Actius per a la Salut i Salutogènesi; emergents en Salut Pública.

L’enfocament de la salut pública centrat en la prevenció està fent un gir. La tendència tradicional del segle XX que, recolzant-se en la protecció i la prevenció, posa l’èmfasi en la reducció dels factors de risc i pretén posar barreres per aturar o atenuar les seves conseqüències de la malaltia, està fent poc a poc passos cap a l’enfocament de la salut positiva.

La salut positiva és una forma de veure les accions en salut, focalitzant la mirada vers el que fa que les persones, les famílies i les comunitats augmentin el control sobre la seva salut i la millorin. En aquest model que revitalitza la promoció de la salut, guanyen valor el patrimoni i els actius per a la salut.

La conceptualització dels “actius per a la salut” i la “salut positiva” segueix la lògica de fer fàcils i accessibles les operacions orientades al benestar, creixement i envelliment saludable. L’enfocament com pot veure’s, és ja tradicional en salut pública encara que es revitalitza gràcies al coneixement desenvolupat des del camp de la medicina social, les ciències afins a la salut mental i la salut pública no tradicional. Es centra en l’òptica no patogènica. Aquesta òptica coneguda també com perspectiva salutogènica (Antonovsky A., 1996) o de la salut positiva (Scales PC., 1999), posa èmfasi a l’origen de la salut i no en l’origen de la malaltia (Hernán M & Lineros, C., 2010). 

Un actiu per a la salut es pot definir com qualsevol factor o recurs que potenciï la capacitat dels individus, de les comunitats i poblacions per mantenir la salut i el benestar. (Morgan A., Davis M., & Ziglio, E., 2010). Els enfocaments biosicosocials lligats a la creació i la implementació de l’Atenció primària de salut i la salut comunitària, així com els marcs conceptuals relacionats amb els determinants socials de la salut ens serveixen per a formular preguntes com: Què succeeix perquè algunes persones prosperin i altres emmalalteixin en situacions similars?. On són els factors d’èxit per a la salut?. A més, altres aportacions com el model dels actius comunitaris (Mcknight, 2010) es recolza en una metodologia que emfatitza les capacitats, habilitats i recursos de les persones i les fortaleses de la comunitat per descobrir les capacitats i talents individuals, col·lectius i ambientals existents en el context. En un procés diferent a la pràctica d’inventariar i diagnosticar les deficiències dels individus i comunitats, el mapa d’actius busca les avantatges a través de metodologies diverses (Botello B. et al, 2012). Aquest mètode reconeix que cada comunitat té talents, habilitats, interessos i experiències que constitueixen un valuós arsenal que pot utilitzar-se com valor de context.

La pràctica des d’aquesta perspectiva salutogènica i del model d’actius, és un emergent i un repte actual i de futur per a la salut pública en l’àmbit comunitari i en el de la clínica, així com en el terreny de la investigació, l’avaluació i la formació de professionals.

El model emergent en Promoció de la Salut està relacionat amb el que és favorable i positiu per a la salut. Superada la passió healthy per la salut individual i l’obsessió per la salut com a objectiu en la vida, es treballa ara en múltiples enfocaments sota un paradigma que intenta respondre a la pregunta: Què ens fa viure millor?. Però es necessita evidenciar els efectes d’aquesta renovació recolzada en el Model d’Actius per a la Salut i la Salutogènesi, i fer-ho a partir de les aportacions de la sociologia, la psicologia, les teories de l’aprenentatge humà i les ciències de la salut.

Aquesta perspectiva de la promoció de la salut des del benestar és més necessària ara, en un context de crisis global i canvis econòmics profunds, que poden afectar a les persones i potenciar les desigualtats socials injustes que repercuteixen en la salut. El marc conceptual salutogènic (Antonovsky A. , 1996) es centra en els recursos disponibles o els anomenats recursos generals de resistència (GRRs), tan individuals, com grupals, o comunitaris i en tot el que enforteix o aprofita el sentit de la coherència (SOC) i poden servir a les persones per comprendre, gestionar i trobar significat al que els passa en la vida inclosos els efectes de les desigualtats estructurals, permetent afrontar-les des de la presa de consciència del que som capaços i del que cal canviar socialment. Aquests enfocaments estan reorientant l’acció de la salut pública cap el desenvolupament de capacitat que emfatitzi en la comprensió i l’aprenentatge en salut (com benestar) en totes les fases de la vida – el riu i la vida - (Lindstrom B. & Ericksson M., 2009), amb especial èmfasi a la infància, adolescència i la joventut.

Mariano Hernán García.

Professor. Escuela Andaluza de Salud Pública

Com citar aquest article?

Actius per a la Salut i Salutogènesi; emergents en Salut Pública.. Bepsalut [Internet]. setembre 2012; . [Consultat el _____]. 
Disponible a: https://bepsalut.com/article/actius-per-a-la-salut-i-salutogenesi-emergents-en-salut-publica/
Data de publicació:

setembre 2012

Autor/a:

Mariano Hernán García.

Temps de lectura:

4 minuts

Comparteix-ho
Print Friendly, PDF & Email
Descarrega en PDF

Altres articles que et poden interessar

Rep el butlletí a la teva safata d'entrada
Vull subscriure'm