Xanghai estableix que la promoció de la salut i el benestar son fonamentals per a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenibles – ODS -
Però ens podríem fer la pregunta al revés? Són els ODS fonamentals per als objectius de la promoció de la salut?
Ja fa temps que es van establir els prerequisits per a la salut: pau, educació, habitatge, alimentació , renda, ecosistema estable, justícia social y l’equitat (Ottawa 1989). Podrien ser els ODS una resposta a això?
Ja fa temps que es va definir que l’objectiu de la promoció de la salut havia de ser que les condicions polítiques, econòmiques, socials, culturals, el medi ambient, i els factors de conducta i biològics fossin favorables a la salut (Ottawa 1989). Podrien ser els ODS una resposta a això?
Així semblaria que els prerequisits de la salut i les condicions de vida haurien de ser objecte d’interès i d’intervenció de la promoció de la salut, oi? Podrien ser els ODS una resposta a això?
Per sort hi ha bons exemples que s’orienten cap a aquí, però malauradament encara massa professionals i massa estratègies estan clarament escurats només a donar informació, a donar consells de salut, a que els malalts siguin “bons malalts”, a canviar els estils de vida de les persones, a dir a la gent què ha de pensar i ha de fer, a repartir fruita, a fer còctels sense alcohol, a celebrar dies mundials ... Si mirem els ODS des d’aquesta perspectiva reduccionista, quants objectius són de salut? Un, dos, potser tres?
Us proposem un exercici molt senzill.
Agafeu els ODS, llegiu-los detingudament i aneu marcant tots aquells que responen a la promoció de la salut des d’una perspectiva dels determinants de la salut. Quants són de salut ara? Quatre, cinc, ... vuit, deu, ... tretze?
I si els mirem de forma diferent? I si els mirem des de la perspectiva de drets? I si aquests drets fossin els drets humans? Podrien ser els prerequisits per a la salut una resposta a això? Quants són de salut, ara?
I si féssim l’esforç d’assumir que la humanitat és un concepte efímer? Que la salut humana no existeix en ella mateixa? Que la salut humana és quelcom més ampli, més complex, més interconnectat? I si assumíssim que la humanitat només pot existir circumstancialment a la terra? o que l’ecosistema és part integral del concepte? Som prou conscients del dramàtic impacte del canvi climàtic en la salut infantil (UNICEF, 2015)?
I des d’aquesta perspectiva quants haurien de ser objecte de la promoció de la salut?
Us proposem un segon exercici: agafeu els ODS i apunteu una, només una acció que creieu que podeu fer, impulsar, coordinar, proposar amb altres actors-sectors...
Al final els ODS són una magnifica oportunitat per continuar transversalitzant l’acció de la promoció de la salut, per assumir una promoció de la salut en majúscules on pugui prendre sentit la solidaritat i l`ètica de la justícia en un món absolutament globalitzat.
En el fons és assumir profundament que la salut no és només l’absència de malaltia i que la promoció de la salut hauria d’anar molt més enllà.
Ja fa molt de temps que el Petit Príncep ens explicava que “allò important és invisible als ulls”.
