Alfabetització per a la salut com a innovació disruptiva

La teoria de la innovació disruptiva la va introduir el professor Clayton Christensen, de Harvard. Aquesta teoria explica com una innovació transforma un sector actual introduint senzillesa, pragmatisme, accessibilitat i assequibilitat quan el status quo són la complicació i un cost elevat. Inicialment, una innovació disruptiva es forma en un nínxol de mercat que podria no semblar atractiu ni tenir conseqüències per als actors rellevants però, a llarg termini, el producte o idea nou torna a definir completament el sector (Clay Christensen, 2016).

Basant-nos en allò que hem après de la recerca en alfabetització per a la  salut podem dividir les poblacions en tres grups: prosumidors, consumidors i no consumidors. Els primers són les persones que són expertes en gestionar llur pròpia salut i que guien els sistemes. El segon grup és conscient d’allò que hauria de fer per mantenir i promoure la seva salut i com utilitzar els serveis, però també es preocupa quan tenen dubtes. L’últim grup sembla “perdut” o ignorant, perquè no sap com trobar, comprendre, avaluar i aplicar la informació per promoure la seva salut i utilitzar els serveis de manera adequada. Sovint, els professionals de la salut el consideren com “el grup al qual costa arribar-hi” ( Sørensen, 2011).

Tot i que s’ha intentat afegir nous elements relacionats amb els sistemes de salut a la manera actual d’organitzar l’atenció sanitària, la prevenció de malalties i la promoció de la salut, com un llenguatge planer, una sensibilitat cultural i amb enfocaments personalitzats (Sheridan et al., 2011), la recerca ens indica que no n’hi ha prou amb afegir projectes individuals als processos i pràctiques actuals ( Sørensen, 2013).

Per superar la divisió en alfabetització per a la  salut cal repensar la manera en la qual organitzem i dissenyem l’atenció sanitària, la prevenció de malalties i la promoció de la salut. L’alfabetització per a la  salut com a tal repta el status quo, pel fet que té la capacitat de ser la innovació disruptiva que pot arribar als grups als quals “és difícil arribar-hi” i obrir noves possibilitats de les quals abans aquests estaven exclosos degut a les barreres relacionades amb llur educació limitada en salut o a la manca de sistemes d’alfabetització per a la  salut.

A més a més, pot fer que els consumidors inquiets tinguin més confiança i que els prosumidors s’impliquin encara més. Invertir en alfabetització per a la  salut com un valor (Nutbeam, 2008) significa introduir canvis estructurals que incloguin senzillesa, pragmatisme, accessibilitat i assequibilitat quan allò que és habitual és la complicació i uns costos elevats, tal i com determina la teoria sobre les innovacions disruptives. Per bé que, per a alguns, l’alfabetització per a la  salut els pot semblar poc atractiva i sense conseqüències, té el potencial d’alterar les pràctiques actuals. Per tant, els professionals, directius i polítics de la salut han d’analitzar amb cura la manera en què desitgen invertir per progressar en alfabetització per a la  salut.

Per fer evolucionar l’atenció sanitària, la prevenció de malalties i la promoció de la salut, l’alfabetització per a la  salut com a una innovació disruptiva farà anar més enllà les fronteres de la integració de serveis, a fi i efecte de concentrar-se en els esforços personalitzats, amb la finalitat de garantir una millor integració entre les competències personals, les necessitats actuals i el que pot oferir l’atenció sanitària.  L’alfabetització per a la  salut com a innovació disruptiva no només es concentra en la qualitat de l’atenció sanitària, sinó també en els beneficis per als pacients pel que fa als processos i resultats sanitaris concrets.

La disrupció es centra en la capacitat de crear un valor màxim per als usuaris finals; i aquí es on l’alfabetització per a la  salut pot aportar un canvi radical i crear una diferència pel que fa a la manera en què ens apropem a les persones i als pacients. Essencialment, es tracta de veure com podem utilitzar l’alfabetització per a la  salut per impulsar la co-creació de salut i la salut centrada en les persones.

L’alfabetització per a la  salut és com introduïm la senzillesa, pragmatisme, accessibilitat i assequibilitat en els sistemes sanitaris. I això demostrarà com l’alfabetització per a la  salut com a una innovació disruptiva desenvoluparà i afectarà l’objectiu de salut sostenible i el benestar per a tothom.

Referències

Clay Christensen. (2016). Disruptive innovation. Retrieved June 15, 2016, from http://www.christenseninstitute.org/key-concepts/disruptive-innovation-2/

Nutbeam, D. (2008). The evolving concept of health literacy. Social Science & Medicine (1982)67(12), 2072–2078. https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2008.09.050

Sheridan, S. L., Halpern, D. J., Viera, A. J., Berkman, N. D., Donahue, K. E., & Crotty, K. (2011). Interventions for individuals with low health literacy: a systematic review. Journal of Health Communication16 Suppl 3(December), 30–54. https://doi.org/10.1080/10810730.2011.604391

Sørensen, K. (2011). Health literacy driving change towards equity and sustainability: scenarios on trends, trade-offs and health attitudes. IHDP Update, (1). Retrieved from http://www.ihdp.unu.edu/zzyzx3/article/read/health-literacy-driving-change-towards-equity

Sørensen, K. (2013). Health literacy: the neglected European public health disparity. Maastricht University.

Kristine Sørensen

Global Health Literacy Academy; Health Literacy Europe i President, International Health Literacy Association

Com citar aquest article?

Alfabetització per a la salut com a innovació disruptiva. Bepsalut [Internet]. setembre 2019; . [Consultat el _____]. 
Disponible a: https://bepsalut.com/article/alfabetitzacio-per-a-la-salut-com-a-innovacio-disruptiva/
Data de publicació:

setembre 2019

Autor/a:

Kristine Sørensen

Temps de lectura:

4 minuts

Comparteix-ho
Print Friendly, PDF & Email
Descarrega en PDF

Altres articles que et poden interessar

Rep el butlletí a la teva safata d'entrada
Vull subscriure'm