El 1986, la Carta d’Ottawa va esdevenir la primera declaració internacional sobre la promoció de la salut, un pas que donava resposta a unes expectatives cada cop més grans de transformació del sector. La definició de promoció de la salut emprada per la Carta (“el procés que permet a les persones augmentar el control i millorar la seva salut”) és encara la més difosa actualment. Es tracta, doncs, d’un procés d’apoderament en el qual el professional permet als seus clients disposar de més control (o més poder) sobre les seves vides i la seva salut. L’apoderament és un procés per augmentar el poder i ha de néixer de cada persona, grup o comunitat, ja que no es pot imposar des de fora. Els actors que tenen accés al poder i aquells que hi volen accedir han de treballar junts per crear les condicions que facin possible l’apoderament. En un context professional, aquest paper correspon al professional de l’àmbit de la salut, que pot impulsar el canvi, i també als usuaris, que identifiquen el canvi i el posen en pràctica ells mateixos. Alguns dels resultats de l’apoderament són la redistribució de recursos, l’augment del control sobre les circumstàncies pròpies o la consecució de canvis socials i polítics. El canvi social fa referència a les normes, creences i comportaments de la societat que tenen influència en les persones, mentre que el canvi polític fa referència a les polítiques, legislacions i mesures de control que tenen una influència directa en la salut de les persones. L’apoderament comunitari és el que permet realment a les persones assolir el canvi social i polític profund que necessiten per millorar la seva salut. Aquest procés es pot representar a través d’un contínuum format per unes formes d’acció col·lectiva cada cop més organitzades:
El contínuum de l’apoderament de les comunitats:
Cada punt es pot interpretar com una passa més en el camí fins a la consecució del canvi social i polític i es pot materialitzar de manera momentània i després esvair-se, tant per motius relacionats amb les persones com per la manca de suport polític o financer. El paper del professional consisteix a assolir la capacitat, facilitar recursos i ajudar els altres a posar en qüestió les estructures de la burocràcia i l’autoritat responsables de la seva manca de poder. En aquest sentit, segurament la incapacitat d'alguns professionals a l’hora d'identificar i utilitzar el seu propi poder explicaria els intents de les iniciatives de promoció de la salut d'ajudar les persones simplement oferint-los informació. El procés d’apoderament és en el fons una activitat política i els professionals han de saber identificar l’arrel del seu poder, ajudar els altres a identificar les arrels del seu poder i analitzar i ordenar les prioritats per tal de trobar les solucions adequades. Aquest procés inclou diferents formes d'acció col·lectiva, com ara les mesures de pressió (lobbying), les iniciatives legislatives populars, les manifestacions, les accions legals, els boicots i la capacitat d’influència en els processos legislatius. La transformació a través de la promoció de la salut es produeix quan les persones tenen la possibilitat d’anar més enllà d’una simple participació en els programes i poden prendre les seves pròpies mesures d'apoderament per tenir un control més gran sobre les circumstàncies que afecten les seves vides.
