El concepte de “entorns saludables” sorgeix i es reconeix com a una estratègia bàsica per a la promoció de la salut a la Carta de Ottawa de 1986. La tercera Conferència mundial de Promoció de la Salut de Sundsvall (1991) es va destinar als entorns que recolzen la salut i les seves conclusions varen destacar la interdependència entre la salut i l’ambient en les seves diferents dimensions: social, física, cultural, econòmica i política.
L’entorn ha estat lligat al llarg dels segles al concepte de salut i en tenim innumerables mostres (figura1). Fins els nostres dies han arribar documents com el “Catecisme de la Salut” publicat al 1794 a Alemanya per Bernhard Chrishtoph Faust, metge de poble i escrit per mestres, pares i nens.
Al segle XIX es desenvolupa la medicina social i els grans descobriments científics i es comença a fer front als factors ambientals, amb un enfocament més integral i intersectorial i amb professionals com William H. Duncan, considerat el precursor de les ciutats saludables.
El concepte reduccionista de salut, en tant que falta de malaltia, i l’enfocament dels serveis sanitaris principalment a la malaltia, i no en la salut, encara en els nostres dies, fa que malgrat hi hagi major coneixement de com es genera la salut, segueixi predominant l’enfocament del medi com element nociu per a la salut més que l’ús del medi com a vehicle per mantenir i potenciar la salut i el benestar. Pel que fa al medi, existeixen tres enfocaments: protegir la salut, prevenir lesions i riscos i promoure la salut. Aquests tres enfocaments han d’estar presents sempre que abordem entorns en programes poblacionals de salut.
Al 2001 amb motiu de la publicació de l’informe La evidencia de l’eficàcia de la promoció de la salut, el Ministeri de Sanitat va consultar a un panell d’experts sobre el grau de desenvolupament de la promoció de la salut segons els entorns o els escenaris. El resultat pot veure’s en la gràfica 1. Des d’aleshores s’ha avançat en termes quantitatius i qualitatius: nous entorns per a la promoció de la salut com universitats i hospitals, major envergadura i profunditat de la salut en alguns d’ells, com l’escola i la ciutat, etc.
L’aprovació de la Estratègia de Promoció de Salut i Prevenció de la Malaltia és un indicador de que segueix existint un ampli marge de millora de la salut poblacional. L’objectiu de la Estratègia es fomentar la salut i el benestar de la població promovent entorns i estils de vida saludables i potenciant la seguretat enfront de les lesions. Una de les seves vuit línies estratègiques és “Entorns saludables i segurs: crear entorns que protegeixin i afavoreixin la salut en tots els àmbits vitals (familiar, comunitari, educatiu, sanitari, laboral, entorns institucionals, mitjans de comunicació, etc.)”. I una altra és “Equitat en salut” estretament relacionada amb la promoció de la salut.
També hi ha un mandat exprés de contemplar els determinants socials de la salut a través de la constitució de un comitè intersectorial que afronti polítiques amb impacte en la salut de la població. En la primera fase de implementació s’han prioritzat dos poblacions, menors de 15 i majors de 50 anys i tres entorns, el sanitari, l’educatiu i el comunitari. Aquest darrer es desenvolupa en un pla de implementació local que marca una diferencia important amb altres estratègies i permet abordar els guanys de salut en múltiples escenaris ciutadans.
