La crisi originada per la pandèmia de la COVID19 tindrà importants repercussions sobre les desigualtats econòmiques i socials. A diferència de les recessions anteriors, aquesta crisi d’origen sanitari, ha estat especialment severa amb les oportunitats laborals de les dones.
Per tal de quantificar l’impacte de la crisi sanitària sobre la desigualtat de gènere durant la primera quinzena del mes de maig vam dur a terme una enquesta a una mostra representativa de famílies de l’estat espanyol. Mitjançant una empresa demoscòpica vam recollir informació socioeconòmica de 5000 famílies. Els resultats principals de la nostra recerca els podeu consultar al document de treball “How the covid-19 lockdown affected gender inequality in paid and unpaid work in Spain” coautorat amb la Yarine Fawaz (CEMFI), la Libertad González (UPF i Barcelona GSE) i la Jennifer Graves (UAM).
Els resultats del nostre estudi posen de manifest una davallada important del nivell d’ocupació durant el confinament. De mitjana, la taxa d’ocupació ha caigut en aproximadament 25 punts percentuals. Aquesta davallada no ha estat uniforme entre els treballadors. Les dones i els treballadors amb un nivell d’estudis baix són els que l’han patit més (veure Figura 1). D’aquesta manera, mentre que el nivell d’ocupació entre els homes amb titulació universitària ha caigut un 18% passant del 91% al 75%, la davallada en l’ocupació de les dones sense estudis universitaris ha caigut més del doble, un 40%, passat del 69% al 41%.
Figura 1: Nivell d’ocupació
Font: Elaboració pròpia
Una dada important a tenir en compte és que la majoria de les pèrdues d’ocupació, de moment, han estat de caràcter temporal (o en forma d’ERTO). D’aquesta manera, de les dones que abans de l’esclat de la pandèmia estaven treballant, el 25% han perdut la feina de manera temporal mentre que el 11% ho ha fet de manera permanent. Aquestes figures són del 19% i del 8% entre els homes.
Un altra asimetria important derivada de les mesures de contenció de la pandemia és una major proporció de dones que d’homes treballant des de casa. D’aquesta manera, mentre que un 52% de les dones que continuen treballant ho fa des de casa (teletreballa) aquest percentatge és del 42% entre els homes.
Pel que fa a l’increment de la producció domèstica derivada del tancament de les escoles i centres educatius el nostre estudi indica que tot i que els homes han incrementat la seva participació, les dones n’han continuat assumint-ne la majoria. Segons les dades recollides, abans del confinament, de mitjana, el 61% de les tasques i les cures estava a mans de les dones mentre que el 39% en mans del homes.
Durant el confinament, tot i que molt homes també han perdut la feina o han treballat des de casa, observem només un petit increment en la producció domèstica per part del homes (d’uns 3 punts percentuals). Cal destacar una excepció que és anar a fer la compra, que durant el confinament s’ha convertit en una tasca d’homes.
Figura 2: Percentatge de les tasques i cures en mans dels homes abans i durant el confinament
Resumint, els resultats de nostre estudi posen de manifest important pèrdues en el nivell d’ocupació (sobretot en forma d’ERTO), que han estat més important entre les dones i els treballadors poc qualificats. Les dades també demostren que més dones que homes han continuat treballant des de casa, i que l’increment de les tasques i les cures dins la llar ha recaigut majoritàriament sobre elles. Aquesta evidència suggereix un empitjorament notable de les oportunitats laborals de les dones i la necessitat d’implementar mesures per la reactivació econòmica de les dones i per frenar l’increment en la desigualtat de gènere.
Bibliografia
Farré, L., Y. Fawaz, L. González i J. Graves. 2020. How the covid-19 lockdown affected gender inequality in paid and unpaid work in Spain. Document de treball.
