Si en altres èpoques, una de les nostres estratègies fonamentals per promocionar la salut era garantir informació sobre la salut que complís tres paràmetres: “apropiada”, “rellevant” i de “qualitat” i facilitar el procés d’educació per a la salut individual i col·lectiva, no perquè estiguem immersos a la Societat de la Informació, on una ingent quantitat de informació està disponible, aquesta estratègia ha deixat de ser important.
Els acords de la Cimera de la Societat de la Informació, celebrada el desembre de 2003, varen situar l’educació, el coneixement, la informació i la comunicació com essencials per el progrés i el benestar dels éssers humans i van definir els mitjans de comunicació (mdc) en aquesta societat com un mitjà (i no una finalitat en ells mateixos) important per aconseguir una societat més equitativa, més informada i capacitada, entre altres aspectes en relació amb la salut.
Els mitjans de comunicació són instruments de la Societat de la Informació. Els mdc no només són la TV, la ràdio i la premsa sinó també el cinema, les revistes, les agències de notícies, el màrqueting, la publicitat, les noves tecnologies (vídeos, correu electrònic, xarxes socials i Internet) i també podrien considerar-se com a tals altres mitjans d’expressió cultural com el teatre i la música.
Els mitjans de comunicació ja formen part del medi ambient psíquic i social en el que desenvolupa la seva vida diària la majoria de les persones i poden ajudar a promocionar la salut o al contrari, al seu deteriorament.
Malgrat la capacitat dels mdc per actuar com a poderosos instruments per promoure la salut, el consum abusiu de mitjans de baixa qualitat, la falta de consciència crítica i l’impacta de continguts de risc entre els comportaments, els ha convertit en una arma de doble fil, que degut al seu efecte acumulatiu produeix confusió i desconcert a les famílies, a les institucions, als professionals y a la ciutadania. Les poblacions més desfavorides socioeconòmicament, amb majors dificultats d’accés a la informació sanitària de qualitat estan especialment desprotegides igual que les persones menors, adolescents i joves.
Malgrat existeixin legislacions reguladores de la publicitat de certs productes nocius per a la salut, la sofisticació i l’envergadura dels mdc que utilitzen les empreses i companyies interessades no permet a les autoritats sanitàries neutralitzar els efectes negatius d’aquesta publicitat en la salut. Aquesta situació ha estat comparada per nombrosos experts com la lluita entre David i Goliat.
Avui més que mai necessitem un mètode: integrar, prioritzar i matisar les ingents quantitats d’informació que es produeixen i són accessibles a través de les noves tecnologies i els mdc.
Per altra banda, no totes les persones tenen accés a la informació digital i aquest és un dels elements que fomenta la desigualtat. Segons la UNESCO més del 60% de les llars en el món no posseeixen ordenador. I només el 35% de les persones es consideren cibernautes. Conseqüentment, hem de seguir garantint informació apropiada, rellevant i de qualitat per altres mitjans.
Els tres paràmetres han pres una nova dimensió al segle XXI. En existir tanta informació, la gran part és incompleta, genèrica o es presenta en formats o característiques poc apropiades. Quan, com i qui ha de informar sobre una possible conseqüència d’una malaltia? És Internet el mitjà per aconseguir aquesta informació? Es el professional sanitari qui ha de valorar l’adequació de una informació a una determinada persona? Són ambdós?
La informació pot ser errònia, estar esbiaixada o dirigida per els interessos del mercat. Per contrarestar aquesta influència s’han desenvolupat projectes que proposen criteris d’avaluació de la qualitat de la informació. I també s’han introduït garanties en relació a la informació i la salut, en normatives com la Llei General de Salut Pública, que inclou en el seu Art. 4 “El dret a la informació” i un Art. 18 sobre “Comunicació en Salut Pública”
Respecte a la rellevància, conforme augmenta el coneixement i la complexitat dels factors que influeixen en la salut, la disponibilitat universal d’informació “rellevant” que serveixi a les persones per adoptar estils de vida més saludables i prendre control sobre les característiques del seu entorn és un dels objectius a aconseguir.
En definitiva, a la Societat de la Informació, els promotors de la salut necessitem desenvolupar noves estratègies i habilitats en relació amb la informació per afavorir el guany de salut.
