Casos, verbs i habilitats per a la vida

Al 1992, la mestra Erin Gruwell[1] lidera una experiència que parteix del racisme i l‘agressió i acaba en un oasi de convivència i solidaritat. Al 2002, Toshiro Kanamori[2] utilitza l’empatia per construir, amb el seu grup de quart curs, un ambient on es plora, discuteix, recolza i es crea. Al 2010, el mestre Carlos Jordán[3]  i els seus estudiants de segon grau, gaudeixen molt de les seves classes en les que salten, corren, pinten, riuen, criden, escriuen i es posen en la vida personal del grup.

D’aquest tipus d’experiències ens nodrim regularment per planificar les formacions en Habilitats per a la Vida. Vénen de prop i de lluny. Algunes les coneixem a la distància, en altres som acompanyants. Tot i que són diferents entre elles, tenen un comú denominador: obren la porta de l’aula perquè hi entrin les vides dels seus estudiants, amb les seves emocions, els seus problemes i les seves alegries. Sumen en el seu rendiment acadèmic el repte d’educar per a la vida. Són el resultat de un entrenament continu en Habilitats per a la vida, d’encert i error.

En aquest escrit comparteixo 5 claus pedagògiques i metodològiques – en forma de verb- que orienten el treball que la Fundación EDEX realitza cada vegada que crea una oportunitat o un espai per aprendre i ensenyar les Habilitats per a la Vida:

VALIDAR

Ningú es comporta com es comporta “perquè sí”, cadascú té els seus motius. Saber validar, és aprendre a argumentar “a favor de”, a comprendre lògiques diverses. Això permet que les persones no se sentin amenaçades en la seva integritat, sinó acompanyades en el repte de transformar les seves relacions amb elles mateixes, amb altres persones i amb els seus entorns.

ENRIQUIR

El que facilita té el repte d’aconseguir que diferents “vides” i “sentits” dialoguin, s’interpel·lin, discuteixin. Per això és necessari enriquir la conversa amb altres mirades, amb alguna cosa que trenqui el cercle-context en el que s’està immers, que faci evolucionar l’aprenentatge. És difícil comprendre, per exemple, què és discriminar quan estem en un context que ens ha ensenyat que allò “normal” és això.

APRENDRE

En un taller d’autoconeixement, algú aprèn de gestió de conflictes. En una sessió d’assertivitat, algú comprèn la seva particular manera de prendre decisions. Error en el disseny del taller? No necessàriament. Cada persona, cada col·lectiu, aprèn el que necessita, el que li demana el moment, el que és pertinent. A més, no és possible ensenyar o aprendre aïlladament les 10 Habilitats per a la Vida. S’aprenen en conjunt.

ROTAR

“Si som diferents, per què aprendre de la mateixa manera?” es va preguntar Gardner i va proposar les intel·ligències múltiples. En utilitzar-les s’obre un ventall de possibilitats per aprendre habilitats amb música, paraules, moviments, introspecció, ubicació, relació, gestió. Provocacions diferents fan aflorar éssers amb virtuts i carències diferents, rotant el pes de la sessió amb la finalitat que no descansi només en qui la facilita o en alguns participants.

EMBARRAR[4]

O “posar la pota”...Amb entrenament continuat augmenta la nostra destresa en habilitats. Tot i això mai acabarem d’aprendre, sempre seguirem posant la pota, tal com ens repeteix amb freqüència el nostre amic Miguel Costa[5] destacant que en aquesta “matèria” no és suficient amb el desig o la destresa, ja que hi ha sempre un context que ens pot agafar per sorpresa.

Cada vegada que conjuguem aquest ventall de verbs “palpem” un preciós descobriment pedagògic: més que persones expertes en habilitats per a la Vida som aprenents permanents de les Habilitats per a la Vida.


[1] La pel·lícula Diarios de Libertad es basa en el llibre que ella mateixa va escriure i que narra la seva experiència docent.

[2] El documental japonès Pensando en los demás mostra l’ambient de la seva classe durant un any lectiu. La televisió catalana va fer-ne el doblatge al castellà.

[3] Docent rural de San Juan Ermita-Guatemala que va formar part de la Alianza Salud, Educación y Desarrollo promoguda per l’Organització Panamericana de la Salut. Pot veure’s en http://www.paho.org/canastabuenaspracticas

[4] Expressió colombiana que significa que s’ha comés un error.

[5] Miguel Costa Cabanillas, psicòleg, reconegut al 2010 amb el premi Cultura de la Salud per la seva trajectòria professional en l’Educació per a la Salut.

Iván Darío Chahín Pinzón

Escuela Iberoamericana Habilidades para la Vida. Fundación EDEX (Educación- Experimentación)

Com citar aquest article?

Casos, verbs i habilitats per a la vida. Bepsalut [Internet]. maig 2015; . [Consultat el _____]. 
Disponible a: https://bepsalut.com/article/casos-verbs-i-habilitats-per-a-la-vida/
Data de publicació:

maig 2015

Autor/a:

Iván Darío Chahín Pinzón

Temps de lectura:

3 minuts

Comparteix-ho
Print Friendly, PDF & Email
Descarrega en PDF

Altres articles que et poden interessar

Rep el butlletí a la teva safata d'entrada
Vull subscriure'm