Cures, gènere i salut: la desigualtat més invisible

L'últim informe del Fòrum Econòmic Mundial sobre bretxa de gènere1 adverteix que el món ha retrocedit durant l'últim any: en 2020 s'estimava que quedaven gairebé 100 anys per a aconseguir la plena igualtat, en 2021 falten 135 anys per a això. S'ha perdut una generació completa per a la igualtat! I aquesta reculada és atribuïble en gran part a les conseqüències de la pandèmia per COVID-19. Una recent publicació de The Lancet2 mostra que, entre març de 2020 i setembre de 2021, les dones van tenir més probabilitats de perdre la seva ocupació, així com de renunciar al treball remunerat per a cuidar a altres persones.

Les desigualtats entre dones i homes en les cures estan a l'arrel de les encara intolerables bretxes de gènere en ocupació, salaris o pensions. L'Estratègia per a la igualtat de gènere 2020-2025 de la Comissió Europea3 informa d'una diferència en la taxa d'ocupació entre dones i homes d'un 11%, un 15% de bretxa salarial i un 30% de bretxa en pensions a la UE. I és que les dones europees inverteixen 22 hores setmanals en tasques domèstiques i de cures, mentre que els homes dediquen només 9. Elles suporten una càrrega desproporcionada de treball no remunerat: el 80% de les cures a la UE són prestades per persones cuidadores informals (no remunerades), el 75% de les quals són dones. Els estereotips de gènere són una de les causes profundes d'aquestes desigualtats: el 44% de la població europea considera que la comesa més important d'una dona és cuidar de la llar i la família, mentre que el 43% pensa que la comesa més important de l'home és guanyar diners.

A més d'aquesta desigualtat de gènere en la responsabilitat de cuidar, existeixen altres desigualtats que travessen les cures. Les dones dediquen més temps a cuidar, ho fan durant més anys i amb major intensitat, i realitzen amb més freqüència les tasques quotidianes i penoses que els homes que cuiden4. També assumeixen i afronten les cures de manera diferent: per a les dones el rol de cuidadores està naturalitzat com un rol propi; els homes l'assumeixen com un rol prestat i altruista5. D'aquesta manera, les conseqüències de cuidar sobre les seves vides són diferents i elles s'emporten la pitjor part.

Si examinem els impactes sobre la salut, les cures actuen com un estressor crònic i constitueixen un factor de risc. El nostre grup de recerca està duent a terme l'Estudi CUIDAR-SE, projecte multicèntric de seguiment, iniciat en 2013, que analitza les desigualtats de gènere en salut i qualitat de vida de persones cuidadores informals a Andalusia (Granada) i País Basc (Guipúscoa). Abans de la pandèmia, els resultats mostraven clarament com les conseqüències de cuidar sobre la salut eren més freqüents en dones cuidadores que en homes que cuiden en indicadors com la deterioració de la salut, necessitat de rebre tractament, cansament o depressió, així com una evident bretxa de gènere en qualitat de vida relacionada amb la salut i sobrecàrrega6.

La pandèmia ha colpejat amb força el món de les cures. Alhora que les cures s'han mostrat com un recurs essencial per a l'atenció de salut, especialment per a grups vulnerables (menors, majors, persones amb malalties cròniques o dependents), els rols de gènere tradicionals s'han perpetuat i les mesures de confinament, limitació de mobilitat i restricció de serveis d'atenció han donat lloc a una re-familiarització de les cures ja existents. I això està afectant en major mesura a les dones.

Les dades de l'Estudi CUIDAR-SE recollits en 2021 indiquen que, després del primer any de pandèmia, les bretxes de gènere en les cures i les seves conseqüències han augmentat7. Per a salut percebuda, per exemple, el 45% de dones que cuiden qualificava la seva salut com regular/dolenta, enfront del 30% d'homes. Respecte a les conseqüències directament atribuïdes a la pandèmia, existeix una bretxa de gènere significativa en l'augment del temps dedicat a les cures, la disminució del suport informal i la deterioració de la salut emocional. Si comparem les dades de l'estudi abans de la pandèmia (2019) amb els de 2021, observem que les bretxes de gènere s'han aguditzat en els indicadors de conseqüències percebudes de cuidar sobre la salut, tant en la deterioració de la salut, com en la necessitat de rebre tractament, el cansament i la depressió.

Podem concloure que, en comparació amb la situació prepandèmia, s'han aguditzat les bretxes de gènere en les cures i en els seus impactes en la salut i qualitat de vida. Cal treballar molt encara en intervencions que no perpetuïn aquestes desigualtats, a democratitzar les cures buscant la corresponsabilitat per part del conjunt d'agents, i a incrementar els recursos de suports formals per a la cura. Que l'urgent no faci oblidar l'important.

Bibliografia

  1. World Economic Forum. Global Gender Gap Report 2021. Insight report, March 221. Disponible en: https://es.weforum.org/reports/global-gender-gap-report-2021.
  2. Flor LS, Friedman J, Spencer CN, et al. Quantifying the effects of the COVID-19 pandemic on gender equality on health, social, and economic indicators: a comprehensive review of data from March, 2020, to September, 2021 [published online ahead of print, 2022 Mar 2]. Lancet. 2022; S0140-6736(22)00008-3. doi:10.1016/S0140-6736(22)00008-3.
  3. COMISIÓN EUROPEA. Comunicación de la comisión al parlamento europeo, al consejo, al comité económico y social europeo y al comité de las regiones. Una Unión de la igualdad: Estrategia para la Igualdad de Género 2020-2025. Bruselas, 5.3.2020 COM (2020) 152 final. Disponible en: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52020DC0152
  4. García-Calvente María del Mar, Del Río-Lozano María, Marcos-Marcos Jorge. Desigualdades de género en el deterioro de la salud como resultado del cuidado informal en España. Gac Sanit 2011; 25:100-7. doi: 10.1016/j.gaceta.2011.09.006.
  5. Del Río-Lozano María, García-Calvente María del Mar, Marcos-Marcos Jorge, et al. Gender identity in informal care: Impact on health in Spanish Caregivers. Qual Health Res 2013; 23:1506-20. doi.org/10.1177/1049732313507144.
  6. Del Río-Lozano María, García-Calvente María del Mar, Calle-Romero Jesús, et al. Health-related quality of life in Spanish informal caregivers: gender differences and support received. Qual Life Res 2017; 26:3227-38. doi: 10.1007/s11136-017-1678-2.
  7. Del Río-Lozano M, García-Calvente M, Elizalde-Sagardia B, Maroto-Navarro G. Caregiving and Caregiver Health 1 Year into the COVID-19 Pandemic (CUIDAR-SE Study): A Gender Analysis. Int J Environ Res Public Health. 2022;19(3):1653. doi:10.3390/ijerph19031653.

María del Mar García Calvente

Doctora en Medecina, especialista en Salut Pública. Professora de l'Escuela Andaluza de Salud Pública i directora del Diploma d'Especialització en Gènere i Salut

Com citar aquest article?

García Calvente, M. Cures, gènere i salut: la desigualtat més invisible. Bepsalut [Internet]. abril 2022; 24. [Consultat el _____]. 
Disponible a: https://bepsalut.com/article/cures-genere-i-salut-la-desigualtat-mes-invisible/
Data de publicació:

abril 2022

Autor/a:

María del Mar García Calvente

Temps de lectura:

4 minuts

Etiquetes

, , , , , ,

Comparteix-ho
Print Friendly, PDF & Email
Descarrega en PDF

Altres articles que et poden interessar

Rep el butlletí a la teva safata d'entrada
Vull subscriure'm