El terme “alfabetització en salut” es refereix a la capacitat de les persones per accedir a informació sobre salut de qualitat, entendre-la i actuar en conseqüència. A nivell internacional, és un tema que té ja un recorregut de més de tres dècades. En un primer moment, els investigadors s’han referit a l’alfabetització en salut posant èmfasi en el pacient o els seus familiars cuidadors. És a dir, els pacients han de saber accedir a informació, l’han d’interpretar i han de poder fer les accions necessàries i seguir les recomanacions adients per poder tenir cura de la seva salut i fer un abordatge correcte de la seva malaltia.
Però l’alfabetització en salut és un concepte molt més ampli que engloba a altres actors de l’atenció i dels sistemes sanitaris. Així doncs, si en un primer moment es va posar la pressió sobre el pacient, amb el pas del temps s’ha vist que són tres els elements cabdals per a aconseguir un bon nivell d’alfabetització en salut: els pacients i familiars, els professionals sanitaris i les institucions.
Els professionals sanitaris han de ser conscients que la seva manera de comunicar i d’adreçar-se als pacients influirà en com aquests poden respondre davant la seva situació, pel que fa a la seva auto-cura i abordatge de la malaltia o respecte al seguiment de les recomanacions o compliment terapèutic. En aquest sentit, cal formar als propis professionals en aquests aspectes d’alfabetització en salut que els hi permeti millorar les seves habilitats comunicatives i empàtiques a l’hora de parlar amb pacients i familiars.
Igualment, no es podria avançar en temes de participació del pacient o de l’atenció sanitària basada en l’experiència del pacient sense un enfoc estratègic de la pròpia institució. Així doncs, la direcció del centre ha de contemplar també la incorporació del pacient a la pressa de decisions, bé sigui a nivell individual, tenint cura de la pròpia salut o a nivell col·lectiu, representant a altres pacients.
L’alfabetització en salut dels nostres pacients, per tant, millorarà molt més si aquest abordatge es fa d’una manera integral, tenint en compte als pacients i familiars, però també les habilitats comunicatives dels professionals i les directrius de l’organització.
