El terme “salutogènesi” té diferents significats associats, introduïts per Aaron Antonovsky al seu llibre de 1979 Health, Stress and Coping (fotografia 1). En la seva accepció més formal, la salutogènesi fa referència a un model científic que planteja que les experiències vitals donen forma al sentit de coherència de cadascú. I un sentit de coherència intens ajuda les persones a fer front als factors d’estrès i a gestionar correctament les tensions. A través d’aquest mecanisme, el sentit de coherència ajuda a determinar el trànsit de cada persona a través del contínuum salut/malaltia. La salutogènesi se centra sobretot en els orígens de la salut, mentre que la patogènesi fa èmfasi en els orígens de la malaltia (figura 1). Tanmateix, no es tracta d’idees contradictòries, sinó de maneres complementàries d’enfocar la reflexió sobre la qualitat de vida.
En la seva accepció més restrictiva, la salutogènesi s’acostuma a equiparar al sentit de coherència, definit en els termes següents:
... una orientació global que expressa la magnitud de la sensació de confiança persistent, perenne però dinàmica que els entorns interns i externs propis són previsibles i que hi ha una gran probabilitat que les coses surtin tan bé com es podria demanar (Antonovsky, 1979, p. 123).
En un sentit més general, la salutogènesi fa referència a un plantejament acadèmic centrat en l’estudi dels orígens de la salut i els recursos per tenir-ne cura, per oposició als models centrats en els orígens de la malaltia i els factors de risc.
Es tracta de significats diferents, però interconnectats, i d’aquí en part la confusió que plantegen: el nucli del model de la salutogènesi és el sentit de coherència, una orientació global que molt sovint es confon amb l’orientació salutogènica, ja que totes dues comparteixen aquesta idea d’orientació. En aquest sentit, una distinció útil és que l’orientació vinculada al sentit de coherència es basa en la capacitat d’una persona per mobilitzar recursos per afrontar els factors d’estrès, mentre que l’orientació vinculada a la salutogènesi té relació amb l’interès acadèmic per l’estudi dels orígens de la salut i els recursos per tenir-ne cura, en comptes dels orígens de la malaltia i els factors de risc.
Per a Antonovsky, la salutogènesi neix d’una pregunta: quins són els orígens de la salut? La seva resposta va ser el sentit de coherència. La pregunta i aquesta resposta conformaven el seu model salutogènic, tal com acabem de veure. Antonovsky va obrir la porta a altres respostes per al dilema salutogènic, tot i que estava convençut que la seva resposta era la decisiva. Considerava que la noció de coherència era el concepte clau del model salutogènic, fet que ajuda a explicar per què la noció de coherència té per a tants acadèmics un significat equivalent a la mateixa salutogènesi. Antonovsky defensava que, de tots els aspectes del model salutogènic, el sentit de coherència era el que reclamava una atenció més particular.
Per a molts professionals de la promoció de la salut, l’ús del terme “salutogènesi” equival a plantejar un enfocament alternatiu a la patogènesi, tal com hem explicat al principi. Sota aquest prisma, la salutogènesi es podria definir simplement com un procés en el qual es mobilitzen uns recursos per estimular la salut i el benestar individual i col·lectius.
Fotografia 1: Aaron Antonovsky, l’acadèmic pioner del concepte de salutogènesi
Figura 1: Salutogènesi i patogènesi
