1. Enguany EDEX compleix quatre dècades de vida. Quins projectes destacaria dels que s’han portat a terme durant aquest recorregut?
Som tan veterans, potser fins i tot massa, que vam tenir la sort de donar les nostres primeres passes al Bilbao de l’inici dels anys 70 en el que tantes coses estaven per construir en el nostre país. Cada contribució que vam tenir ocasió de fer, per modesta que ara pugui semblar-nos, fou molt important per al nostre creixement com a persones i com a organització, i en alguns temes m’atreviria a afirmar que van suposar aportacions gens menyspreables.
Per això, no resulta senzill destacar-ne alguns, si bé atenent-me al perfil dels lectors evitaré referir-me a projectes en els àmbits educatius, socioculturals o recreatius, i referir-me a alguns dels vinculats amb la salut. Entre aquests, senyalaria la gestió de l’equip socioeducatiu de la Comunitat Terapèutica Manu Ene, que fou la primera de titularitat pública al nostre país, quan començaven a despuntar els 80. També fou un equip d’EDEX el que es va ocupar des de 1983 fins 2012 del Programa de Intervención en Toxicomanías en el Centre penitenciari de Basauri, i el que rebria l’encàrrec de posar en marxa el llavors pioner Programa de Intercambio de Jeringuillas (P.I.J) en aquesta institució, per encàrrec en ambdós casos del Govern Basc, amb estreta col·laboració amb diversos departaments i administracions públiques. Fixant-nos en més enrere en el temps, citaré diverses intervencions promogudes i dirigides per el Departament de Sanitat del Govern Basc en les dècades dels 80 i 90, l’execució tècnica de les quals ens fou confiada, com és el cas de diversos registres sanitaris, Pla del SIDA, estudis com l’EPIC (dieta i càncer), etc.
2. Quins projectes s’estan executant en aquests moments?
Abandonat el camp assistencial en matèria de salut fa casi tres anys, els programes més significatius d’EDEX, orientats a promoure el desenvolupament positiu de nenes, nens i adolescents, s’emmarcaren en el model conceptual d’educació en Habilitats per a la Vida, agrupats en tres àrees: educació per a la salut, prevenció de les drogodependències i cultura ciutadana.
En primer lloc destacaria Cuentos para conversar, en Educació Infantil i La Aventura de la Vida, en Educació Primària. Pel que fa a la prevenció de drogodependències, destaquen els programes ¡Órdago!, Unplugged i Boys&Girls Plus, desplegats a Secundària, i Discover, desenvolupat al llarg de tot l’ensenyament obligatori.
La promoció de la cultura ciutadana es concreta en programes que tracten la prevenció del racisme i la xenofòbia, com Los nuevos vecinos, el foment de la convivència intercultural, com és el cas de Aprendiendo a convivir, la promoció de l’emprenedoria social, com Social Dreamers, la protecció del menor en relació a les TIC, de la mà de PantallasAmigas i altres iniciatives relacionades amb la promoció de la Convenció sobre els Drets de l’Infant.
Una menció particular es mereix, per cobrir les tres àrees mencionades, el projecte Retomemos, una estratègia de comunicació educativa que busca promoure el benestar entre adolescents de 14-17 anys, articulat en cinc sèries: alcohol, addiccions, afectiu-sexual, convivència y participació.
La pertinença, flexibilitat i atractiu dels materials didàctics en els que es recolzen aquests projectes és una de les fortaleses que aportem. Els educadors valoren molt aquests “coms”. Es tracta d’una completa “caixa d’eines”, presentades en múltiples suports, part dels quals estan disponibles en totes les llengües oficials del país, fins i tot en altres idiomes, que posem al servei des diferents agents d’educació, salut i intervenció social. En alguns casos, vestits amb recursos de la Xarxa, com eDucare o la nostra televisió digital.
3. Senyala que els projectes de la Fundació EDEX s’emmarquen en el model conceptual de l’educació en Habilitats per a la Vida. De qui s’acompanyen?
Parlem, seguint a l’OMS, de les Habilitats per a la vida com “destreses per el desenvolupament de conductes adaptatives i positives, que capaciten a les persones per afrontar efectivament les exigències i reptes de la vida quotidiana”. Com és ben conegut, per això es proposa l’entrenament en les següents: 1) Autoconeixement, 2) Empatia, 3) Comunicació assertiva, 4) Relacions interpersonals, 5) Presa de decisions, 6) Gestió de problemes i conflictes, 7) Pensament creatiu, 8) Pensament crític, 9) Gestió d’emocions i sentiments, i 10) Gestió de tensions i estrès.
La nostra primera aproximació institucional al model data de 1992, quan vam organitzar a Bilbao el Congrés sobre materials i recursos per a la prevenció de les drogodependències, en el que vam convidar a professionals de Canadà i EUA, que van compartir amb nosaltres programes basats en aquesta aproximació. Poc temps després, vam conèixer les recomanacions de l’OMS al respecte i, a partir de llavors, vam reforçar o reorientar els nostres programes educatius. Aquests ja no pivotarien sobre la informació sinó que atendrien en major mesura el desenvolupament de la competència psicosocial de nenes, nens i adolescents i educadors perquè es relacionin millor amb ells mateixos, amb els altres i amb l’entorn.
En aquest camí han tingut molt de pes per nosaltres les actuacions compartides amb la Organización Panamericana de la Salud (OPS), amb la que vam firmar un Memorándum de entendimiento al 2003, en el marc del qual hem participat en iniciatives com Escuelas Promotoras de Salud i Rostros, Voces y Lugares. Aquesta col·laboració s’ha manifestat, igualment, en la redacció i edició del document Resumen de experiencias en la Región de las Américas, que la OPS/OMS va presentar en la Conferència Mundial de Promocón de la Salud (Hèlsinki, 2013), o en la recent Consulta a Experts per a l’Execució del Pla d’Acció Regional sobre la Salut en Totes les Polítiques (SeTP). Caldria destacar, igualment, el nostra deute amb diverses organitzacions en varis països Llatinoamericans, en particular Colòmbia, en el que s’han apreciat notables desenvolupaments.
Al llarg de les últimes dècades hem teixit una cada vegada més estreta xarxa de complicitats entre organitzacions de la societat civil, organismes internacionals, administracions públiques i Universitats de Iberoamèrica. Una troupe amb la que ens trobem en espais com els Seminaris Internacionals Habilitats per a la vida, del que celebrarem la seva IV edició a Bilbao els pròxims 22 i 23 de abril, el lloc web especialitzat, la Escuela Iberoamericana de HpV en el marc de la qual fem formació presencial en varis països i formació online que es concreta en el TransCurso, o la Red Iberoamericana La Aventura de la vida, que celebrarà pròximament el seu XI Seminari.
4. Una tasca que, segons sembla, es projecta més enllà del País Basc
Com ja ha estat mencionat, EDEX va néixer com associació fa més de quaranta anys, a Bilbao. En les seves dues primeres dècades fou la ciutat i la seva metròpoli el nostre espai natural de intervenció, centrada en la formació d’agents vinculats al moviment de temps lliure educatiu i a l’acció veïnal de contestació en els barris i localitats de l’entorn. Fou a la dècada dels 90 quan alguns dels nostres programes, com Osasunkume, La aventura de la vida, són demandats en altres Comunitats Autònomes primer, i en països d’Amèrica Llatina poc després. Corria el 1996 quan vam impulsar la Fundació EDEX, com un instrument més apropiat per donar resposta a aquests reptes.
Des de llavors els nostres programes, recreats i enriquits amb aportacions locals, han estat presents, amb intensitat i continuïtat desiguals, en gairebé totes les CCAA, així com en 15 països de Llatinoamèrica, on comptem amb una trajectòria de més de vint anys en Cooperació Internacional al Desenvolupament, amb un balanç de 121 projectes executats en 17 països amb 44 socis. A això hauríem d’afegir els nou projectes que hem co-protagonitzat amb desenes d’organitzacions de la societat civil de la Unió Europea.
5. Amb quin col·lectiu treballen la Promoció de la Salut, en quins entorns i amb quins mitjans?
EDEX (Educació-Experimentació), va néixer al 1973 amb una clara vocació per a la millora de les comunitats de la mà de l’educació transformadora. Efectivament, en gairebé tots els casos es tracta d’iniciatives que posen la seva atenció en nenes, nens, adolescents i agents educatius, en els seus entorns escolars, familiars i comunitaris. Programes a través dels quals busquem promoure el protagonisme dels individus i de les seves comunitats per donar resposta als reptes relacionats amb la salut, la convivència i la ciutadania.
En la major part de les ocasions ho fem en aliança amb les administracions públiques del territori, que emmarquen els programes en les seves polítiques sectorials, i en altres, amb complicitat amb organitzacions socials locals, buscant donar sentit i sostenibilitat a les intervencions, fet que requereix, entre moltes altres coses, formar part del pressupost públic i no intervenir en els centres escolars i altres espais educatius mitjançant “paracaigudistes”, sinó apoderar als agents, professionals i voluntaris.
Si ens referim als mitjans amb els que contem, convé aclarir que ningú ens ha llegat amb un capital i que tampoc som una organització donant. No treballem sota cap confessió religiosa ni forces polítiques o sindicals, ni comptem amb una base social. Som un col·lectiu de més de cinquanta professionals, la major part dels quals realitzen el seu treball en equipaments i programes de les administracions publiques, que gestionem després del concurs oportú.
D’altra banda, endeguem projectes d’iniciativa pròpia, en uns casos sense recursos aliens, en una minoria amb el recolzament de les entitats privades, i en la major part de les ocasions amb diners públics, al qual accedim unes vegades en forma de subvenció en concurrència competitiva.
6. Què cal fer per què l’educació en Habilitats per a la Vida sigui un component central en l’aprenentatge al llarg de la vida?
A mesura que treballem amb els nostres programes en els àmbits escolar o familiar, veiem que hi ha un gran aspecte que afecte a la resta del procés, i aquest és la pedagogia. EDEX té fortaleses en la proposta pedagògica. Sempre hem buscat apropar la relació entre docents i alumnat, fent-la més pròxima i més igualitària, fet que es posa de manifest en el disseny dels nostres programes i materials didàctics.
Qui, què i com s’ensenyen aquestes habilitats? És evident que no és un assumpte per ensenyar “a” sinó d’aprendre “entre”, que ens implica a totes les persones, no només a especialistes en la matèria. Que en la mateixa relació pedagògica, a partir de fets i no d’enunciats, es sent i s’experimenta que som iguals, sense importar edats, sexe, creences, oficis, rols i altres aspectes que ens fan éssers diversos, celebrant que ho puguem ser i aprendre d’això.
