Una millor salut: un repte per les empreses?
Si no canvien les tendències, en un futur no massa llunyà, els treballadors seran més grans i tindran una pitjor salut a expenses de les malalties cròniques. Per les empreses, això significarà des d’una disminució del rendiment individual i de la productivitat a un augment de l’absentisme o del presentisme o, fins i tot, la pèrdua de treballadors valuosos per a la supervivència de l’organització. En aquest escenari, la promoció de la salut en el treball apareix com una de les possibles intervencions a posar en marxa per fer front a aquest repte.
La promoció de la salut en el treball: què és?
Basada en la definició de promoció de la salut apareguda a la carta d’Ottawa (OMS, Ginebra, 1986), la ENWHP va consensuar la següent definició de Promoció de la Salut en el Treball (PST): “La PST consisteix en combinar els esforços d’empresaris, treballadors i societat per millorar la salut i el benestar de les persones en el lloc de treball. Això es pot aconseguir: millorant l’organització i les condiciones de treball; promovent una participació activa i fomentant el desenvolupament individual”. Estem parlant d’una gestió de la salut en el treball integral (més enllà dels factors de risc laboral), integrada en l’estratègia de l’empresa i basada en una actuació equilibrada sobre la persona i el seu entorn. Donat que no existeix una obligació per a les empreses d’implantar polítiques o plans de promoció de la salut en el treball, el principal repte dels agents de salut consisteix en convèncer i demostrar als implicats (empresaris i treballadors) que aquestes actuacions són beneficioses.
Quins són els beneficis de la promoció de la salut en el treball?
Nombrosos estudis han posat de manifest els beneficis d’una bona gestió de la salut en el treball, tant pels treballadors como pels empresaris. El benefici més evident és una millor salut i benestar de la població treballadora i una detecció precoç dels factors de risc i de les malalties. Pels empresaris l’evidència mostra des de beneficis econòmics a socials i d’imatge. Per exemple, en un estudi publicat el 2010 per “the work foundation” el retorn de la inversió anava de 1:2 (un retorn de 2 £ per cada 1 £ invertida) a 1:34. Altres impactes positius descrits (ENWHP, 2004) són: disminució dels costos directes i indirectes associats a l’absentisme, bona imatge de l’empresa, satisfacció dels clients i dels treballadors, menor rotació del personal, atracció i retenció de treballadors i millora de la productivitat.
La promoció de la salut en el treball és cara?
Moltes empreses justifiquen el fet de no posar en marxa programes de PST per l’alt cost que això suposa, altres consideren que són excessivament complicats o que no tenen el coneixement o els recursos necessaris per dur-los a terme. Ja hem vist que el cost de “no fer” pot ser més gran que el cost de “fer”, però a més institucions i organitzacions com la Generalitat de Catalunya (Programa PAAS), l’INSHT (Portal de PST), la Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició a través de la estratègia NAOS o la mateixa Universitat de Girona, posen a l’abast de les empreses materials, guies o assessorament gratuït per facilitar i promoure aquestes intervencions així com espais de trobada i formació pels professionals i agents implicats.
