La salut i el benestar no són únicament el resultat de les polítiques sanitàries, ja que nombrosos factors econòmics, socials, polítics i ambientals, que configuren la forma de viure i emmalaltir de les persones, es gestionen des dels sectors no sanitaris. No obstant això, el Sistema Nacional de Salut dedica aproximadament el 61% de la despesa sanitària pública a serveis hospitalaris i especialitzats, mentre que els serveis d'Atenció Primària perceben el 15%, i els de Salut Pública , pràcticament testimonial, 1%.[1]
L'escassetat de recursos en els serveis de salut pública reflecteix l'èmfasi del sistema sanitari a atendre la malaltia de forma individual, i un menor interès a actuar sobre els determinants socials de la salut (DSS), també anomenats causes de les causes, que intervenen "aigües amunt" i tenen un gran impacte en el nivell de salut poblacional i en el control de les persones sobre les seves vides.
Des de la Comissió dels DSS es va remarcar la necessitat d'avaluar els efectes de totes les polítiques en la salut i l'equitat sanitària, tenint com a objectiu la coherència de l'acció del govern en el seu conjunt [2]. I aquest és el fi que persegueix l'estratègia de Salut en Totes les Polítiques (SeTP)[3] que, amb la perspectiva salutogènica [4], s'inclou entre les polítiques socials de benestar.
En SeTP, el marc dels DSS, la base científica de l'evidència, el bon govern (transparència, rendició de comptes, participació) i el treball intersectorial sostenible i efectiu són inexcusables. Perquè aquests elements produeixen canvis en les estructures i processos que donen lloc a noves polítiques definides de manera conjunta, que superen el treball dels sectors per separat, ja que la salut i l'equitat en salut són assumptes que transcendeixen les fronteres de les estructures polítiques establertes[5]
Entre les eines de l'estratègia de SeTP es troben l'Avaluació de l'Impacte en Salut i l'Anàlisi de la Lent de la Salut (ALS). La primera consisteix en una avaluació de la política ex ante per emetre recomanacions que, un cop incorporades, maximitzin el potencial saludable de la mateixa. L'ALS, desenvolupat a Austràlia del Sud [6], afegeix una etapa perquè el sector salut ajudi a orientar les recomanacions en el procés de presa de decisions sectorials (Navigation).L'enfocament de SeTP ha variat des de la seva formulació en 2006, i actualment ha incorporat el concepte de sostenibilitat, indissolublement unit al de salut i equitat. Però aconseguir la coherència de l'acció del govern, en termes de benestar, passa per caminar inexorablement cap a l'horitzó del 7% de despesa en Salut Pública proposat per Michael Marmot.
[1] Estadística del gasto sanitario público 2014: Primeros resultados. Subdirección General de Cartera Básica de Servicios del SNS y Fondo de Cohesión. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2016
[2] Comisión sobre Determinantes Sociales de la Salud. Subsanar las desigualdades en una generación. Ginebra: OMS, 2008
[3] Salud en Todas las Políticas. Organización Panamericana de la Salud. http://bit.ly/2hKPDkm [consultado: 22 12 2016]
[4] Lindström Bengt, Eriksson Monica. The salutogenic approach to the making of HiAP/healthy public policy. illustrated by a case study. Global Health Promotion 2009;16:17-28
[5] Solar Orielle, Valentine Nicole, Rice Marilyn, Albrecht Daniel. Moving forward to equity in health. Partnership and Intersectoral Action. Conference Working Document. 7th Global Conference on Health Promotion. Nairobi, October, 2009
[6]Health Lens Analysis projects. SA Health. Government of South Australia http://bit.ly/2i2uUJ7 [consultado: 22 12 2016]
