Les institucions educatives, també les universitats, som escenaris privilegiats de transformació social, perquè a les nostres aules d’avui s’hi forma la ciutadania que assumirà un paper determinant en la transformació de la nostra societat de demà. Una transformació que ha de permetre trencar estereotips androcèntrics i corregir discriminacions i biaixos de gènere que persisteixen a les nostres societats en ple segle XXI. La igualtat de gènere, definida com un dels grans Objectius de Desenvolupament Sostenible per l’Agenda 2030 de Nacions Unides, constitueix encara avui un repte pendent, necessari per a garantir una societat més justa. I en la consecució d’aquest compromís, les universitats hi assumim un paper clau.
En aquest escenari, la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència a les nostres aules s’erigeix en un dels elements centrals de les polítiques de gènere en l’àmbit universitari. Unes polítiques que es conceben no només com una qüestió de justícia social sinó també com una variable que afecta el propi rendiment acadèmic, la qualitat de la docència i de la investigació. Aquestes circumstàncies expliquen que, els darrers anys, s’hagin prioritzat diverses polítiques adreçades precisament a reforçar la transversalitat de la perspectiva de gènere, la promoció d’una igualtat d’oportunitats real i efectiva de dones i homes en tots els àmbits que són de la nostra competència. A Catalunya, aquesta mirada s’ha explicitat amb l’aprovació del Marc general per a la incorporació de la perspectiva de gènere a la docència universitària, aprovat per AQU-Catalunya en col·laboració amb la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). La vocació pragmàtica d’aquest instrument de planificació estratègica ofereix a les universitats un recurs especialment útil en el disseny i priorització de les polítiques pròpies, vertebrades en els respectius Plans d’Igualtat. Ha promogut, de fet, la presa en consideració d’un ampli catàleg de nous objectius i indicadors d’avaluació, projectats no només en el que és estrictament la docència a les aules, sinó també en la recerca i en la gestió institucional. En el rerefons d’aquest marc general de l’AQU-Catalunya hi plana la voluntat política de posar fi a la ceguesa de gènere en tots els reductes que són competència universitària.
Val a dir que la transversalitat de la perspectiva de gènere s’ha acabat projectant en un ampli catàleg de polítiques, de diferent contingut i abast, definides i prioritzades als respectius Plans d’Igualtat universitaris. Considerades en el seu conjunt, aquestes polítiques de gènere universitàries s’adrecen primordialment a promoure la cultura de l’equitat a nivell institucional; a reforçar la igualtat d’oportunitats en l’accés, la promoció i les condicions laborals de les persones que treballen a la universitat; a reforçar la resposta institucional davant tota discriminació i violència; i a difondre el compromís social i la transferència de coneixements sensibles al gènere. Considerades en el seu conjunt, expliciten un compromís institucional irrenunciable amb la igualtat de gènere, en les seves diferents expressions. Per què només preservant una igualtat d’oportunitats real i efectiva estarem en condicions de garantir una universitat més justa, més compromesa socialment, més democràtica i, en definitiva, de millor qualitat.
