Repetidament es posa èmfasi en la importància de la promoció de la salut i des de diferents àmbits hem defensat que les actuacions impulsant conductes saludables, que millorin els hàbits d’alimentació, promoguin la pràctica de l’exercici físic de forma habitual, o configurin un espai físic saludable, eren essencials per a perllongar la vida amb un nivell acceptable de qualitat.
En temps de crisi, en que raonaments econòmics justifiquen qualsevol tipus de mesura que suposi una reducció pressupostària, sense tenir en compte l’impacte que generen sobre la salut, o la qualitat dels serveis assistencials; la promoció de la salut està més que mai en perill. Existeixen evidències que demostren que les activitats que impulsen la promoció de la salut generen una millora dels indicadors d’esperança de vida i la qualitat de vida amb que s’envelleix. El fet que els resultats siguin a llarg termini, que requereixin espais de temps per poder establir el cost-benefici de les seves actuacions, és un element que afavoreix el que basant-se en criteris economicistes, es retallin els pressupostos sobre els que es sustenten aquestes actuacions.
Avui més que mai és necessari reivindicar la continuïtat de les polítiques que tenen com a eix la promoció de la salut des de tots els estaments públics, tant estatals, autonòmics, i sobretot des de l’àmbit municipal.
Cal lluitar contra aquest concepte de salut pública que se sustenta en els àmbits de la prevenció i la protecció deixant de costat la promoció de la salut.
Som molts els que sense deixar de reconèixer la importància de les activitats d’aquest àmbits de prevenció i protecció de la salut, advoquem per una concepte de la salut pública, en la que la promoció de la salut és un pilar bàsic que millora la qualitat de vida dels nostres ciutadans, a la vegada que un instrument de demostrada eficiència econòmica.
Hem de dissenyar ciutats que permetin la intercomunicació, amb espais públics de qualitat que permetin la relació entre els ciutadans i que aquests realitzin activitats físiques sense estar tancats en poliesportius. Hem de continuar estimulant que els hàbits dels nostres ciutadans en relació a l’alimentació o el consum d’alcohol o tabac estiguin en concordança amb una vida saludable.
No hem de renunciar a que en qualsevol època de la vida puguem impulsar canvis en las conductes i, sobretot, a fomentar que els ciutadans es corresponsabilitzin de la seva pròpia salut, estimulant l’empoderament personal.
És aquesta una responsabilitat que en cap cas seria justificable renunciar-hi, ja que pot suposar estalviar avui per augmentar el cost demà, una irresponsabilitat evident.
Ens ha costat molts anys el configurar una sanitat pública de qualitat al nostre país i no podem deixar en mans de la iniciativa privada, subjecta a interessos econòmics, la salut dels nostres ciutadans. En una societat en la que prima la immediatesa dels resultats, des de l’experiència hem de modular aquesta tendència, assumint les institucions públiques les inversions en salut a mig i llarg termini que suposin activitats de promoció de la salut, com un element més de millora i eficiència en l’àmbit de la salut pública.
I es per tot això que des dels municipis hem de mantenir aixecada la bandera de la promoció de la salut com estendard inamovible en temps de crisi.
