Una de les imatges recurrents que fem servir en parlar de salut i acció comunitària és la de teixir: fils diferents que s'uneixen i entrellacen formant xarxes i teixits que donen suport, color i calor promovent així la salut entre les persones que habiten un territori. Aquesta és una imatge molt suggeridora, que anima a sumar forces, però potser mereix ser revisada amb més profunditat per poder entendre millor el moment actual en què ens trobem.
Els objectius de l'Acció Comunitària per a la Salut (ACS) s'han definit en el sentit de desenvolupar una acció transformadora que: a) promogui la cooperació per millorar les condicions de vida; b) reforci vincles sense deixar ningú fora; c) potenciï les capacitats d'acció individual i col·lectiva[1]. Però ens seguim trobant amb nusos i embolics que en dificulten la posada en pràctica per part de cadascun dels diferents tipus d'agents comunitaris:
- Administració: la manca de recursos, finançament i continuïtat d'aquests processos és una de les grans dificultats que arrosseguen, i és fonamental que des dels diferents nivells de l'administració (local, autonòmica, estatal) s'assumeixi la responsabilitat que es té en aquest sentit , així com el paper que ha de jugar tant en la dinamització del procés com en la implementació dels resultats del mateix.
- Professionals: el treball comunitari no és exclusiu d'alguns professionals de cada centre ni d'un tipus de perfil professional concret. Pot i ha d’abordar-se des de diferents nivells, des de la consulta a la intervenció a l'espai veïnal , i cada professional, a partir de la seva formació i habilitats, podrà aportar alguna cosa específica que es complementi amb allò compartit pels altres agents comunitaris.
- Ciutadania: la participació ciutadana ha d'obrir-se més enllà dels qui tenen més experiència o forces per participar, buscant incorporar al diàleg i treball conjunt a aquelles persones o grups que solen quedar-se sempre fora[2], de manera que puguin disminuir les desigualtats i el seu efecte a la salut de tota la població.
Així es van generant nusos en què ens emboliquem contínuament: i) processos a curt termini i dependents del voluntarisme, ii) discussions sobre a qui li correspon o no determinat paper, iii)
dinàmiques d'assenyalament i exclusió dels que representen la diversitat en els nostres barris o pobles.
A més, la situació de crisi permanent que hem viscut els darrers anys ha tensionat encara més els nostres territoris, entre la manca de recursos a tots els nivells i el creixement de propostes identitàries basades en l'odi i el rebuig de qui és diferent. Tensions que esquincen a molts nivells els nostres teixits comunitaris, generant cada cop més distanciament i impotència, tant individual com col·lectiva.
No obstant, això no fa res més que assenyalar que l'ACS és més necessària que mai. Perquè la desigualtat i el distanciament social tenen un impacte enorme sobre la salut[1],[2], i abordar aquesta qüestió ha de ser una prioritat política, professional i ciutadana.
No comencem de zero, ni de bon tros. Si ens posem les ulleres de la mirada salutogènica, que convida a identificar els actius que generen salut[3], juntament amb aquests nusos i esquinços hi ha també costures que uneixen i vinculen persones i recursos als territoris, iniciatives que, en major o menor mesura, ajuden a sumar forces, a afavorir l'entesa i el reconeixement mutu, a sostenir i tenir cura de la vida més enllà de l'àmbit individual de cadascú. Durant la pandèmia per la COVID-19, un dels moments en què el teixit social s'ha vist més tensionat, des de molts espais veïnals, professionals i administratius es van generar noves costures que van mostrar que fins i tot en les situacions més difícils és possible teixir quan hi ha clar un objectiu comú[4],[5],[6]. Ara, malgrat totes les dificultats i inseguretats del context actual, o potser precisament per elles, toca aprendre a seguir fent camí[7], teixint costures i xarxes, construint salut comunitària.
[1] Ministeri de Sanitat. Acción comunitaria para ganar salud. O cómo trabajar en red para mejorar las condiciones de vida. Madrid: Ministeri de Sanitat; 2021. Disponible a: https://www.sanidad.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/Estrategia/Accion_Comunitaria_Ganar_Salud.htm
[2] Cassetti V, López-Ruiz V, Paredes-Carbonell JJ, por el Grupo de Trabajo del Proyecto AdaptA GPS. Participación comunitaria: mejorando la salud y el bienestar y reduciendo desigualdades en salud. Saragossa: Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social – Institut Aragonès de Ciències de la Salut; 2018. Disponible a: https://portal.guiasalud.es/gpc/participacion-comunitaria/
[3] Desigualdad, Richard Wilkinson, Kate Pickett. Un análisis de la (in)felicidad colectiva (The spirit level. Why more equal societies almost always do better), Turner Publications, Madrid (2009)
[4] Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Comisión para reducir las desigualdades sociales en salud en España. Avanzando hacia la equidad. Propuestas de políticas e intervenciones para reducir las desigualdades sociales en salud en España. Madrid 2015. Disponible a: https://www.sanidad.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/promocion/desigualdadSalud/docs/Propuesta_Politicas_Reducir_Desigualdades.pdf
[5]Cofiño, R., Aviñó, D., Benedé, C. B., Botello, B., Cubillo, J., Morgan, A., Paredes-Carbonell, J. J., & Hernán, M. (2016). Promoción de la salud basada en activos: ¿cómo trabajar con esta perspectiva en intervenciones locales? Gaceta Sanitaria, 30, 93–98. Disponible a: https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2016.06.00
[6] Hernán, M., García D. Acción comunitaria y emergencias. Comprender el COVID-19 desde una perspectiva de salud pública. EASP, (2020). Disponible a: https://www.easp.es/web/coronavirusysaludpublica/accion-comunitaria-y-emergencias/
[7] Ruiz,E., Cubillo,J., Segura,J. et al. Redes comunitarias en la crisis de COVID-19. Ministerio de Sanidad, Madrid (2020). Disponible en: https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/Estrategia/docs/ImplementacionLocal/Redes_comunitarias_en_la_crisis_de_COVID-19.pdf
[8] Hernán-García M, Cubillo-Llanes J, García-Blanco D, Cofiño R. Epidemias, virus y activos para la salud del barrio. Gac Sanit. 2020 Nov;34(6). Disponible en: https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2020.04.010
[9] Cubillo-Llanes J., García-Blanco,D., Benede-Azagra,B., Gallego-Diéguez,J., Hernán-García, M. Participación comunitaria: aprendizajes de la COVID-19 para nuevas crisis. Informe SESPAS 2022, Gaceta Sanitaria, Volume 36, Supplement 1, 2022, Pages S22-S25. Disponible a: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0213911122000954
