L'enfocament de salut en totes les polítiques s'ha vingut gestant des que es va reconèixer que són els governs els que tenen l'obligació de tenir cura de la salut dels seus pobles, obligació que només es pot complir mitjançant l'adopció de mesures sanitàries i socials adequades, com es va expressar a la Declaració d'Alma Ata el 1978 i s'ha ratificat en les successives Conferències Mundials de Promoció de la Salut que s'han celebrat.
La participació de ciutadans, institucions públiques i privades, sectors de l'economia, organitzacions no governamentals, famílies i comunitats per aconseguir salut com a dret fonamental, ha de ser un desenvolupament centrat en les persones, que permeti que tothom, sense discriminació, porti una vida feliç, social i econòmicament productiva i sostenible, sense comprometre els recursos necessaris per a les generacions futures; constituint-se en una meta comuna a aconseguir per a una gran part del món contemporani lliure i sobirà.
L'enfocament, considerat com una manera sistemàtica de tenir en compte les implicacions en la salut que tenen les decisions que es prenen, construeix una perspectiva en què es requereix planificar cadenes d'objectius amb seqüències complexes d'actuacions entre diverses instàncies i sectors, a partir d'una delimitació i priorització dels problemes de salut, no solament prevalents en un moment donat, sinó d'aquells que produeixen una major quantitat de desigualtats i, en particular, d'aquelles diferències en salut que avui sabem que són injustes, innecessàries i evitables.
Per tant, es requereix per a l'avaluació de l'enfocament que, en el moment mateix de la formulació, s'acordi i es determini:
1-. La transformació desitjada amb la política transversal que s'està formulant en un marc conceptual determinat. La missió i la visió de la política han de ser àmpliament descrites, així com el context en què s’implementarà, la població a la qual va dirigida, l'horitzó temporal i espacial de la seva execució i els recursos o actius amb els quals comptarà per a la seva implementació.
2-. La transformació s'ha d'acompanyar d'una cadena d'objectius o cadena de valor que inclogui, a més d'objectius, els mitjans i els fins perquè puguin ser avaluats. Es tracta, per tant, d'incloure:
i. Les activitats i inversions requerides per aconseguir uns productes i / o serveis.
ii. Els productes i / o serveis que, en ser rebuts per la població, esperen canviar consums, actituds, coneixements i / o comportaments.
iii. Els efectes o resultats que són els canvis en els consums, comportaments, actituds, o coneixements de determinats grups que conduiran a l'assoliment dels impactes.
iv. Els impactes que evidencien canvis verificables en les condicions o en la qualitat de vida, que s'esperen a llarg termini (transformació desitjada).
3-. Establerta la cadena de valor, es compti amb un pla d'acció representat en un esquema de relacions i seqüències per assolir sòlides intervencions de política pública, que requereixen diferents tipus de mesures en cadascun dels seus components, les quals s'aconsegueixen a través d'indicadors .
4-. Els indicadors requereixen fonts de dades periòdicament recollides, ser molt específics, mesurables, assequibles i demostrar capacitat per establir comparacions.
5-. Generats i acordats tant la cadena de valor com els indicadors, les seves fonts i usos, podem concloure que es compta amb un sistema d'avaluació que pot ser emprat a fons en l'enfocament de salut en totes les polítiques.
La rendició de comptes, l'establiment de bones pràctiques i la reproductibilitat de les iniciatives de polítiques transversals podria garantir-se a través de l'aplicació sistemàtica i desagregada dels passos anteriorment descrits, encadenant el cicle de la política: la formulació, la implementació i l'avaluació a través dels passos enunciats anteriorment.
