la detecció de necessitats a l'avaluació, emfatitzant en el control de la presa de decisions per part de la comunitat .
L'apoderament és la finalitat i el mitjà per a un desenvolupament comunitari sostenible. Metodològicament es tradueix en processos fonamentats en una pedagogia crítica -el autor més influent ha estat Paulo Freire- que suposin una conscienciació de les persones, és a dir, el pas d'una consciència "no reflexiva" a una consciència "crítica". Aquests processos, que serien d'ACCIÓ-REFLEXIÓ-ACCIÓ, parteixen de la pròpia experiència significativa sobre la qual es reflexiona, mitjançant el diàleg i la problematització, i es passa a una acció que suposa un canvi personal i social amb la presa de decisions autònomes . Es tracta de voler participar (motivació), saber participar (capacitació) i poder participar (organització).
En aquest marc metodològic proposem un instrument molt interessant com és la Investigació - Acció participativa, una acció integrada en la qual s’uneix investigació, formació i canvi social.
El treball amb grups és un mitjà privilegiat per al desenvolupament d'aquests processos, el que ens portarà a plantejar, en el nostre món globalitzat, qui són els actors i a tornar a donar sentit, al territori, al "lloc", com a espai físic de trobada, però també cultural i simbòlic.
Podem concloure que l'empoderament comunitari és consubstancial a la promoció de la salut la qual cosa comporta una necessària redefinició del rol dels agents implicats, amb un nou paper d'expert o professional i el canvi en les cultures organitzatives dels serveis i de les formes de participació.
