La teoria de la innovació disruptiva la va introduir el professor Clayton Christensen, de Harvard. Aquesta teoria explica com una innovació transforma un sector actual introduint senzillesa, pragmatisme, accessibilitat i assequibilitat quan el status quo són la complicació i un cost elevat. Inicialment, una innovació disruptiva es forma en un nínxol de mercat que podria no semblar atractiu ni tenir conseqüències per als actors rellevants però, a llarg termini, el producte o idea nou torna a definir completament el sector (Clay Christensen, 2016).
Basant-nos en allò que hem après de la recerca en alfabetització per a la salut podem dividir les poblacions en tres grups: prosumidors, consumidors i no consumidors. Els primers són les persones que són expertes en gestionar llur pròpia salut i que guien els sistemes. El segon grup és conscient d’allò que hauria de fer per mantenir i promoure la seva salut i com utilitzar els serveis, però també es preocupa quan tenen dubtes. L’últim grup sembla “perdut” o ignorant, perquè no sap com trobar, comprendre, avaluar i aplicar la informació per promoure la seva salut i utilitzar els serveis de manera adequada. Sovint, els professionals de la salut el consideren com “el grup al qual costa arribar-hi” ( Sørensen, 2011).
Tot i que s’ha intentat afegir nous elements relacionats amb els sistemes de salut a la manera actual d’organitzar l’atenció sanitària, la prevenció de malalties i la promoció de la salut, com un llenguatge planer, una sensibilitat cultural i amb enfocaments personalitzats (Sheridan et al., 2011), la recerca ens indica que no n’hi ha prou amb afegir projectes individuals als processos i pràctiques actuals ( Sørensen, 2013).
Per superar la divisió en alfabetització per a la salut cal repensar la manera en la qual organitzem i dissenyem l’atenció sanitària, la prevenció de malalties i la promoció de la salut. L’alfabetització per a la salut com a tal repta el status quo, pel fet que té la capacitat de ser la innovació disruptiva que pot arribar als grups als quals “és difícil arribar-hi” i obrir noves possibilitats de les quals abans aquests estaven exclosos degut a les barreres relacionades amb llur educació limitada en salut o a la manca de sistemes d’alfabetització per a la salut.
A més a més, pot fer que els consumidors inquiets tinguin més confiança i que els prosumidors s’impliquin encara més. Invertir en alfabetització per a la salut com un valor (Nutbeam, 2008) significa introduir canvis estructurals que incloguin senzillesa, pragmatisme, accessibilitat i assequibilitat quan allò que és habitual és la complicació i uns costos elevats, tal i com determina la teoria sobre les innovacions disruptives. Per bé que, per a alguns, l’alfabetització per a la salut els pot semblar poc atractiva i sense conseqüències, té el potencial d’alterar les pràctiques actuals. Per tant, els professionals, directius i polítics de la salut han d’analitzar amb cura la manera en què desitgen invertir per progressar en alfabetització per a la salut.
Per fer evolucionar l’atenció sanitària, la prevenció de malalties i la promoció de la salut, l’alfabetització per a la salut com a una innovació disruptiva farà anar més enllà les fronteres de la integració de serveis, a fi i efecte de concentrar-se en els esforços personalitzats, amb la finalitat de garantir una millor integració entre les competències personals, les necessitats actuals i el que pot oferir l’atenció sanitària. L’alfabetització per a la salut com a innovació disruptiva no només es concentra en la qualitat de l’atenció sanitària, sinó també en els beneficis per als pacients pel que fa als processos i resultats sanitaris concrets.
La disrupció es centra en la capacitat de crear un valor màxim per als usuaris finals; i aquí es on l’alfabetització per a la salut pot aportar un canvi radical i crear una diferència pel que fa a la manera en què ens apropem a les persones i als pacients. Essencialment, es tracta de veure com podem utilitzar l’alfabetització per a la salut per impulsar la co-creació de salut i la salut centrada en les persones.
L’alfabetització per a la salut és com introduïm la senzillesa, pragmatisme, accessibilitat i assequibilitat en els sistemes sanitaris. I això demostrarà com l’alfabetització per a la salut com a una innovació disruptiva desenvoluparà i afectarà l’objectiu de salut sostenible i el benestar per a tothom.
Referències
Clay Christensen. (2016). Disruptive innovation. Retrieved June 15, 2016, from http://www.christenseninstitute.org/key-concepts/disruptive-innovation-2/
Nutbeam, D. (2008). The evolving concept of health literacy. Social Science & Medicine (1982), 67(12), 2072–2078. https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2008.09.050
Sheridan, S. L., Halpern, D. J., Viera, A. J., Berkman, N. D., Donahue, K. E., & Crotty, K. (2011). Interventions for individuals with low health literacy: a systematic review. Journal of Health Communication, 16 Suppl 3(December), 30–54. https://doi.org/10.1080/10810730.2011.604391
Sørensen, K. (2011). Health literacy driving change towards equity and sustainability: scenarios on trends, trade-offs and health attitudes. IHDP Update, (1). Retrieved from http://www.ihdp.unu.edu/zzyzx3/article/read/health-literacy-driving-change-towards-equity
Sørensen, K. (2013). Health literacy: the neglected European public health disparity. Maastricht University.
