Buurtzorg Nederland, una organització d'atenció a domicili holandesa, ha rebut un interès creixent des de diferents parts del món des del moment de la seva creació. Buurtzog (que significa atenció de barri en holandès) és un sistema innovador que ha retornat el valor social a la tasca de l'atenció domiciliària. La professió, dominada per les obligacions burocràtiques, l'aïllament laboral, i sobretot, per la negació de les competències professionals, estava creant una desafecció general entre els seus professionals. Aquest model holandès d'atenció domiciliària ha tingut un èxit enorme i un creixement exponencial a tot el país. L’organització s’ha estès a un ritme vertiginós i actualment consta de dos-cents cinquanta equips independents. Buurtzorg es fonamenta en el retorn de l’autoritat als infermers i infermeres de districte i als treballadors d’atenció sanitària de districte, de la responsabilitat dels pacients a cada equip, de restablir el contracte estret amb els doctors i les famílies i en responsabilitzar els equips dels resultats financers.
Des del punt de vista de la gestió interna Buurtzorg ha informatitzat els diversos processos de treball. Els treballadors no realitzen tasques administratives i un sistema de intranet permet introduir i consultar les dades dels informes dels pacients. Les indicacions, el planejament, la programació i les dades personals es guarden en el sistema i els treballadors tenen molt més temps per la relació amb el client que en altres organitzacions. Darrerament la gestió informatitzada s’està substituint per una aplicació per a telèfon mòbil molt completa a través de la qual els treballadors es poden comunicar amb els seus companys i no han d’acudir al seu centre de treball a veure l’expedient del pacient, si no que poden consultar tots els informes del pacient al seu propi telèfon mòbil. L’aplicació també permet registrar el temps de treball, entrar les dades en els expedients dels pacients, localitzar el domicili del pacient, contactar directament amb ells i amb altres professionals que treballen en el cas, conèixer la pròpia programació, la disponibilitat dels companys de feina, etc
Aquest sistema ha aportat uns resultats molt remarcables. No només els treballadors i els clients es mostren extremadament satisfets, sinó que la organització ha demostrat ser molt més eficient.
A continuació la Dra Lenneke Vaandrager ens relata, des de la seva percepció personal, la situació en la que es troba la professió i com un canvi organitzatiu com Buurtzorg Nederland pot ajudar a revertir aquesta tendència.
L’atenció domiciliària s’inicia amb la confiança
L’envelliment de la població i l’increment de persones amb malalties cròniques ha provocat que trobar persones suficientment qualificades per treballar en atenció domiciliària hagi esdevingut un repte cada vegada més difícil. Al mateix temps, treballar en aquest sector és cada vegada més dur. Una major atenció a l’eficiència de costos i a estrictes protocols d’actuació, fa que els treballadors del sector hagin de respondre de tot allò que fan. Tothom coneix històries referents a que els infermers i les infermeres disposen, per exemple, de set minuts per ajudar als usuaris a posar-se les mitges de suport o dos minuts a fer un llit. No hi ha gairebé temps per parlar amb els usuaris. Conseqüentment el personal d'infermeria sovint es frustren perquè no poden fer la seva feina adequadament. Aquesta política burocràtica i econòmica es basa en la idea que cada minut es paga amb fons públics i que cal controlar estrictament com s’utilitzen aquests diners.
Les persones que treballen en l’atenció domiciliària sovint han escollit explícitament aquesta feina. I el salari no és la raó principal, perquè poden guanyar molt més en altres feines. L’atenció a les persones vulnerables que necessiten ajuda i suport dóna als cuidadors domèstics un sentiment de que estan fent una tasca significativa i fa que la feina sigui realitzadora. La feina proporciona un sentiment de vàlua personal, dóna significat a la vida i és important per la nostra identitat. La raó principal per la qual treballo com a ponent és perquè m’agrada inspirar a les persones joves i ensenyar-los sobre la promoció de la salut. Treballar amb plaer en l’atenció domiciliària és conseqüentment de gran importància per la salut dels propis treballadors.
Així doncs, actualment ens trobem en un temps de canvi. Si ens basem en la recerca, sabem que hi ha diversos factors i recursos que són importants per a la salut dels treballadors: autonomia, control de la feina, significat de les tasques, agraïment, bons companys de treball, superiors respectuosos i un entorn de treball agradable. Unes bones condicions físiques i una vida saludable també poden ajudar. Sens dubte la pressió laboral en l’atenció domèstica és elevada, però és ben sabut que el que per uns és pressió per altres pot ser percebut com un repte. I fer alguna tasca no ordinària per un client especial o un superior agradable pot ser molt satisfactori. Per tant, els cuidadors domèstics poden ajudar a obtenir uns resultats col·lectius d’alta qualitat. La confiança és de gran importància per un treball saludable. Confiança en que els cuidadors domèstics saben “com fer la seva feina” i confiança en les seves capacitats. No hi ha necessitat de controlar aquests professionals. Estan orgullosos de la seva feina i assumeixen les seves responsabilitats si disposen de les facilitats bàsiques. La confiança s’evidencia quan se’ls permet cometre errors, aprendre d’aquests i se’ls dóna espai per practicar i millorar les habilitats. Evidentment, hi haurà sempre uns pocs treballadors que no es prenguin la feina seriosament. Però, cal castigar tot el sector de l’atenció sanitària per aquest grup reduït?
Hi ha exemples del sector de l’atenció sanitària en els que la confiança amb els treballadors ha donat com a resultat uns bons models de pràctica. Als Països Baixos tenim “Atenció comunitària” (Buurtzorg Nederland) que va ser fundada al 2006 com una alternativa a un estil burocràtic d’oferir l’atenció domiciliària al país. Es dóna llibertat a les infermeres per fer la feina de la manera com creuen que ha de ser feta i se’ls proporciona el recolzament de les tecnologies de la informació. No es tracta només d’un treball més saludable, sinó també d’infermeres de cost més efectiu i infermeres que es responsabilitzen de la seva professió. Aquest exemple demostra que deixar fer i confiar capacita a les infermeres i incrementa la qualitat de l’atenció.
