És difícil encara preveure com la crisi generada per la pandèmia de la COVID-19 influirà en el futur de la promoció de la salut en un sentit ampli. Aquesta no és la primera ni única pandèmia a la que aquest món global ha fet front des de la carta d’Ottawa; el VIH i la crisi econòmica del 2008 van posar a prova les polítiques de salut pública i, per extensió, les de promoció de la salut.
Tot el que hem aprés en promoció de la salut des de la Carta d’Ottawa fins a la Declaració de Shanghai ens ha de permetre poder fer una aproximació als factors individuals i col·lectius que incidiran en l’abast d’aquesta crisi.
Perquè, tot i que no sabem com evolucionarà la pandèmia, sí que ja s’aixequen veus que ens avisen que no tota la població es veurà afectada pels seus efectes de la mateixa forma. De què dependrà? El que ens diu la promoció de la salut és que la capacitat per fer front a les seves conseqüències serà diferent en funció de, no només de les capacitats de les persones a nivell individual, sinó que també dependrà del seu entorn de residència. Un altre cop el nostre codi postal tindrà un pes més important que el nostre codi genètic (en paraules de, Rafael Cofiño [2013] a “Tu código postal es más importante para tu salud que tu código genético”)
A nivell individual, aquelles persones amb recursos per entendre la situació i actuar en conseqüència (persones apoderades) molt probablement podran gestionar millor els efectes de la crisi.
Però, d’altra banda, tal i com adverteix l’Organització Mundial de la Salut, les circumstàncies en què les persones desenvolupen el seu cicle vital, coneguts com a determinats socials de la salut, condicionaran, en bona part, l’impacte que la crisi de la COVID-19 tindrà en diferents col·lectius de la població: serà el mateix en un barri amb teixit social fort i nivell econòmic i cultural alt que en un barri amb característiques oposades? La resposta ens haurà de servir per definir futures intervencions en promoció de la salut per poder mitigar els efectes de la situació present. La capacitat d’anticipar els efectes desiguals d’aquesta crisi, així com les inquietats que s’esdevindran és indiscutiblement una de les aportacions clau de la promoció de la salut en aquest context.
La COVID-19 està canviant la forma de veure el món i les relacions globals. Un cop finalitzada aquesta situació, molt probablement la globalització no serà entesa com fins ara l’havíem viscuda. La pandèmia ha suposat un desafiament global que està obligant a col·laborar de forma sincera i més transparent a governs, organitzacions, centres de coneixement, indústria, sanitat... amb un repte comú: resoldre aquesta crisi de salut pública.
Qui sap si aquest aprenentatge pot suposar un impuls per treballar plegats pels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i posar el focus en crisis de salut pública futures, com pot ser el canvi climàtic, que fins ara estaven a l’agenda però que potser no eren tractats amb la importància que es mereixen. Qui sap si la COVID-19 pot ser també una oportunitat per transformar el món.
