L’any 2014 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) determinava que la contaminació atmosfèrica era la responsable del 40% de les morts per infart i angina de pit, del 40% de les morts per accidents cerebrovasculars, de l’11% de les morts per malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), del 6% de les morts per càncers de pulmó i del 3% de les morts per malalties infeccions respiratòries agudes en nens [1]. A casa nostra el problema de la contaminació atmosfèrica és especialment preocupant a la ciutat de Barcelona, on mai hem aconseguit baixar per sota dels nivells màxims establerts per la OMS. El problema, però, el tenim a totes les ciutats del país ja que el 80% de les partícules ultrafines que inhalem prové del trànsit i és la proximitat al trànsit la que ens exposa diàriament a la contaminació; només si ens allunyem entre 50 i 200 metres reduïm dràsticament els nivells d’exposició.
Alguns d’aquests contaminants tenen capacitat irritant (NO2), d’altres, com les PM (matèria particulada en anglès) poden entrar al sistema respiratori, i en el cas de les partícules ultrafines fins i tot poden entrar al torrent sanguini i al tracte olfactori fins arribar al cervell, on poden causar neuroinflamació. En aquest sentit, un dels impactes de la contaminació de l’aire que més preocupa és l’efecte que té sobre el neurodesenvolupament dels nens [2,3]. L’any 2011 va començar a Catalunya l’estudi BREATHE, en el que participaven 36 escoles de Barcelona i 3 de Sant Cugat. Es van mesurar els nivells de contaminació atmosfèrica a les escoles (a fora el pati i a dins de les classes) i es va demanar a més de 2700 nens d’entre 7 i 10 anys fer proves per avaluar la memòria de treball i problemes d’atenció. Aquestes proves es van fer quatre vegades al llarg d’un any. L’estudi va demostrar que a l’inici de l’estudi els nens que estudiaven en escoles amb nivells de contaminació més alts obtenien pitjor puntuació que els nens d’escoles menys contaminades. Però a més va demostrar que aquestes diferències s’accentuaven al cap d’un any (Figura 1) [4]. Per tant, els nens d’escoles que es situen en carrers més contaminats tenen un clar desavantatge respecte als estudiants d’escoles amb aire més net. Però a banda dels efectes crònics (a llarg plaç), l’estudi també va demostrar que la contaminació atmosfèrica pot tenir efectes aguts, disminuint la capacitat d’atenció dels nens i nenes a curt termini. A l’estudi es va observar que la resposta dels nens i nenes era més lenta i menys consistent en els dies amb nivells més alts de contaminació atmosfèrica, directament relacionada amb el tràfic [5]. És més, en el mateix estudi BREATHE es van fer ressonàncies magnètiques funcionals a 263 nens. No es van observar efectes sobre l'anatomia del cervell, els metabòlits de l'estructura o de la membrana, però sí canvis cerebrals de caràcter funcional que poden interferir significativament en la maduració funcional de la xarxa [6].
L’evidència científica dels impactes de la contaminació atmosfèrica és, avui en dia, extensa i molt completa, i per tant cal prendre mesures urgentment per a reduir-ne l’exposició, centrant els esforços a les ciutats, que s’espera que pel 2050 acullin el 75% de la població a escala mundial. I cal abordar la problemàtica i les solucions amb estratègies i polítiques transversals i integrals que vagin més enllà de l’àmbit de la salut (urbanisme, transport, economia, educació...). En definitiva, la problemàtica de la contaminació atmosfèrica i la promoció d’una bona qualitat de vida i salut a les ciutats han de ser prioritat a l’agenda política internacional, nacional, regional i municipal.
Figura 1. Puntuació de la memòria de treball dels nens al llarg d’un any a les escoles menys contaminades (línia continua) i a les escoles més contaminades (línia discontinua) (Figura reproduïda de [4] sota llicència de Creative Commons).
Referències
1 WHO: 7 million premature deaths annually linked to air pollution. 2014. Disponible a http://www.who.int/mediacentre/news/releases/2014/air-pollution/en/
2 The WHO European Centre for Environment and Health: Review of evidence on health aspects of air pollution – REVIHAAP project: final technical report. Bonn, 2013. Disponible a: http://www.euro.who.int/en/health-topics/environment-and-health/air-quality/publications/2013/review-of-evidence-on-health-aspects-of-air-pollution-revihaap-project-final-technical-report
3 Calderón-Garcidueñas L et al. Air pollution and your brain: what do you need to know right now. Prim Health Care Res Dev 2015, 16:329–45.
4 Sunyer J et al. Association between traffic-related air pollution in schools and cognitive development in primary school children: a prospective cohort study. PLoS Med 2015, e1001792.
5 Sunyer J et al. Traffic-related Air Pollution and Attention in Primary School Children: Short-term Association. Epidemiology 2017, 28:181–189.
6 Pujol J et al. Traffic pollution exposure is associated with altered brain connectivity in school children. Neuroimage 2016, 129:175–184.
