En els darrers anys la visió sobre la salut de les persones ha variat de forma notable. L’evidència sobre la influència dels factors econòmics i socials, els hàbits de vida o les condicions ambientals –determinants de salut- en la salut i el benestar de les persones ha complementat la visió de la salut centrada en la patologia o els factors de risc.
Els organismes de referència, així com les pròpies administracions, han ajustat les seves polítiques i planificacions a les noves perspectives. Les polítiques de benestar i promoció de la salut s’han sumat a les existents de salut ambiental, alhora que s’ha fet palesa la necessitat de planificar i promoure aquestes noves polítiques.
Just pel que fa a la planificació al 2013 la Diputació de Barcelona, i en col·laboració amb l’Escola Andalusa de Salut Pública, va editar la primera Guia Metodològica per a l’elaboració d’un Pla Local de Salut (1), document que assentava les bases per tots aquells municipis interessats en planificar les seves polítiques de salut.
Des d’aleshores s’han succeït els treballs i les propostes, de les que destaca la darrera proposta del Govern Basc (2) per a l’abordatge de la salut des d’una perspectiva comunitària.
En el context de comarques de Girona Dipsalut –organisme autònom de la Diputació de Girona encarregat de donar cobertura als 221 ajuntaments de la demarcació de Girona en el compliment de les obligacions municipals en salut pública- en col·laboració amb la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona, inicia el 2017 un programa pilot per a l'elaboració de plans municipals amb l’objectiu de situar la salut i el benestar en el centre de la governança municipal. El procés, d’anàlisi i planificació estratègica, incorpora la perspectiva de determinants de salut (3), la visió salutogènica i la participació comunitària, i vetlla perquè els principals eixos de desigualtat social (edat, gènere, territori, classe i ètnia) (4) estiguin presents no només en el diagnòstic, sinó també en la fase de disseny.
Ha comptat amb una primera fase de diagnosi i una segona de disseny vinculada als resultats de la diagnosi. Ha esdevingut també una oportunitat per implicar i coordinar als agents vinculats al sector de la salut, el benestar i el desenvolupament sostenible, però també a la comunitat. Un procés d’aprenentatge, de treball col·laboratiu en el que la ciutadania ha pogut esdevenir partícip del seu propi desenvolupament.
Amb tot n’ha resultat un procés llarg i rigorós en el que han participat múltiples agents, també la ciutadania, i del que han derivat nombroses reflexions i aprenentatges, però també resultats i documents d’elevat valor per a la planificació de les polítiques públiques.
Pel que fa a la vessant tècnica, ha permès entre d’altres posar a prova:
- Els determinants de salut proposats per la Universitat de Winconsi com a àmbits d’anàlisi (estat de salut, estils de vida, factors socials i econòmics, i factors ambientals), i complementats amb un cinquè àmbit de desenvolupament personal fonamentat en la teoria salutogènica d’Aaron Antonovsky (5).
- Una diagnosi estructurada en 3 preguntes volen fer comprensible i rigorós el procés d’anàlisi: Què s’està fent?, Què està passant?, De què més disposem?.
- L’aterratge a municipi de models internacionals d’indicadors de salut, benestar i desenvolupament sostenible.
- L’assaig amb la metodologia d’actius en salut com a eina de presa de decisions en polítiques.
Són però els aprenentatges de la vessant més vivencial els que adquireixen més valor. Ha representat també una oportunitat per conèixer les fortaleses i les debilitats de l’aplicació pràctica de la salut en totes les polítiques, per conèixer les percepcions dels diferents agents i col·lectius al respecte de la salut, el benestar i el desenvolupament sostenible, la consideració dels i de les participants al respecte del que els aporta salut i benestar, les necessitats dels consistori en l’aspecte organitzatiu, i evidentment les pròpies febleses del procés previst.
Els plans no han estat innocus a l’efecte de la COVID-19, però al contrari del que podia semblar -i malgrat el seu efecte innegable en alguna de les parts dels procés- ha permès posar en valor i de manifest la importància de situar la salut al centre de les polítiques, i el seu lligam amb els determinants de la salut, quelcom que ha influenciat en el resultat, i per tant en la planificació de les futures polítiques de salut, benestar i desenvolupament sostenible.
BIBLIOGRAFIA
(1) Diputació de Barcelona. Escola Andalusa de Salud Pública. Guia metodològica per a l’elaboració d’un Pla Local de Salut. Barcelona. Diputació de Barcelona; 2013.
(2) Gobierno Vasco. Departamento de Salud. Guía metodológica para el abordaje de la salud desde una perspectiva comunitaria. Gobierno Vasco; 2016
(3) Dalhlgren G, Whitehead M. Policies and strategies to promote social equity in health. Background document to WHO – Strategy paper for Europe. Institute for Futures Studies. 1991.
(4) Comisión para Reducir las Desigualdades Sociales en Salud en España. Avanzando hacia la equidad. Propuesta de políticas e intervenciones para reducir las desigualdades sociales en salud en España. Madrid; 2010.
(5) Lindström B, Eriksson M. Guía del autoestopista salutogénico: camino salutogénico hacia la promoción de la salud. Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona, editor. Girona: Documenta Universitaria; 2011. 96 p.
